L’AMB llança una concessió d’aigua per a Sant Cugat i set ciutats més

El subministrament d’aigua de Sant Cugat del Vallès i set ciutats més de l’àrea de Barcelona s’articularà en bloc a través d’una nova concessió aliena a la de la capital i 22 municipis més. Aquest gran servei l’opera actualment l’empresa mixta Aigües de Barcelona, integrada pel Grup Agbar (70%), Criteria (15%) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (15%). A l’estudi de viabilitat per establir el nou contracte metropolità, encara per licitar durant el 2025, li va donar ahir llum verda el Consell Metropolità de l’AMB amb vots favorables del PSC, amb majoria absoluta; Junts, a l’alcaldia de Sant Cugat; i la formació municipalista Vivim Montcada. ERC, els Comuns, el PP i Junts per Tiana es van oposar a la mesura, mentre que Compromís per Torrelles i Vox es van abstenir.

El vistiplau metropolità a l’estudi de viabilitat no va estar exempt d’un enverinat debat polític no habitual en el si intern de l’AMB, administració amb govern quadripartit del PSC, Junts, ERC i els Comuns. En aquest cas, van ser ERC i els Comuns els que es van oposar a la nova concessió al defensar un model de gestió directa a través d’una empresa completament pública o amb predomini públic.

Tant Jaume Graells (ERC) com Janet Sanz (Comuns) van justificar el seu posicionament en un estudi tècnic de l’AMB el 2022, quan l’exalcaldessa Ada Colau liderava l’Administració, que concloïa que un model de gestió directa "genera menys conflicte d’interessos" i permet tarifes entre un 7% i un 10% més baixes.

Sentència del TSJC

La vicepresidenta de Cicle de l’Aigua de l’AMB, l’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belén García (PSC), va respondre que aquest estudi no era concloent i que en el seu gruix avalava els dos models, comptant amb un sol punt de les conclusions favorable a la gestió directa. Els vuit municipis metropolitans implicats es troben entre els que han traspassat la competència de l’aigua a l’AMB després d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’octubre del 2020, que va ratificar la competència metropolitana de l’aigua a la conurbació barcelonina de 3,3 milions d’habitants, que encara no s’ha fet efectiva.

Fins ara, l’AMB ha anat assumint la competència del servei als municipis via comissions mixtes entre l’administració metropolitana i els ajuntaments. A més de Sant Cugat, també integraran la nova concessió Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Tiana, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Ripollet. En aquestes ciutats metropolitanes, les concessionàries (Sorea –Grup Agbar– a Sant Cugat, Corbera i Cervelló, per exemple, o Aqualia a Molins de Rei) han seguit operant tot i haver caducat els contractes fa anys. Abans de les eleccions municipals del 2023, els governs municipals d’algunes d’aquestes urbs s’havien mostrat favorables a la gestió directa de l’aigua, escenari que xoca amb la sentència del TSJC i que hauria de comptar amb el beneplàcit de l’AMB. A més de la concessió de Barcelona i les 22 ciutats i d’aquestes vuit concessions caducades, a l’AMB conviuen empreses municipals d’aigua, com són els casos d’Aigües del Prat (el Prat de Llobregat) i Aigües de Sant Vicenç (Sant Vicenç dels Horts).

Notícies relacionades

El tiroteig de la Mina se salda amb el desterrament de dos participants i sense detinguts per ara

Bacarrá, futura discoteca exclusiva

El cas d’aquestes vuit localitats és rellevant perquè entre elles hi ha les que més consum domèstic d’aigua per habitant registren, segons dades de l’Institut Metròpoli: Cervelló (140,2 litres per habitant i dia), Sant Cugat del Vallès (136 litres) i Tiana (134,4 litres). Badia del Vallès (88 litres), Santa Coloma de Gramenet (99,5 litres) i l’Hospitalet de Llobregat (99,8 litres), les que menys. La mitjana metropolitana està entorn dels 100 litres per habitant, segons càlculs de l’AMB.

Fonts pròximes a l’AMB asseguren que la fórmula no és decidida i que està en estudi. Les alternatives per a la futura concessió són essencialment dues: d’una banda, treure a concurs una nova concessió per a les vuit ciutats i deixar-les en mans d’un únic operador privat amb supervisió pública. De l’altra, crear a través d’un concurs públic una nova empresa mixta amb més o menys predomini públic, és a dir, replicar el model actual de la mixta Aigües de Barcelona. L’alternativa de constituir una nova concessionària 100% pública sembla descartada.