Tres de cada deu veïns de BCN diuen que han sigut víctimes de delictes

Els delictes més esmentats pels entrevistats (concretament, un 18,4%) són els relatius a la seguretat personal, com robatoris de bossa o cartera, tots ells sense violència. El segon àmbit amb més freqüència de victimització és el vehicle (8,1%), que inclou robatoris del vehicle sencer, dels accessoris o d’objectes de l’interior. En tercer lloc hi ha els delictes contra la vivenda habitual (3,7%).

L’EVAMB també constata que, en la línia que com més grans són les ciutats també és més gran l’índex de victimització, Barcelona és la ciutat on més proporció de població (29,8%) es va sentir víctima d’algun delicte l’any passat. La dada de la capital se situa uns quatre punts per sobre de la mitjana metropolitana (26%), en la qual convergeixen els índexs de victimització de les principals zones estudiades: Besòs (25,9%), Llobregat (24,9%) i Vallès-Collserola (15,1%).

L’Hospitalet, al capdavant

Per ciutats –l’informe només analitza les de més de 75.000 habitants–, la tendència que com més població més victimització es manté en l’àrea metropolitana. Barcelona (29,8%), l’Hospitalet de Llobregat (30%) i Badalona (27,3%) destaquen com les tres ciutats amb més proporció de població que diu haver patit algun fet delictiu. En un segon esglaó se situen Santa Coloma de Gramenet (19,6%), Sant Cugat del Vallès (20,9%), Cornellà de Llobregat (21,4%) i Sant Boi de Llobregat (21,6%).

La percepció d’inseguretat és, precisament, el problema que pretén resoldre el nou sistema de seguretat metropolitana que desenvolupa l’AMB. L’última novetat, tal com va avançar aquest diari, és que l’Administració metropolitana crearà una empresa mixta amb participació pública majoritària per gestionar el nou servei de seguretat. La licitació del servei es produirà durant el primer trimestre del 2025.

Marta Murrià, cap de l’Àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli, explica que "si bé la majoria de la població metropolitana se sent segura en el seu barri, hi ha una proporció significativa que diu que no, sobretot en determinats espais urbans i contextos socials, i en gran manera entre alguns col·lectius com són les dones".

"Nivells objectius"

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

En l’entrevista esmentada amb aquest diari, Gomà va afirmar que les dades "no justifiquen certs alarmismes: la metròpolis de Barcelona se situa en nivells objectius de seguretat com una de les àrees metropolitanes més segures del context espanyol i europeu". Tot i això, Gomà sí que va reconèixer haver constatat que "les percepcions ciutadanes no tenen a veure tant amb el delicte per si mateix com amb el canvi de les relacions socials i veïnals als barris".

En una escala del zero (no hi ha seguretat) al deu (hi ha molta seguretat), la seguretat dels barris de les àrees metropolitanes rep en l’EVAMB una valoració mitjana de 6,38 punts, mentre que la de les ciutats en rep una de 5,8. Les dues avaluacions es mantenen estables respecte a l’edició anterior, en la qual la seguretat del barri es va avaluar amb 6,3 punts de mitjana i la de les ciutats, amb 5,8.