Les morts per càncer i infarts han caigut a BCN en els últims 40 anys

Al seu torn, l’estudi destaca que, partint de dades del 2022, l’esperança de vida ha augmentat de mitjana en 6,6 anys en les últimes quatre dècades en les dones –que ara se situa en 86,9 anys– i puja en 7,7 anys en els homes, que viuen 81,3 anys de mitjana. "Els indicadors socials i de salut han millorat de forma clara en aquests 40 anys", va afirmar la regidora de salut, Marta Villanueva. La regidora va remarcar que la contaminació, el consum de tabac i de cànnabis o les morts per sobredosi de droga han disminuït. Al seu torn, va advertir que les condicions econòmiques influeixen en el diagnòstic.

L’impacte del codi postal

De l’estudi es desprèn que els sectors més acomodats tenen més bona salut. Les persones amb més ingressos econòmics practiquen més esport, fumen menys i pateixen menys de soledat que les més desvalgudes, entre altres diferències. "L’impacte del codi postal és més gran que el genètic", va postular la gerent de l’Agència de Salut, Carme Borrell.

Quan es pregunta als barcelonins per la seva salut, els veïns que breguen amb la pobresa continuen sent els que més declaren trobar-se pitjor. Segons l’últim sondeig, del 2021, el 34,9% de les persones classificades en la categoria més desfavorida van afirmar que la seva salut és dolenta, un 6,29% menys que el 1986. A l’altre extrem, l’11,6% de la classe més acomodada va respondre que es trobava malament, un 7,92% menys que a mitjans de la dècada dels 80.

El dictamen de l’Agència de Salut va observar que, entre els anys 2001 i 2021, els trastorns de caràcter ansiós-depressiu en adults "han sigut més freqüents entre les dones i les persones de 75 anys i més". Afegeix que, a partir del 2011, s’aprecia "un augment notable de la prevalença entre les persones entre 15 i 24 anys, que arriba als nivells de les persones més grans.

L’estudi xifra que el 36,3% de les barcelonines de més de 75 anys patien afeccions de salut mental el 2021, un 11,2% més que 20 anys enrere. En el cas de les joves de 15 a 19 anys, es va disparar del 15,5% al 32,4%. En la població masculina, l’expansió de les alteracions psicològiques escala del 13,6% al 22% en els avis barcelonins i del 7,4% al 25,7% en els adolescents.

Del diagnòstic canviant dels últims 40 anys emergeix també el dolor causat per la soledat, que declaren sentir gairebé el 10% dels més grans de 15 anys. Passa abans que res entre la població femenina i jove, així com entre els més grans de 75 anys. També és més assídua entre els barcelonins menys adinerats.

En paral·lel, el consum de risc d’alcohol puja entre els joves, amb especial intensitat després de la pandèmia. La ingesta excessiva ha passat d’estendre’s del 9,5% al 19,2% de les noies i, en els nois, del 18,1% al 24,7% entre el 2006 i el 2021.

Després de caure els contagis de sida i tuberculosi, l’informe constata que els diagnòstics de gonorrea s’han triplicat de 225,3 per cada 100.000 habitants el 2017 a 767,6 el 2023 en els homes, mentre que l’índex de 111,6 casos de clamídia en dones es va duplicar fins a 225,1. L’Agència de Salut de Barcelona ho atribueix a "un canvi en els hàbits sexuals i la reducció de l’ús de mesures preventives, com el preservatiu".

Al seu torn, l’informe adverteix de la mortalitat associada a les onades de calor, impulsades pel canvi climàtic. Atribueix 470 morts per temperatures excessives el 2017, 420 el 2018 i 530 el 2022, que van afectar abans que res ancians, amb afeccions preexistents. Les morts induïdes per la calor són molt més habituals en el cas de la població femenina: el 2023, més de 200 dones van morir a Barcelona amb indicis que l’ambient tòrrid va agreujar malalties preexistents, mentre que no van arribar a explicar-se un centenar de morts en homes en les mateixes circumstàncies.

Millor qualitat de l’aire

Notícies relacionades

Treball convoca una mediació per evitar la vaga de neteja

La maquinista de l’atropellament de Montcada no va consumir drogues

Al seu torn, Borrell va observar que "la qualitat de l’aire ha millorat". "Complim la normativa de la UE, però ens queda una mica per arribar als nivells més restrictius que marca l’Organització Mundial de la Salut", va advertir.

Els càncers de tràquea, bronquis, pulmó i estómac són els que més han baixat entre els pacients masculins, en els quals les morts per la malaltia decau de 2.143,7 casos per cada 100.000 habitants el 1991 a 959,7 el 2022. En les dones, descendeixen els de mama i de coll uterí i la mortalitat de 1.224,5 casos per cada 100.000 persones a principis dels 90 s’ha mitigat a 749 morts en proporció aquesta dècada.