Joan Oliveras: "La Rambla necessita veïns i Barcelona necessita el turisme"

¿La Rambla necessita un remei? ¿En té?

La Rambla té remei i el necessita. Té remei perquè l’hem vist pitjor. La Rambla es recupera, torna a caure, es recupera i torna a caure. Mai la ciutat s’ha atrevit a intervenir seriosament a la Rambla. Suposa ser capaços de tenir una política de regeneració. És un passeig el patrimoni del qual és la gent que el freqüenta, que rambleja. Intervenir en una cosa tan complexa espanta qualsevol corporació municipal. Per tant, hem deixat que la Rambla flueixi tota sola. Ens vam plantejar regenerar el litoral, i ho vam fer, i l’Eixample, els barris perifèrics, però al cor de la ciutat, en l’eix que el vertebra, que és frontissa de dos barris amb gran complexitat, no ens hem atrevit mai, més enllà de fer-hi quatre retocs.

¿No vam veure venir l’evolució de cert comerç per al turisme?

Hi va haver deixadesa, falta de valentia. Al final, es planteja una reforma urbanística de la Rambla per la reivindicació dels veïns. La primera reivindicació la va fer Amics de la Rambla amb Enric Pantaleoni com a president, als anys 80. Entre aquell moment i ara la situació s’ha agreujat. La massa crítica de veïns ha disminuït. Queden uns 600 veïns, és un passeig deshabitat.

¿Quanta gent hi vivia en els 80?

Unes 2.000 persones. A més, s’ha convertit en un passeig abandonat pels mateixos barcelonins. La Rambla ha acabat sent un monocultiu comercial relacionat amb el turisme. El barceloní es va sentir expulsat d’un passeig en el qual li resultava inhòspit viure i passejar. Fins i tot la Boqueria, que va ser el gran mercat central de Barcelona, també va començar a viure l’impacte de tot això.

Ara la Boqueria és un dels exemples més clars d’aquestes disfuncions.

Exacte. Una Rambla equilibrada és la que és atractiva per als mateixos ciutadans. La meva teoria és que les ciutats turístiques que funcionen són les que resulten habitables per als seus veïns. Les que són poc confortables per a ells provoquen la crisi de la ciutat.

¿Quin seria l’exemple positiu?

Viena. Una ciutat que fa molts anys es va plantejar un pla estratègic de turisme quan hi era a temps i va dir: vull un turisme cultural i de congressos. Així es va fer atractiva per al món i va poder determinar el visitant perquè la ciutat sigui alhora visitable i habitable. Un equilibri que Barcelona va perdre i és a temps de recuperar.

¿Com?

La Rambla la determinen la seguretat, el comerç i la vivenda, més enllà d’una reforma urbanística necessària però que pot portar únicament un canvi de paisatge que consolidi la degradació. Cal posar seguretat a la Rambla, que potser no és on hi ha més delinqüència, però hi ha furt al carrer, cosa que genera por. Cal actuar a les plantes baixes i en vivenda. A les plantes baixes, perquè és on hi ha el comerç: el monocultiu turístic ens allunya dels habitants que fan habitable el passeig. Necessitem diversitat comercial. Per fer això tenim els plans d’usos, la gestió de llicències.

¿I el consell assessor ajudarà a aconseguir-ho?

¿Què farem amb els usos del centre de la Rambla? Cal establir models. ¿Com han de ser les terrasses de la Rambla? Està per determinar. Crec que el consell assessor pot fer una aportació de criteri. Tot això és un viatge de llarg recorregut, que va més enllà de la reforma urbanística, en què cal mantenir una mateixa posició que vagi més enllà de cicles electorals, sense trencar el consens polític.

És difícil. ¿I en vivenda?

A la Rambla no hi ha veïns ni vivenda disponible. Hi ha d’haver polítiques de pacte entre l’Ajuntament i els propietaris que creen condicions perquè hi hagi més veïns. Hi ha polítiques d’estímul fiscal i similars perquè la propietat estigui disposada a fer habitatge social a partir de vivenda que ja existeix. No és fàcil però hem de fer-ho. La recuperació de la Rambla passa perquè realment es recuperin veïns i es recuperi el comerç.

¿Quanta gent hauria de viure a la Rambla perquè guanyés vida?

No s’ha fet un estudi per arribar a aquesta conclusió, soc incapaç de respondre a la pregunta concreta. El que és evident és que no anem bé amb 600 o 700. Cal establir el model: ¿volem que la Rambla sigui un altre passeig de Gràcia? Jo crec que no, la Rambla ha sigut sempre un carrer popular, que tampoc hauria de perdre del tot el seu esperit canalla.

¿Com va ser l’era de Colau per a la Rambla?

Soc molt crític amb l’etapa de Colau, perquè més enllà de grans titulars, el treball no va ser profund. L’impacte del turisme es desboca en la seva etapa. Soc crític amb el desenvolupament de les obres de la Rambla, que van començar en la seva època, i sobretot amb la velocitat que es va plantejar.

Collboni va escurçar el calendari per acabar abans les obres. ¿Li sembla rellevant?

La reducció del període d’obres de la Rambla fa viable la transformació. L’altre calendari suposava mantenir el caos tants anys que la reforma no era efectiva.

¿Què ha de passar perquè baixar a la Boqueria sigui atractiu per al barceloní?

Que trobi parades amb producte fresc, i no bàsicament dirigides al turisme. La perversió que ha portat a transformar el mercat és un procés de supervivència dels paradistes: si el meu client desapareix, m’adapto al que arribi. Hem de ser capaços d’elaborar un pla que asseguri el negoci dels paradistes per mantenir producte fresc. Això suposa un procés de transició que pot durar molts anys durant el qual aquí hi continuaria havent turisme, que no desapareixerà. L’equilibri entre el client turístic i el de barri ha de ser possible.

Segons un estudi d’Amics de la Rambla aquí viuen 700 persones i pernocten 460.000 turistes cada any. ¿Però com la viuen els veïns del Raval i el Gòtic?

Notícies relacionades

Llum verda per resoldre les fuites d’aigua de Badalona i Santa Coloma

Desconvocada la vaga de la neteja que estava prevista per Nadal

Crec que la viuen en conflicte. Fa molts anys vam detectar que els barcelonins que passaven per la Rambla només la travessaven. I la circulació vertical queda per al visitant. Travessar la Rambla no és fàcil. La reforma urbanística ho facilita, converteix a la Rambla en frontissa, no en frontera.

Tant dir que tant de bo es buidés la Rambla i va arribar la pandèmia i va quedar completament deserta. I tots van començar a desitjar que tornés el turisme.

No estem demanant una Rambla buida, en demanem una d’equilibrada. Buida només va existir en la pandèmia i sota els bombardejos de la Guerra Civil. La Rambla necessita gent i Barcelona, el turisme, perquè ha expulsat sòl industrial i ha optat pels serveis. Probablement cal reindustrialitzar espais pròxims a Barcelona per poder tenir més contractacions.