Barcelona registra un descens de 4.000 furts del gener al setembre

L’últim balanç publicat pel Ministeri d’Interior indica que aquesta tipologia representa la meitat dels 124.000 delictes registrats a la ciutat. En general, la criminalitat va disminuir un 4% en els primers nou mesos del 2024.

La recepta implica el reforç de la plantilla judicial i els canvis en la normativa 

Barcelona registra un descens de 4.000 furts del gener al setembre
4
Es llegeix en minuts
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +

Els furts van a la baixa a Barcelona. Si del gener al setembre del 2023 es van registrar 64.844 petits robatoris a la capital catalana, aquesta xifra ha descendit fins als 60.367 en el mateix període d’aquest 2024. L’evolució marca una disminució del 6,9% en aquest tipus delictiu. Els resultats s’extreuen de l’últim balanç de criminalitat elaborat pel Ministeri d’Interior, que mostra les dades acumulades dels tres primers trimestres de l’any.

Malgrat la reducció constatada, els furts continuen sent, de lluny, el tipus penal més freqüent de la ciutat. Dels 119.643 delictes registrats, 60.367 són furts, és a dir, una mica més de la meitat. Dins del capítol de robatoris, són també destacables els descensos (de l’11,3%) en sostraccions de vehicles (de 3.451 a 2.173), del 8,4% en robatoris amb força en domicilis (de 3.830 a 3.508) i del 8,2% en robatoris amb violència i intimidació (de 10.279 a 9.441).

Si bé des de l’Ajuntament de Barcelona es remeten a les dades ofertes en les dues juntes locals de seguretat que es porten a terme al llarg de l’any a l’hora de valorar la situació de la criminalitat a la ciutat, fonts municipals assenyalen en aquest cas que les xifres que dona el recompte del Ministeri d’Interior van d’acord amb els resultats comunicats en l’última junta, celebrada al juliol.

De fet, en termes generals, i sense tenir en compte els delictes de l’àmbit cibernètic, els resultats del ministeri són encara més positius que els de la junta local, elaborats, en aquest cas, a partir dels registres de la Generalitat i de l’Ajuntament. Amb les dades d’Interior a la mà, la criminalitat convencional (és a dir, sense tenir en compte els delictes de l’àmbit cibernètic) a Barcelona ha baixat un 4% respecte als primers nou mesos del 2023, dada que contrasta amb el 0,5% de descens de la delinqüència anunciat en l’última junta local de seguretat, que comparava els sis primers mesos d’aquest any respecte al mateix període del 2023.

"Les dades del Ministeri confirmen la tendència positiva a la baixa de delictes com els furts –declaren fonts municipals–, que s’explica pel reforç en la plantilla d’agents de la Guàrdia Urbana". El pla local de seguretat de Barcelona 2024-2027 (que es va presentar al maig en una junta local de seguretat extraordinària) fixava 28 objectius estratègics en polítiques de seguretat, prevenció i convivència, a través de 280 accions concretes per reduir la multireincidència, les ocupacions i el narcotràfic. Si bé les dades del ministeri no inclouen el detall sobre ocupacions, sí que engloben les del registre de delictes relacionats en el tràfic de drogues, que han pujat un 6,8% de gener a setembre (de 1.320 a 1.410).

Així, la recepta local passa pel "reforç de la plantilla judicial i els canvis en la normativa perquè la tendència positiva es mantingui, i així reduir la multireincidència", assenyalen fonts municipals. Es tracta de la mateixa prescripció que proposen alcaldes de municipis limítrofs com Badalona, o de la segona corona metropolitana, reunits en l’Arc Metropolità, que preconitzen la reforma penal i la creació de quatre nous jutjats que assumeixin la competència dels judicis ràpids.

No en va, la preocupació per la seguretat d’altres líders metropolitans se sustenta també en les dades que mostra el balanç de criminalitat del ministeri. Així, mentre a la capital catalana la criminalitat ha descendit un 4% de gener a setembre, en tres de les altres quatre ciutats més poblades del país les dades no són tan positives. A l’Hospitalet de Llobregat ha crescut un 2,9%; a Terrassa ha descendit un 4,3%; a Badalona ha crescut un 9,9%, i a Sabadell, un 11%. Percentatges, excepte a Terrassa, molt per sobre de la pujada general respecte a tot Catalunya, que s’ha quedat en l’1,2%.

Victimització

El registre de delictes comesos del ministeri es completa amb la recent publicació de l’enquesta de victimització que elaboren des de fa 35 anys l’Institut Metròpoli i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En ella es mostra que el 28,9% dels veïns de Barcelona enquestats va afirmar haver patit un delicte el 2023. En aquest sentit, l’evolució és negativa, ja que aquest percentatge es va quedar en el 26,7% el 2022. La tendència a l’alça es repeteix a l’Hospitalet (del 26,6% al 30%) i a Badalona (del 23,2% al 27,3%). Resultats que, en tots els casos, tornen a estar en els nivells previs a la pandèmia i que estan per sobre de la mitjana de victimització de l’àrea metropolitana (26%).

Notícies relacionades

Els furts són també el tipus delictiu més freqüent a l’àrea de Barcelona, a més de ser els que més influeixen en la percepció de seguretat de la ciutadania. Des de l’Ajuntament de Barcelona posen l’exemple del robatori d’un telèfon mòbil, que, tot i que pel seu valor suposa menys pena en comparació a sostraccions de més calat, per a la víctima resulta un greu problema, per la importància que té l’aparell en l’ús del dia a dia.

Així, els delictes específics més freqüents entre els enquestats de l’àrea de Barcelona són els robatoris de bolso o cartera (5,4%), els intents de robatori d’objectes personals (4,9%), les amenaces (3,5%), els robatoris d’accessoris de vehicles (3,5%), els robatoris de mòbils (2,9%) i els robatoris d’objectes a l’interior de vehicles (2,9%).