El TSJC reclama més judicis ràpids contra la multireincidència

La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reclamat al Consell General del Poder Juicial (CGPJ) mesures per agilitzar els judicis ràpids per delictes que poden comportar penes de fins a cinc anys de presó, com els robatoris amb violència o intimidació, per poder combatre la multireincidència. A l’espera que s’incorporin els quatre nous jutges penals de reforç a Barcelona (que se sumarien als quatre actuals) que ja recull el pla de xoc del Ministeri de Justícia i de la Conselleria de Justícia, l’alt tribunal català proposa com a solució permanent incrementar la celebració de vistes al dia en cada jutjat. La seva proposta passa de celebrar 18 judicis diaris en dos jutjats penals a 40 si se sumen dues sales més. Així, afirma el tribunal, es podria assumir la xifra de 7.000 judicis ràpids a l’any.

La jutge degana de Barcelona, Cristina Ferrando, considera que la situació és d’"una enorme gravetat" i que les demores afecten "els casos concrets i la sensació col·lectiva d’inseguretat", per la qual cosa confia "en la immediata posada en funcionament de fórmules eficaces". Els judicis ràpids s’haurien de celebrar per llei 15 dies després que el detingut passi a disposició del jutjat de guàrdia, on, al no tractar-se de causes complexes, es realitzen les proves i el fiscal presenta l’escrit d’acusació. No obstant, en l’actualitat aquest període s’allarga fins a 16 mesos i això comporta que les condemnes triguin mesos o anys a ser fermes si la defensa presenta recurs i, per tant, no figuren en els antecedents penals. Davant aquesta circumstància, els jutges no poden aplicar l’agreujant de multireincidència a un imputat i la pena no és la màxima.

Més de 7.000 judicis ràpids

Segons fonts consultades per aquest diari, la proposta del TSJC ha sigut avalada per la comissió permanent del GGPJ, previ informe del servei de la inspecció. El següent pas seria traslladar la petició a la comissió mixta creada entre el Consell General i el Ministeri de Justícia. En el seu acord de l’alt tribunal català, datat el 17 de desembre, afirma que aquest model és el que s’ha de prioritzar, a l’espera dels quatre nous jutges del penal de reforç per a Barcelona ciutat.

El TSJC precisa, en aquest sentit, que "la situació requereix solucions estructurals que passen necessàriament per la creació de noves places judicials". Els 25 jutjats penals de Barcelona tenen capacitat actualment per a la celebració de 3.750 judicis ràpids anuals. Els quatre jutges que ara hi ha de reforç sumen 2.000 judicis més. És a dir, se’n celebren aproximadament 6.000, però, segons el TSJC, és necessari assumir-ne més de 7.000. El 2023 es van ingressar 7.249 procediments, xifra que es preveu més alta en aquest 2024.

Notícies relacionades

Les obres de la Biblioteca de l’Estat començaran el 2025

Barcelona licita el concurs d’idees per al complex de Magòria

D’altra banda, TSJC també ha avalat la creació del tercer jutjat de guàrdia de delictes lleus immediats a Barcelona (com furts de menys de 400 euros que comporten multes o amenaces lleus), una de les mesures que recull també el pla de xoc contra la multireincidència del Ministeri de Justícia i la Conselleria de Justícia. En aquests moments existeix un retard acumulat de procediments. Els dos jutjats de guàrdia de delictes lleus ara assenyalen els judicis a vuit mesos vista. La previsió és que aquest col·lapse augmenti progressivament si no es crea el nou òrgan judicial.

Aquesta iniciativa es considera "excepcional i provisional", segons l’alt tribunal català, fins que es reverteixi la situació existent i tenint en compte que aquesta guàrdia afecta el funcionament dels jutjats d’instrucció, que són aquells on se celebren aquests judicis. El TSJC, a més, reclama a la conselleria que s’accelerin els informes pericials per valorar els objectes sostrets. El 31 d’octubre d’aquest any hi havia 1.791 informes pendents. Una altra de les qüestions que se sol·licita, aquesta vegada al Ministeri de Justícia, és que en el Registre de Penats s’incorpori el valor del sostret en les condemnes per robatori amb força o violència.