Sebastià Massagué: "La gent ha de tenir detectors de fum a casa: costen de 10 a 15 euros"

¿Quant fa que és bomber?

El 1983 em vaig incorporar a una campanya forestal, a Mataró. Tinc 59 anys i en fa 40 que estic vinculat al món del bomber. Amb el temps em vaig convertir en funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i després ho vaig alternar amb els Bombers de la Generalitat, amb càrrecs també de tècnic, de responsable de grups de rescat i d’altres de més directius.

Les oposicions tenen fama de ser molt dures.

El gran nombre de gent que s’hi apunta fa pujar el llistó. Hi ha un psicotècnic, proves físiques, de conducció, una revisió mèdica, una entrevista.

Vostè està en forma física. ¿És imprescindible?

Considero que la condició física és important, però prioritzo el fet de pensar i actuar, que és el que identifica més l’ofici d’un bomber. No és tot múscul. En els últims anys, amb millors materials, més lleugers, i la incorporació de la dona, l’ofici s’ha transformat.

¿Durant aquests 40 anys, què ha canviat?

Els serveis són els mateixos: tens accidents, incendis, incendis forestals. Hi ha millors vehicles, millors eines d’excarceració [alliberament de persones atrapades], molt més lleugeres. Els materials protegeixen molt més, els equips de respiració autònoma són més eficients. Tot això facilita molt la feina. Posem l’èmfasi en la prevenció.

Això abans no passava.

La prevenció, la llei de riscos laborals, es va incorporar a finals dels 90. Ara també analitzem la intervenció a posteriori, s’impedeix que els vestits que queden bruts després d’una actuació entrin al parc i es recullen per netejar-los. Tots els elements derivats de la combustió poden ser cancerígens. Aquesta neteja és un dels molts elements que fan necessari el canvi de la seu de bombers del parc de Joan Miró a l’Eixample, al lloc que es determini. El parc de Joan Miró se’ns ha fet petit, al marge que es va plantejar com una cosa provisional per a dos anys i n’han passat 14. Per a la prevenció de riscos laborals, per a la incorporació de la dona al cos, necessitem més espai, més dependències.

Sembla que la solució anunciada, del trasllat al triangle de l’avinguda Sarrià, està una mica bloquejada pel rebuig veïnal.

Està en fase d’exposició. Nosaltres vam anar a explicar als veïns que ens en hem d’anar de Joan Miró. No en sé res més. Els espais que hi ha a l’Eixample són els que són.

Deia vostè que ara la prevenció és clau.

Com a professional, el que puc aportar a la ciutadania és evitar que tinguin aquest disgust, aquesta desgràcia, aquest incendi: situar la prevenció al davant. D’una banda, els edificis han de ser segurs i complir la prevenció reglamentària. De l’altra, cal donar els consells de seguretat idonis al ciutadà, que sàpiga com ha de respondre, com ha de detectar un incendi.

Resumeixi el més rellevant.

Primer, els bombers necessiten rebre l’alerta. Cal trucar al 112 i, una vegada detectat l’incendi, posar-hi el màxim de barreres possible: si és a l’interior de la vivenda, s’han de tancar les portes de l’habitació que crema i les successives que hi hagi i posar-se fora de perill, és a dir, baixar al carrer. Si el foc és en una altra vivenda i al sortir l’escala és plena de fum, cal tancar-se a casa, tancar les portes i posar-se en un lloc visible, com ara un balcó, perquè els bombers et puguin veure. A Barcelona arriben abans de 10 minuts. És una resposta àgil amb els sis parcs de bombers que tenim.

La gent no sempre sap què és el que ha de fer: no s’ha de tirar aigua a una paella que crema, no s’ha de pujar al terrat.

Entenem que les persones es posin nervioses i sovint no responguin com caldria. De vegades en lloc de tirar escales avall se’n van cap al terrat. És una de les respostes que no ens agraden. Fa unes setmanes vam tenir un parell de serveis en què la gent va pujar per les escales en comptes de baixar.

¿Què recomana especialment?

Tenir elements de detecció de fum: costen de 10 a 15 euros. Sobretot a la nit, quan som més vulnerables i hem abaixat la guàrdia. És un altre canvi respecte a fa algunes dècades, quan la gent tenia brasers, estufes de butà. Ara els sistemes són més elèctrics i de gas, en els quals desapareix la combustió. Però continuem tenint problemes. La falta de revisions d’algunes calderes provoca marejos, desmais i, en el pitjor dels casos, víctimes mortals. I ara tenim mòbils, patinets. La gent posa a carregar tots aquests elements de nit, i de vegades tots alhora, cosa que pot generar sobrecàrregues quan dormim. El consell és col·locar detectors, que et despertin abans que ho faci la virulència d’un incendi; que les bateries dels patinets i els punts de càrrega siguin homologats, i que no es carregui tot en el mateix punt.

¿La conscienciació va arrelant?

Cada any, 10.000 o 11.000 nens passen per l’aula de prevenció de la Vall d’Hebron. Nens de 5 a 8 anys. Se’ls ensenyen les coses més bàsiques, saber què és el 112. Volem potenciar aquesta cultura des d’aquestes edats. Que el tema cali tant com el dels incendis forestals a l’estiu. Però també hem vist que no totes les escoles poden venir a l’Espai Bombers o l’Aula de la Vall d’Hebron. I aquí entra el tema de la vulnerabilitat.

¿I què es fa en aquests casos?

Tenim un camió vell, el convertim en aula i anem a les escoles que ens ho demanen a mostrar com s’apaga un foc. Ho fem al pati de l’escola.

Notícies relacionades

El transport públic a BCN serà un 3% més car de mitjana el 2025

Les policies locals de Cornellà i Santa Coloma, les més valorades

¿Què diu als nens que volen ser bombers?

Sobretot, cal potenciar que la dona vulgui ser bombera. Actualment, la plantilla dels bombers de Barcelona està formada per 767 efectius, dels quals 43 són dones. No n’entren gaires perquè tampoc se’n gaires: 150 de 2.000 aspirants. Necessitem que se’n presentin moltes més.