Els senglars que esperen el tren de Vallvidriera

Un senglar descansa, amagat, a prop de la via per la qual puja el funicular de Vallvidrera. Quan el tren arriba al Baixador de Vallvidrera, avisa amb un xiulet intermitent. Si l’animal només sent el xiulet, seguirà a l’espera. Però si sent el xiulet acompanyat del bullici d’un grup de nens que venen de l’escola o de famílies que van d’excursió, entendrà que ha arribat menjar i es desplaçarà ràpidament fins a una zona pròxima de pícnic per aconseguir part dels aliments. Ho ha après a base d’observar els humans.

Està comprovat que els senglars que han après a menjar gràcies a les persones, que es nodreixen d’aliments d’origen antròpic, sigui perquè els han alimentat o perquè s’han acostumat a buscar a les escombraries, ja no tornaran als seus hàbits salvatges. És més, ensenyaran altres senglars a menjar com ells.

Carmen Maté, directora del Servei de Drets dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona, adverteix quin és l’objectiu del consistori en aquest tema: "Que la ciutat no sigui atractiva per als senglars". Explica que fins al 2013 no hi va haver cap problema amb l’entrada dels senglars a la ciutat. A partir d’aquell any sí que ho va ser, i el 2016 hi va haver un gran creixement.

"Han après que una bossa de plàstic pot ser una font d’aliment", diu. Un dia ho van provar a Vallvidrera: van fer soroll arrugant una bossa de patates i van aparèixer set senglars. Una altra prova del canvi de costums: "Es va marcar un senglar capturat a Esplugues i se’l va tornar a Collserola. En menys d’una setmana va aparèixer a Sant Feliu, en la trama urbana. El van tornar a Collserola. El tercer cop va ser trobat a la plaça d’Espanya. Va rebre l’eutanàsia". Un senglar acostumat a la ciutat no deixarà de freqüentar-la.

Ancoratge insuficient

El 2018 es van començar a ancorar els contenidors. Els senglars van aprendre a desancorar-los per poder bolcar-los i menjar tranquil·lament. Perquè són bitxos molt intel·ligents. De fet, potser ho són més que els que els alimenten pensant que els fan un favor.

Els senglars habituats pesen 30 quilos als sis mesos, quan, en condicions de vida salvatge, triguen un any i mig o dos a arribar a aquest pes. La diferència és rellevant, perquè la maduració de les femelles per procrear depèn del pes, no de l’edat: amb 30 quilos ja tenen cries. Les habituades tenen més cries, que sobreviuen més.

Maté resumeix la disfunció: en la naturalesa, o els depredadors o la fam maten moltes cries, i una femella sol tenir tres o quatre cries i es queda amb una. Una situació molt diferent de la femella trobada a Nou Barris fa un o dos anys, habituada a l’aliment d’origen antròpic, que pesava 130 quilos i tenia 13 cries.

Es considera una incidència quan un senglar entra a la ciutat i s’avisa la Guàrdia Urbana. Si el senglar no marxa davant la presència humana, està habituat a la ciutat. En aquest cas, la Urbana activa el procediment de captura reactiva, la no que no està prevista amb anterioritat, per evitar que l’animal generi algun incident. Hi ha dues patrulles que porten un fusell anestèsic, però, si no hi ha cap risc imminent, s’espera que arribi l’empresa contractada per a les captures reactives, Astrovet, que ho ha de fer abans que passi una hora. Veterinaris amb sarbatanes anestesien el senglar, que, ja adormit, se li administra un producte eutanàsic. "Intentem que hi hagi el mínim de captures reactives", explica Maté.

Les captures programades són les que s’organitzen en punts on anteriorment s’ha pogut documentar la presència d’exemplars de senglar en determinats horaris. Corresponen a una altra empresa contractada, Estrateko.

Incidències i captures

El 2022 es va capturar 292 senglars a Barcelona, uns 200 van caure el 2023 i fins al 30 de novembre d’aquest any se n’han atrapat 92 (29 captures reactives, 15 amb gàbies i 48 amb xarxes, en captures programades). La xifra ha anat caient, com també les incidències: n’hi va haver 1.202 el 2021, 1.321 el 2022, 736 el 2023 i 409 el 2024, fins al 30 de novembre.

La reducció s’aprecia més a l’octubre, quan les mares solen expulsar les cries per tornar a quedar-se prenyades. Llavors els animals joves tenen tendència a acostar-se a la ciutat amb més atreviment que els seus progenitors, i això genera un pic d’incidències. L’octubre del 2021 n’hi va haver 193; el 2022, 111; el 2023, 35, i el 2024 només 10. Barcelona destina uns 450.000 euros anuals al control de senglars.

Mossegada al cul

Un altre indici de com de llestos són l’exemplifica la femella de 130 quilos de Nou Barris. Es va comprovar que acudia a una escola cap a la una de la tarda, quan acabaven les classes, i tornava a les set, després de les extraescolars, a buscar les restes que deixaven els alumnes. Per Nadal no va aparèixer. Sabia que hi havia vacances. Al gener va tornar, i la van capturar.

Altres mostres de perícia: a la plaça del Doctor Andreu, un treballador del restaurant La Venta va rebre una mossegada al cul quan treia una bossa amb residus orgànics. Al sentir el soroll de les dents va deixar anar la bossa i el senglar va aconseguir el menjar. El que es recomana és no acostar-se als senglars i desconfiar dels que no marxen si t’hi acostes. No menjar mai davant de cap d’ells i, si portes menjar, guardar-lo i marxar. Òbviament, està prohibit alimentar-los.

Barcelona no participa de les batudes de caçadors de senglars com a mínim des de 1987, quan es va declarar zona de seguretat la part de Collserola del seu terme municipal. Estrateko va idear un sistema amb xarxa que immobilitza els animals i impedeix que es facin mal al voler escapar. És més efectiu que les gàbies, de les quals n’hi ha tres instal·lades a diferents punts.

Notícies relacionades

Iosif Xiradakis: "L’energia que Barcelona transmet és la millor"

BCN persegueix la màxima seguretat per Cap d’Any

Aquest diari va assistir el 20 de desembre a una de les captures, a l’avinguda Pearson. Enric Ullar, Santi Oms i Oriol Molera, d’Estrateko, es van encarregar de col·locar la xarxa i deixar blat de moro a terra, en un punt al qual, mitjançant una càmera col·locada durant dies, van comprovar que acudien cada tarda una femella i dues cries. Es van allunyar 200 metres i van observar a través d’una altra càmera: el sistema permet deixar caure la xarxa de manera remota. Amb ells també s’esperava el veterinari Gregorio Bentanerre, de la Universitat de Lleida, encarregat de dispensar un sedant injectable al senglar atrapat per extreure-li sang, mostres d’excrements i paparres, si en té. Fet tot això, li subministra un producte eutanàsic. Els cossos són cremats.

Però el dia 20 no van aparèixer ni la mare ni les cries, i els únics éssers vius que la comitiva podria haver caçat van ser alguns joves que van improvisar un botellon als afores de la ciutat, mentre, sens dubte, els senglars observaven, amagats, l’escena.