El metro de BCN celebra 100 anys amb projectes per allargar els seus tentacles

El de sempre i la novetat

El 1907, els enginyers Pablo Muller i Octavio Zaragoza van plantejar que un metro pugés des de la Ciutadella fins a la Bonanova, creuant Gràcia i l’Eixample. L’Estat hi va donar el seu vistiplau el 1912, però no van ser capaços d’aconseguir els diners necessaris. Aquell mateix any va sortir a la llum un altre projecte per connectar Sants i Sant Martí pel centre de la ciutat. De nou va fallar el finançament en una època en què els tramvies dominaven amb mà i vies de ferro la mobilitat urbana, fins al punt que diversos intents de línies d’autobús tampoc van fructificar en els primers 20 anys del segle XX per la pressió de l’empresa propietària del tramvia. L’eterna batalla entre el de sempre i la novetat. Ja havia succeït a la meitat del segle XIX, quan el tren de Barcelona a Mataró va haver de superar la crua pressió de les diligències.

Va haver de passar una guerra mundial perquè de veritat el metro comencés a prendre forma. Va passar el 26 de maig del 1921, dia en què es va constituir la societat Gran Metropolità de Barcelona.

Tot això passava en una Barcelona amb menys de la meitat de la població actual. Eren 750.000 habitants en una urbs en la qual quedaven prop de 800 barraques habitades, la gent moria de tuberculosi, xarampió i tifus i en la qual un 7% dels nadons naixien morts. Aquesta era una ciutat encara en expansió que havia absorbit el municipi de Sarrià tan sols tres anys abans.

Un creixement, en definitiva, que alimentava el sentit últim del metro, que era i continua sent el camí més curt i ràpid entre dos punts. I si al principi es tractava d’adaptar-se al pla d’Eixamplament de Barcelona (1859) d’Ildefons Cerdà, ara el tauler de joc es diu Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un 2024 de rècord

Ara, 100 anys després, el metro disposa de 125,4 quilòmetres de xarxa, 165 estacions i 167 trens en hora punta. El principal desafiament de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és mantenir la qualitat del servei en un moment en què les validacions registren xifres rècord, ja que en tots els mesos del present any s’han batut tots els rècords anteriors quant al nombre de viatgers. Només en els vuit primers mesos del 2024 ja s’havia arribat als 450 milions de validacions, 35 milions més que en l’exercici anterior. El dia de Sant Jordi va ser, a més, la jornada amb més entrades al soterrani de tota la història: més de 2,5 milions de bitllets tramitats. A l’octubre també es va marcar el mes amb més validacions (44,4 milions) en aquest segle transcorregut.

L’extensió de la xarxa del suburbà, sumat a les bonificacions en el transport públic, ha disparat l’aposta ciutadana per la mobilitat sostenible. Tot això passa, a més, en una Barcelona en la qual hi ha menys persones que mai utilitzant el vehicle privat. Són ja menys del 20% (19,9%) els que es mouen en cotxe o moto. Un percentatge que baixa al 12,5% quan s’analitzen només els desplaçaments interns, els que fan els barcelonins, que es mouen de manera majoritària a peu (55,2%) o en transport públic (28%). És en els moviments de connexió (entrada i sortida de la ciutat) on es concentra el treball pendent en matèria de mobilitat, ja que en aquest repartiment modal els que recorren al vehicle particular són el 41,5%.

Un futur prometedor

¿I què ens oferirà el futur? Després d’una llarga dècada en què les inversions en infraestructures van patir una aturada inesperada, ara sembla que els projectes que es van quedar a mitges i els que esperaven als calaixos comencen a recuperar l’alè.

Es el cas del tram central de l’L9, que després de més d’11 anys aturat per la crisi, va tornar a agafar aire el juny del 2022 amb la tuneladora iniciant els 4,2 quilòmetres de túnel pendent entre les estacions de Campus Nord i Lesseps. Ara l’enorme talp mecànic, després d’excavar més de la meitat del recorregut (falten 1,6 quilòmetres), està aturat a Mandri, on espera l’arribada del recanvi del capçal per seguir cap a Gràcia.

La previsió és que la línia estreni quatre parades l’any 2027 (Guinardó-Hospital Sant Pau, Maragall, la Sagrera i la Sagrera TAV), però la culminació total del projecte s’espera que sigui per més enllà del 2030. El tram central és el que dona sentit a aquesta línia. Les xifres així ho demostren, ja que la previsió és passar dels 27 milions de validacions actuals en els dos ramals ara separats fins als 113 milions quan estigui tot acabat, amb 48 quilòmetres de longitud i 50 estacions, 17 d’aquestes, intercanviadors.

Però hi ha altres plans d’ampliació del metro no iniciats però igualment prometedors. La línia 4, per exemple. El novembre passat, Territori va adjudicar per dos milions d’euros la redacció del projecte constructiu de part de la prolongació d’aquest traçat, des de l’estació de la Pau fins a l’intercanviador de la Sagrera, l’àmbit ferroviari de Barcelona que més s’espera que canviï en els pròxims anys gràcies a la nova terminal de trens. El document hauria d’estar acabat en el primer trimestre del 2026, quan el Govern, si així ho creu convenient, ja podrà, després de convocar el concurs, iniciar les obres.

L’L1 té també novetats d’aquest mateix any. El maig passat es va adjudicar, per valor de 2,4 milions d’euros, la redacció del projecte de construcció de la prolongació de la línia des de Fondo fins a Lloreda-Sant Crist, amb una estació intermèdia a Montigalà i unes cotxeres amb tallers perquè TMB pugui tenir una altra central de posada al punt dels trens.

L’L2 no té un pas burocràtic ferm per celebrar, però sí que té un compromís polític recent. El Govern català i l’Ajuntament de Barcelona van anunciar a principis de desembre d’aquest any que la línia lila s’allargarà des del Poble-sec fins a la Zona Franca, donant servei a la muntanya de Montjuïc i als barris de la Marina.

Notícies relacionades

La BCN metropolitana dona un impuls al pla urbanístic

Els senglars que esperen el tren de Vallvidriera

El metro de Barcelona inicia el 30 de desembre un any de celebracions que inclouran una exposició de trens antics i jornades de portes obertes en instal·lacions ferroviàries desconegudes per al gran públic. La ciutat rendirà homenatge als pioners que fa 100 anys van establir les bases de la mobilitat sostenible i compartida a la ciutat.

Aquesta visió s’ha anat adaptant i millorant (el 94% de les estacions són totalment accessibles, cosa que poden dir molt pocs metros centenaris del planeta) amb la idea que el soterrani no sigui només una opció urbana de desplaçar-se. En la seva estrena, de fet, ja ho deia tot: es posava en marxa el Gran Metropolità.