Els cotxes amb més emissions, en via d’extinció

En l’última actualització de les ZBE catalanes, el Govern d’Illa manté el veto als vehicles amb etiqueta groga (B) als municipis de més de 50.000 habitants a partir de l’1 de gener del 2028, una norma a què va donar llum verda l’anterior Executiu d’Aragonès amb un nou decret. La restricció cobra protagonisme en un context de redoblament de les exigències europees en els llindars de contaminació de l’aire per al 2030. Un escenari que directament situa la pràctica totalitat dels 3,3 milions d’habitants de l’AMB com a població exposada a un aire contaminat per sobre del nou estàndard. La importància de la definició final de les ZBE catalanes s’explica en bona mesura per l’intens debat polític que han generat. Sense anar més lluny, la tramitació de l’esmentat decret de la Generalitat va donar lloc al fet que destacats alcaldes de la regió metropolitana de Barcelona, de Xavier García Albiol (Badalona) a Marta Farrés (Sabadell), expressessin públicament la seva oposició. L’associació Arc Metropolità, que agrupa algunes de les ciutats més poblades de Catalunya –Terrassa o Mataró, per exemple– va arribar a qualificar de "despropòsit" la regulació que preparava el Govern d’Aragonès.

Decret flexibilitzat

El resultat de la disputa entre Govern republicà i alcaldes crítics –molts d’ells socialistes– va ser que el decret de les ZBE finalment es va flexibilitzar per recollir la posició dels alcaldes. Per exemple, retardant la data en què s’activarà la restricció als cotxes amb etiqueta groga –gener del 2028, tot i que el gener del 2026 començarà el veto en episodis per contaminació per diòxid de nitrogen (NO22)–. O permetent la configuració de ZBE supramunicipals, cosa que possibilita que es relaxi l’exigència que la ZBE hagi de cobrir el 25% de superfície mínima de sòl urbà residencial, que fins i tot s’exigia ciutat per ciutat però que finalment es podrà computar en el global de l’àrea supramunicipal que es formi.

També aquest 2024 els tribunals van tornar a jugar un paper determinant en matèria de ZBE. Com ja va fer el març del 2022 respecte a Barcelona ciutat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va anul·lar el juliol, a través de quatre noves sentències judicials, les ordenances municipals per restringir la circulació de vehicles contaminants que l’Hospitalet, Cornellà i Esplugues i Sant Adrià de Besòs havien aprovat a principis del 2020.

Celebració de la Copa Amèrica

l La Copa Amèrica, la principal prova de vela i un dels esdeveniments esportius més importants del món, va acabar el 24 d’octubre amb victòria de l’equip neozelandès, el campió vigent i gran favorit. Tot i que l’Ajuntament va anunciar que renunciava a acollir una segona edició, al mateix temps va considerar que la Copa Amèrica havia aconseguit recuperar el prestigi internacional de la ciutat, impulsat l’economia blava i accelerat obres pendents. La prova va aixecar passions a favor i en contra. En les pròximes setmanes es donarà a conèixer el balanç econòmic oficial de l’esdeveniment.

L’arribada del tramvia a Verdaguer

La prolongació del Trambesòs fins al cor de l’Eixample es va inaugurar aquest novembre. Una vaga no consumada va retardar 24 hores l’estrena, però no hi va haver ensurts destacats en els primers dies en funcionament, a diferència de la posada en marxa de la línia fa 20 anys pels cotxes poc habituats a compartir encreuaments amb el tramvia. La Barcelona metropolitana està ara una mica més connectada en transport públic, tot i que per arribar a Glòries i al Besòs des de Cornellà de Llobregat sense transbords encara falta una mica.

El Barça a Montjuïc

Notícies relacionades

L’any de la divina Barcelona cultural

Llàgrimes de cocodril per la Barcelona centenària

l Una altra notícia clau del 2024 té a veure amb un lloc que els Estopa coneixen molt bé: l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Aquest estiu hi van fer història amb un concert que va reunir 60.000 persones. Doncs en el mateix espai, el Barça també ha viscut un capítol històric per al club: el seu exili durant les obres del Camp Nou. El Barça disputa els partits com a local a l’estadi des de l’inici de la temporada 2023-2024 i continuarà allà fins a la finalització de la primera fase de les obres de reforma del Camp Nou, prevista per a mitjans del 2025. EL PERIÓDICO ha seguit de prop els reptes de mobilitat a la muntanya i les controvèrsies sobre les obres a les Corts.

El futur del Llobregat Centre

l La clausura el desembre del 2022 del centre comercial Llobregat Centre, a Cornellà, també conegut pels veïns com L’Eroski , va originar una pugna entre propietaris que es va resoldre el maig d’aquest aquest any. ¿El futur? Els seus 40.000 m2 es destinaran a 300 nous habitatges construïts sobre una superfície comercial d’11.000 m2 i envoltats d’un eix verd per revitalitzar el centre de Cornellà.