Quan el metro va arribar a Barcelona

Segons les cròniques de l’època, un dels aspectes que més va sorprendre d’aquell primer ferrocarril subterrani de Barcelona va ser la decoració de les estacions, que estava inspirada en el metro de París. Les entrades, amb baranes i rètols de ferro forjat, eren obra de Can Ballarín, el gran taller de forja del modernisme. Els accessos de Lesseps i Urquinaona disposaven d’ascensors, protegits per uns bonics edicles al més pur estil Guimard.

Els passadissos i les andanes estaven tots recoberts de rajoles blanques bisellades, a imatge i semblança del suburbà francès. L’element més artístic eren les embocadures dels túnels, decorades amb ceràmica valenciana de colors i motius vegetals, diferents a cada estació, però que estaven sempre coronats per les sigles de la companyia propietària de la línia, Gran Metropolità de Barcelona (GMB).

¿Què queda avui, un segle després, de tot allò? Per desgràcia, només alguns vestigis, escampats per diferents estacions de l’L3. Molts elements, com els templets, es van destruir als anys 60 i 70, quan es van reformar les estacions i es van prolongar les andanes. No obstant, alguns ornaments es van salvar, ocults rere plafons prefabricats, per emergir anys després.

El 2009, unes obres a Passeig de Gràcia van descobrir el sostre original del vestíbul, amb les rajoles de 1924 i tres claraboies, que actualment es conserven encegades. A les andanes de la mateixa estació es van recuperar les rajoles originals de la volta, que ara es poden veure restaurades, amb vestigis d’antics anuncis de ceràmica, com el de Saltratos Rodell, un remei contra els mals de peus.

Més recentment, la retirada del fals sostre a les estacions de Lesseps i Jaume I també ha deixat al descobert les voltes originals de rajoles blanques. Per la seva banda, Fontana és l’única estació barcelonina que conserva la centenària rajoleria valenciana d’accés al túnel, que està presidida pel logotip de GMB.

Baranes de ferro

Aquesta ruta de vestigis acaba a l’estació de Liceu, l’única que encara manté les baranes de ferro forjat als accessos. Si ens hi fixem amb atenció, també podem observar les sigles de GMB. Per desgràcia, aquests forjats no són els originals, que van ser retirats el 2006, en una qüestionada reforma per millorar l’accessibilitat. Finalment, es va col·locar una rèplica de les antigues baranes, però els pinacles amb el rètol de l’estació es van quedar oblidats en un magatzem, fins que el mes de novembre passat se’n va anunciar la recuperació.

Actualment, l’única boca de metro que conserva forjats originals del taller Ballarín és la d’Urquinaona, situada a la ronda de Sant Pere. El més curiós és que aquesta estació no pertanyia a la xarxa del Gran Metro, sinó al seu competidor, el Metro Transversal. Inaugurat el 1926, va ser la segona línia de la ciutat.

Notícies relacionades

Per conèixer gent sense Tinder

El singular metro irrealitzat de BCN

D’aquest metro no se’n conserven referències en el suburbà, però sí una de gran mida a la superfície. Es tracta d’un edifici auxiliar, una antiga subcentral elèctrica visible des de la Rambla de Sants, la façana de la qual encara exhibeix el nom del Transversal i les sigles de la companyia que el va construir, el Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB).

Més enllà dels esmentats, també hi ha altres vestigis de l’antic Gran Metro, però continuen ocults o es troben en espais inaccessibles per als usuaris. Com una escala de cargol a sota la plaça d’Urquinaona, que connectava el vestíbul amb el desaparegut edicle i que, amb motiu del centenari del metro, s’obrirà per primera vegada al públic.