Llàgrimes de cocodril per la Barcelona centenària

EL PERIÓDICO no és aliè a aquesta tendència, que tant agrada a part dels nostres lectors. Les anàlisis d’audiències que fem diàriament confirmen el gran interès que desperten els continguts vinculats amb la nostàlgia de la ciutat, com el que vam publicar abans-d’ahir sobre els comerços emblemàtics del centre de Barcelona que van tancar el 2024. Van sucumbir pel canvi en els hàbits de consum, la falta de relleu generacional i els alts preus dels lloguers. Va ser la cinquena peça en obert a la qual més valor van donar els lectors d’entre totes les que vam publicar a la web aquell dia. Així ho diu un índex amb què mesurem les interaccions quantitatives i qualitatives de l’audiència amb cada contingut.

Notícies relacionades

Per conèixer gent sense Tinder

El singular metro irrealitzat de BCN

És fàcil i fins i tot cert punt lògic deixar-se portar per aquesta enyorança del passat, pel dolor de no poder tornar a un temps o espai anterior, tant a Barcelona com a la meva estimada Nova York, on vaig viure quatre anys magnífics. I és veritat que l’oferta comercial de la ciutat pateix amb aquestes pèrdues. Però aquesta afecció pel passat, en excés, pot arribar a ser malaltissa i obviar els avenços del present i del futur, que són molts. Sobretot, quan en ocasions és un dolor hipòcrita. Molts ploren la mort de la botiga més antiga, aquesta que no trepitjaven mai. Llàgrimes de cocodril.

Consumim de veritat en forns, llibreries, botigues de menjar i merceries de barri, com faig jo mateixa, i fem-ho compatible amb el comerç per internet. En comptes de lamentar-nos només pels que se’n van, abracem els nouvinguts, que tot establiment centenari va tenir un primer dia.