La Barcelona del metro circular
Si hi ha un transport que segueix el batec d’una ciutat al llarg del temps, aquest és el metro. L’autobús no necessita tanta infraestructura, és més flexible, em fa pensar en aquestes peces de roba casual que utilitzes molt en un moment de la teva vida però que renoves fàcilment. Un metro és un abric resistent, que s’emmotlla o t’emmotlla, però que t’acompanya una tirada més llarga de la teva existència i deixa també una empremta emocional més forta. La combinació dels transports públics fa forta una ciutat, que ha de complir amb les necessitats dels seus veïns, i Barcelona, ara que celebra els cent anys del seu soterrani, no pot evitar mirar al passat, al present i al que ve: tot any nou ve carregat de projectes i ambicions, i l’aniversari del metro arriba amb la mirada posada en la ciutat que volem, com ens desplaçarem entre els barris, com resoldrem el sudoku de la sostenibilitat, el quilòmetre zero i les emissions zero d’una forma justa per a tots els que vivim en una Barcelona que abraça l’àrea metropolitana com mai abans.
Tota ciutat és un ésser viu que es mou, amb la gentrificació i nous barris, i el metro ha anat teixint al llarg de la història, i amb tota la complexitat que comporta, nous nodes de comunicació entre barris i centre, fins i tot quan el centre ja es desplaça de la plaça Catalunya a Sagrera o Glòries, hubs residencials i laborals més densos i àvids de comunicació. L’ampliació de la línia 2 cap a Montjuïc i l’aeroport és una bona notícia: una estació de metro és un reclam per generar comunitat en l’entorn, i tot barri hauria de tenir prou estacions per estabilitzar la seva població i el teixit comercial, de manera que pugui créixer i prosperar.
Més estacions, més connexió, requereixen compromisos polítics per invertir-hi. Projectes aparcats fa dècades, com el que va veure la llum fa escassos mesos, que plantejava un Metropolità circular amb set línies i moltes més parades als barris. L’enginyer suís Adolf Weber tenia pensat un pla molt ambiciós que el 1924 era irrealitzable, però els somnis poden ser la matèria de la qual es pot créixer i millorar en el moment oportú.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
