La cavalcada mobilitza 850.000 euros de pressupost i 1.300 participants
La rua, gestionada per l’Icub, combina el talent professional amb la participació ciutadana. Així, artistes, tècnics i escenògrafs treballen amb els voluntaris seleccionats per sorteig i amb alumnes d’escoles de dansa de la ciutat.
La màgia tornarà a inundar els carrers de la capital catalana un altre 5 de gener amb la multitudinària cavalcada dels Reis d’Orient a Barcelona. És un dels esdeveniments més grans a la ciutat i presumeix d’una participació ciutadana transversal i un nivell artístic de primeríssima divisió. Aquest espectacle de creativitat i il·lusió és possible cada any gràcies a un enorme equip de professionals i voluntaris –comandat per l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona (Icub)–, a mesos de preparatius i a una generosa inversió.
Rere les carrosses, els llums i la música de Melcior, Gaspar i Baltasar s’amaga una complexa maquinària pública que mobilitza més de 1.300 persones i gestiona un pressupost de 850.000 euros. "És un projecte de la ciutat i sempre hem volgut que preservi el caràcter participatiu", explica Anna Lleó, cap de Festes i Festivals de l’Icub. A diferència d’altres esdeveniments massius, la cavalcada destaca per un model de gestió pública directa. En lloc d’externalitzar totalment o parcialment l’esdeveniment, com fan molts consistoris, l’Icub manté el control de la producció i conceptualització: "No hi ha cap empresa del sector a qui se li encarregui tot el paquet –assenyala Lleó–: el disseny es controla i es vehicula des d’aquí".
La direcció artística actualment està en mans de Barbarana Pons, ballarina barcelonina amb llarga trajectòria en coreografia de masses. Entre els esdeveniments per als quals ha dissenyat coreografies hi ha la final de la Champions League a Barcelona el 1999, els Jocs Olímpics de Londres 2012, els de Rio de Janeiro 2016, els Jocs del Mediterrani que va acollir Tarragona el 2018, la final de la Final Four Eurolliga de Vitòria el 2019 i la final de la Champions League del mateix any a Madrid.
L’aportació d’experts prestigiosos com Pons es conjuga amb el paper de centenars de ciutadans sense experiència artística que cada tardor sol·liciten formar part de la cavalcada. De fet, la principal singularitat del model barceloní és justament la capacitat que té de combinar el talent professional amb la participació ciutadana. La rua integra artistes consolidats, tècnics de so i il·luminació, regidors, especialistes en vestuari i maquillatge i escenògrafs, a més dels voluntaris seleccionats per sorteig i els alumnes d’escoles de dansa de la ciutat. Aquesta fusió permet oferir un espectacle que es renova parcialment cada any amb noves coreografies, composicions musicals originals i elements escenogràfics dissenyats específicament per a l’ocasió.
Les novetats durant el recorregut –d’uns cinc quilòmetres– contrasten amb una rebuda tranquil·la i marcada per un protocol que poc ha canviat des dels anys 60. A les 4 de la tarda, els Reis d’Orient arriben al Portal de la Pau a bord del paleibot Santa Eulàlia i l’alcalde els dona la benvinguda a peu de moll. A continuació, els entrega pa i sal –símbol d’hospitalitat– i la clau màgica que permet accedir a totes les llars barcelonines.
Tampoc poden faltar dos personatges propis de la tradició barcelonina: els patges Gregori, Estel i Omar. Són els ajudants més poderosos dels Reis d’Orient i sempre porten vestits de categoria. Els savis d’Orient, a més, tenen habitualment una gran semblança amb algun polític, algun escriptor i algun activista social de la ciutat. Un honor que ni està a la venda ni es publicita.
El recorregut de l’edició 2025 mantindrà el traçat dels últims anys, amb inici a les 6 de la tarda a l’avinguda del Marquès de l’Argentera. Durant més de tres hores, el seguici real recorrerà punts emblemàtics com el passeig de Colom, l’avinguda del Paral·lel, la ronda de Sant Pau i el mercat de Sant Antoni, finsarribar al destí final, la Font Màgica de Montjuïc, cap a les 21.15 hores.
Organització interna
Uns 40 professionals de diferents departaments de l’Icub vetllen discretament perquè l’esdeveniment vagi bé. Treballen durant tot l’any per tal de garantir l’èxit d’aquesta nit. I és que la preparació d’aquest esdeveniment és un cicle continu que no coneix pauses. "Quan acabem una edició, ja estem pensant en la següent", revela Lleó. Aquest model de treball permet a l’Icub mantenir els estàndards de qualitat i renovació perquè cada any hi hagi nous elements de sorpresa i màgia.
La dimensió pressupostària de la cavalcada la situa com un dels esdeveniments festius més importants del calendari barceloní, només superat per la Mercè.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Històries del suburbà El metro també va tenir el seu ‘47’
- Obres de sanejament Urgeix una "rehabilitació integral" de l’edifici de l’avió del Tibidabo
- Polèmica a Badalona per l’ús del castellà en la Cavalcada
- Una plaga de coloms envaeix el Poble-sec per la neteja d’una finca abandonada
- La plaça de les Glòries deixa veure el seu nou aspecte