Isidre Sierra: "És la cosa més guapa que m’ha passat a la vida"

Isidre Sierra és alcalde de Sant Climent de Llobregat des del 2010 i bomber voluntari des de fa 32 anys, un singular perfil de polític únic a la conurbació barcelonina. Dos grans incendis que van afectar el Garraf, el 1982 i el 1994, van despertar l’interès d’aquest economista per combatre el foc.

Isidre Sierra: "És la cosa més guapa que  m’ha passat a la vida"
4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Hi ha alcaldes que tenen idees de bomber i després hi ha Isidre Sierra (Sant Climent de Llobregat, 1971), que té idees d’alcalde i, alhora, idees de bomber. El màxim responsable polític de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat), petita població d’uns 4.000 habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona, compatibilitza l’alcaldia amb la vocació de bomber voluntari, que exerceix des de fa 32 anys (1992), molt abans d’empunyar el bastó de comandament el 2010. El singular perfil del polític és únic a la conurbació barcelonina.

Sierra rep EL PERIÓDICO durant una guàrdia al parc de bombers voluntaris de Sant Climent. Inquiet per si sorgeix alguna emergència que l’obligui a sortir corrent, avisa els seus companys que comença l’entrevista. I obre la conversa amb la passió que mantindrà de principi a final: "Ser bomber voluntari és la cosa més guapa que m’ha passat a la vida, de debò".

Els orígens de Sierra com a bomber voluntari estan ancorats a la seva preocupació per dos grans incendis que van arrasar el Garraf i que van impactar a Sant Climent, el 1982 i el 1994. La seva frustració per les destrosses del foc i el fet que el seu pare i el seu germà s’allistessin com a bombers voluntaris el van empènyer a implicar-se. "Jo vaig entrar al cos per ajudar el nostre territori. A la mili m’havia tret tots els carnets i necessitaven gent amb carnet de camió", explica Sierra.

Economista de formació, d’entrada va pensar: "¿Bomber, jo? ¡Si treballo en un banc!". Ara, tres dècades després, sosté: "Una vegada entres, ja no en vols sortir: em veig sent un bomber voluntari més fins que em jubili als 65. I des d’allà fins als 70, que és el límit que ens posen al cos, m’agradaria dedicar-me únicament a serveis d’apicultura", explica aquest dirigent local de Junts, que ha revalidat l’alcaldia de Sant Climent fins en quatre ocasions des de les municipals del 2011 i que també va liderar com a vicepresident les polítiques agroforestals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Sant Climent, envoltat de zona muntanyosa, és de fet un dels pocs municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que tenen el privilegi de respirar un aire sense elevats nivells de contaminació. Ho conclou en aquests termes un recent estudi de l’AMB, el qual informa que aquesta localitat del Baix Llobregat, a diferència d’altres urbs de la comarca més pròximes a la capital com Esplugues o Cornellà, no té població exposada a aire contaminat per sobre del nou llindar europeu que aplicarà des del 2030.

L’interès de Sierra per l’apicultura no és fútil. Alguns parcs de bombers voluntaris s’especialitzen en determinats àmbits, i el de Sant Climent ho ha fet en emergències apícoles. La Conselleria d’Interior fins i tot els ha comprat una furgoneta específica per a aquesta tasca. I això que, assegura, és al·lèrgic: "Una vegada em van picar abelles durant moltes hores en una església de Badalona i em van generar al·lèrgia".

El mateix matí d’aquesta entrevista hi ha previst un servei apícola. "D’aquí a una estona anem a una residència de gent gran que té un eixam. Sembla que és estable, però valorarem si és possible treure’l i tapar-lo perquè les persones puguin fer vida normal", precisa el regidor. Ha actuat en emergències apícoles en casaments, escoles o cementiris. "Una petició molt habitual és: ‘Escolta, que he deixat el cotxe aquí fa vint minuts i ara tinc un eixam al retrovisor’. És clar, ¡és que els eixams es formen en trenta segons!".

Un mínim de 600 hores

Una altra de les casuístiques amb què el polític s’ha trobat exercint de bomber és la d’alcaldes que no saben de la seva vocació i que li pregunten sorpresos què fa allà. Recorda experiències així a Canyelles o Molins de Rei. "Una vegada, l’alcalde Xavi Paz em va dir: ‘Isidre, ¿però què fas aquí apagant un foc?’. I jo: ‘¡Mira, és que soc bomber voluntari’", narra jocosament Sierra.

La pregunta del milió és: ¿com compagina en el dia a dia l’alcaldia de Sant Climent amb el voluntariat bomberil? "Miro d’invertir algun dissabte que tinc lliure o treure’m temps de les meves vacances i fins i tot d’estar amb la meva família, que són espectaculars i sempre m’han ajudat amb la meva vocació. Això sí, la prioritat sempre és el municipi: si passa alguna cosa a Sant Climent, no puc actuar de bomber, és clar, i he de ser al centre de control de l’ajuntament". En l’actualitat, els bombers voluntaris han de complir un mínim de 600 hores de dedicació a l’any, bé sigui en serveis específics, sobretot pel Baix Llobregat en el cas de Sierra –Gavà o Viladecans, a més de Sant Climent– o en guàrdies repartides durant cada mes.

Notícies relacionades

Sierra tampoc defuig les crítiques: "Hi ha gent que em diu que soc bomber voluntari perquè em dona vots. I jo no dic que no, però és que ja era bomber voluntari molt abans de ser alcalde. Jo crec que hem d’acostar la política a la gent". El polifacètic regidor independentista, que compta amb el suport d’ERC i que és un convençut de la realitat metropolitana a l’àrea de Barcelona, també treballa a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), on ocupa el càrrec de gerent del consorci universitari a la província de Barcelona.

"¿Que com tinc temps per tot? Pencant molt i tenint una família espectacular", afegeix.