Mites de les estacions fantasma del metro de BCN

Dins del segon grup es troba l’estació arxiconeguda com a Gaudí (L5), sota l’avinguda homònima, tot i que el nom de l’estació mai ha sigut oficial. En realitat es tracta de l’estació de Sagrada Família de la primigènia línia 2, Horta-Paral·lel, inaugurada parcialment el 1959.

El 1970 hi va haver un canvi de plans i el tram originalment assignat a la línia 2, entre Sagrada Família i Horta, va quedar incorporat a la línia 5, que ja etenia estació a Sagrada Família, sota el carrer de Provença. Per aquest motiu, la que s’havia construït a l’avinguda de Gaudí per a la línia 2 mai va arribar a entrar en servei, malgrat estar completament acabada, amb accessos, escales mecàniques i andanes.

Malgrat estar tancada, Gaudí no és una estació fantasmagòrica. Els seus espais s’han reconvertit en vestidors, despatxos i sales de reunió d’associacions d’extreballadors del metro. Ocasionalment, les seves andanes han exhibit campanyes publicitàries i, durant un temps, es van obrir al públic.

La Rambla també té una estació fantasma, possiblement la més desconeguda. Ferran va ser l’estació més efímera del metro de Barcelona, ja que només va estar 22 anys operativa. Va obrir el 1946, al costat del carrer de Ferran, com a part de la primera línia de metro, el Gran Metro (actual L3) i va tancar el 1968, quan es va prolongar la línia. Disposava d’una sola andana que va ser enderrocada per passar les vies cap a Drassanes. Els seus vestigis són pràcticament inapreciables quan el metro circula pel túnel, tot i que es conserven alguns passadissos interiors amb les icòniques rajoles blanques.

El Gran Metro també va projectar una estació al subsol de la Via Laietana, a l’altura de la plaça d’Antoni Maura, coneguda popularment com a Banc per una falsa llegenda urbana. Es deia que existia un túnel que connectava l’estació amb la cambra cuirassada del Banc d’Espanya (edifici que avui ocupa el BBVA) i que cada nit un tren carregat amb la recaptació del metro transportava els diners fins aquí. La realitat és que l’estació, projectada amb el nom Beates pel carrer del costat, no va arribar a construir-se sencera, només unes incipients andanes.

En el trajecte entre Jaume I i Barceloneta es poden observar les restes de Correus, la més mítica de les estacions fantasma, amb permís de Gaudí. Va ser inaugurada l’any 1934, al ramal del Gran Metro per la Via Laietana (actual línia 4). Era una terminal de via única amb una arquitectura molt austera, en contrast amb la decoració parisenca que tenien les primeres estacions, que es van obrir una dècada abans. El seu antic accés, al costat de l’edifici de Correus, està actualment tapat per una reixeta de ventilació.

Vells anuncis

Notícies relacionades

BCN celebra una Cavalcada inclusiva, sostenible i farcida d’homenatges

Urgeix una "rehabilitació integral" de l’edifici de l’avió del Tibidabo

El motiu del tancament de Correus va ser similar al de Ferran: per prolongar la línia es va haver d’enderrocar l’andana principal, que quedava inoperativa. Va ser clausurada el 1972, però conserva les rajoles blaves, la publicitat de l’època i fins i tot cartells electorals. Correus és una espècie de càpsula del temps, això li dona bona part del seu encant i misticisme. Va ser restaurada el 2023, quan es van netejar i reposar les rajoles, es va retirar el balast i es van protegir els vells anuncis. A diferència de Gaudí, fins ara Correus mai s’ha obert al públic perquè l’absència d’andanes no permet la parada de trens.

Finalment, cal sortir de Barcelona per trobar les estacions fantasma més flamants del metropolità. La Ribera i Terminal de Càrrega de l’aeroport, en el tram de l’L9 pel Prat de Llobregat, són dues estacions acabades que, per ara, només veuen els trens passar.