El metro també va tenir el seu ‘47’

El 1978, Manuel Vital, un conductor d’autobús i líder veïnal, va segrestar un vehicle de la línia 47 per demostrar que es podia portar el transport públic a Torre Baró. Gràcies a l’exitosa pel·lícula El 47, basada en aquest fet real, molts barcelonins han descobert un passatge desconegut de la història de la ciutat. Però, més enllà del film, el cas és que l’acció reivindicativa de Vital no va ser un episodi aïllat.

Durant dècades, molts veïns anònims van lluitar per portar no només el bus sinó també el metro fins als barris perifèrics del nord de Barcelona, històricament coneguts com els afores de Sant Andreu.

El metro, que ara fa cent anys, no va arribar a l’actual districte de Nou Barris fins a 1959. Aquell any es va inaugurar la línia 2, un ramal del Transversal (l’actual L1) entre la Sagrera i Vilapicina. Va ser la primera línia del món amb un sistema de conducció automàtica, conegut com a ATO (Automatic Train Operation), que funcionava amb cèl·lules fotoelèctriques. Els trens automàtics van circular durant set anys, fins que la primitiva línia 2 va ser absorbida per la línia 5.

El nord del nord

Amb l’arribada del metro a Vilapicina es va donar servei a l’històric nucli de Santa Eulàlia i els seus barris veïns, com el Turó de la Peira. Però encara quedava molt lluny de Roquetes, Torre Baró o Ciutat Meridana, barriades que van créixer significativament els anys 60. El 1969, nou anys abans dels fets d’El 47, els veïns de Roquetes van segrestar diversos autobusos de les línies 11 i 112. Aquest gest de protesta, unit a la desaparició dels tramvies, va fer peremptòria l’extensió de la xarxa del metropolità cap als nous barris perifèrics.

Així va sorgir el Pla de Metros de 1971, un projecte que contemplava la prolongació de la línia 1 des de Torres i Bages fins a Trinitat Vella, Torre Baró i Ciutat Meridiana, així com l’extensió de la línia 3 des de Lesseps fins a la Guineueta i l’arribada de la línia 4 a la Via Favència.

Trinitat Vella

Poc després, el Ministeri d’Obres Públiques va modificar el pla derivant la línia 1 directament a Santa Coloma de Gramenet. L’associació de veïns de Trinitat Vella, veient que el metro passaria de llarg del barri, va iniciar una sèrie de mobilitzacions, amb talls a la Meridiana i una recollida de firmes. El novembre de 1976, un grup de veïns va ocupar l’estació de Torras i Bages per manifestar-se a l’andana. La protesta va ser durament reprimida per la policia.

Després d’arrencar el compromís de l’alcalde Socías Humbert, el 1983 es va inaugurar l’estació de Trinitat Vella, dins del recorregut de la línia vermella cap a Santa Coloma. Un any abans, havia obert la de Via Júlia (batejada en origen com a Roquetes), després d’una dècada d’obres molt polèmiques, amb protestes per l’aparició d’esquerdes en diversos edificis.

Falses boques de metro

El 1989 es va crear la Coordinadora pro Metro a Nou Barris, que estava integrada per associacions veïnals del districte. Durant els anys preolímpics, mentre l’Ajuntament i la Generalitat discutien sobre la prolongació de l’L2 a Montjuïc, la Coordinadora reclamava l’arribada del suburbà fins a Torre Baró i Ciutat Meridiana, promesa el 1971. Hi va haver manifestacions, talls de trànsit i ocupació d’estacions.

Però l’acció de protesta més singular és la que va tenir lloc el 1992, amb la inauguració de falses entrades de metro, construïdes amb totxos pels mateixos veïns. A Torre Baró, es va pintar la font de l’Eucaliptus, que simulava un accés al suburbà. També es van construir boques de metro simbòliques a Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Vallbona i a la plaça de Karl Marx de Canyelles, davant la desapareguda clínica Stauros.

Notícies relacionades

BCN estrenarà el seu primer ecoxamfrà a meitat de mes

Badalona tornarà a tenir contracte de neteja d’edificis públics 12 anys després

Un "metro lleuger"

El 1999, va obrir finalment l’estació de Trinitat Nova, de l’L4. El 2001, l’L3 va arribar a Canyelles i, posteriorment, a Roquetes. A Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana van haver d’esperar al difícil acord entre administracions per crear l’anomenat "metro lleuger", una línia de via única entre la Trinitat Nova i Montcada i Reixac. És l’actual L11, que va ser inaugurada el desembre del 2003, ara fa 21 anys.