Barcelona vol controlar els tancaments i obertures de locals comercials amb un cens automàtic

L’univers de locals destinats a activitat econòmica a Barcelona pot variar contínuament. Per obres, per segregacions i agregacions de locals, canvis en aquesta activitat a un ús particular o viceversa... Són múltiples els escenaris en què es pot trobar un únic establiment. Les últimes dades disponibles del cens bianual que porta a terme l’Ajuntament, tancat el primer semestre del 2023, precisen que hi ha 66.088 locals censats d’un univers de més de 85.000, dels quals 58.908 estaven actius i 7.180, inactius. Al gener del 2025, el més segur és que aquestes dades hagin variat. Actualment, el cens s’elabora amb reconeixements presencials carrer a carrer, així que mantenir-lo al dia no és una tasca fàcil ni ràpida. Per això el consistori ha mogut fitxa en la recerca d’una gestió «més eficient».

Com si fos un propòsit per a l’any nou, l’Ajuntament va fer un pas en aquesta direcció el 31 de desembre: va obrir una convocatòria de licitació per al desenvolupament d’un sistema dinàmic que automatitzi el cens de locals en planta baixa. Tres dies després, el 3 de gener, va obrir una altra convocatòria per contractar una consultoria que defineixi l’organisme municipal més apropiat per gestionar els locals que actualment són de propietat municipal, una responsabilitat que conceptualment combina elements típics tant de l’àmbit d’Habitatge (com cobrar lloguers) com del de Comerç (com donar suport a emprenedors). Depenguin de qui depenguin finalment, el consistori vol optimitzar l’ús d’aquests locals per promoure el comerç local i de proximitat.

De recórrer la ciutat a automatitzar

L’Ajuntament de Barcelona elabora el cens de locals en planta baixa destinats a activitat econòmica de manera regular –cada dos anys per ser exactes–, així com una anàlisi per identificar les zones amb persianes abaixades i les tendències evolutives del teixit comercial. Donada «la volatilitat de la informació i la diversitat de les fonts de dades», segons s’exposa en el plec tècnic consultat per EL PERIÓDICO, s’ha anat aplicant un model de gestió en què les empreses adjudicatàries que porten a terme el cens recorrien tota la ciutat identificant i registrant tots els locals.

Aquest modus operandi ha començat a canviar en els últims anys per aconseguir un model més continuat. Entre altres avenços, s’ha desenvolupat un identificador únic de local, s’ha millorat la ubicació de l’accés principal de l’establiment i s’ha registrat la informació addicional i històrica. No obstant això, «la complexitat i transformació constant» d’alguns sistemes d’informació (com el de les llicències d’activitats, d’obres o inspeccions), i les dimensions d’anàlisi complementàries exigeixen desenvolupar un sistema dinàmic per aconseguir una actualització més automàtica de la informació.

Seguir l’evolució d’un local

Aquest sistema, que recollirà les dades del 2025 i el 2026 amb la possibilitat de dos anys més de pròrroga, s’haurà de centrar a aconseguir el màxim de modificacions de la informació relacionada amb els locals, «tan aviat com es produeixin», concreta el plec tècnic. Partint de la informació de l’últim cens, s’aniran actualitzant les novetats a mesura que se’n tingui constància. Es podrà detectar una novetat, entre d’altres, a través d’operacions de camps específiques o l’encreuament de dades entre sistemes que gestionen informació associada als locals.

L’empresa adjudicatària serà l’encarregada de definir la solució tecnològica que configurarà aquest sistema. Concretament haurà de permetre seguir l’evolució d’un local, de manera automàtica, amb els diferents estats i canvis d’activitat econòmica que es produeixin, així com gestionar les funcionalitats d’alta, baixes, modificacions i consultes de locals. També es modificarà la informació en cas que hi hagi diferències i es marcarà com a baixa en cas d’inexistència del local o de l’activitat.

La cobertura arribarà a tots els establiments en planta baixa de Barcelona, amb activitat o sense, incloent-hi totes les parades dels mercats municipals i tots els locals situats en centres o galeries comercials. Les dades estaran geolocalitzades i disponibles com a mínim en tres escales: ciutat, districte i barri. El cens cobrirà els 10 districtes i els 73 barris, i només s’exclourà l’àrea compresa per la Zona Franca-Port.

Una consultoria sobre locals municipals

Per a una gestió més àmplia, l’Ajuntament veu necessari portar a terme una intervenció especialitzada a càrrec d’un organisme municipal que depengui de la gerència de Promoció Econòmica. Per definir quin serà aquest organisme contractarà una consultoria jurídica que ajudi a determinar quina és la millor manera de gestionar tots els locals en planta baixa que són de propietat municipal.

Segons es detalla en l’informe de necessitat consultat per EL PERIÓDICO, aquest organisme haurà de dur a terme tasques de comercialització dels espais disponibles i «ser capaç de gestionar de manera eficient el cobrament dels lloguers» i d’executar inversions o adquisicions quan sigui necessari per assegurar el manteniment i la millora de la instal·lació.

Aquesta consultoria durà a terme una anàlisi detallada dels organismes existents per avaluar quin és el més idoni i, un cop identificat, definirà les tasques específiques que haurà de portar a terme. Redactarà un informe final amb totes les conclusions de l’anàlisi i amb recomanacions concretes, així com un pla d’acció que descrigui els passos a seguir per posar en marxa les mesures proposades, de manera que «servirà com a guia» per a l’Ajuntament.

El cas de l’Amunt Persianes

Un cas que escenifica la dificultat de l’Ajuntament per gestionar els locals en planta baixa és el del programa Amunt Persianes, una estratègia impulsada el 2021 per facilitar lloguers per sota del preu habitual de mercat i impulsar l’activitat econòmica reocupant locals buits amb nous negocis i botigues de barri. Tres anys després, la realitat és que el projecte ha ensopegat amb un obstacle rere l’altre i la mesura no ha pogut ser totalment efectiva.

El consistori ha aconseguit reobrir només 10 dels 35 locals en planta baixa que va comprar per dinamitzar el comerç local. Els va adquirir el 2021 per 17,5 milions d’euros en el marc d’aquest programa, que el govern de BComú i el PSC de llavors havia pactat amb ERC com a condició per aprovar els pressupostos.

Els lloguers dels locals

Notícies relacionades

El Vallès Occidental triplica la seva capacitat de reciclatge

La plaça d’Espanya perdrà dos carrils per obres d’FGC

La millora en la gestió del cens coincideix amb una petició que va fer ERC en el ple municipal d’octubre. La reclamació dels republicans va ser elaborar un cens de locals d’activitat econòmica en què s’especifiqui l’ús, la llicència concedida, el tipus de tinença, la superfície, les característiques i el preu del lloguer. El motiu d’incorporar aquest últim aspecte és poder definir les zones tensades de Barcelona en lloguers de locals. La intenció que perseguia ERC amb aquesta petició és que aquest cens pogués ser la base d’una possible regulació dels lloguers comercials per fixar un índex de preus per tal de limitar-los, com s’ha fet amb els de l’habitatge.

No obstant, fonts municipals descarten que les millores establertes en el cens que fa habitualment estiguin relacionades amb la regulació dels lloguers comercials. El plantejament d’impulsar una regulació també va néixer d’ERC i va arribar a aprovar-se en la comissió d’Economia d’octubre. El govern municipal va mostrar la seva preocupació per la qüestió i va acceptar plantejar la regulació al Govern central i a la Generalitat, però va insistir en la dificultat de portar-la a terme.