VÍDEO | Por a la Mina i bales als pisos després d’un tiroteig entre dues famílies: «Van ser cinc minuts interminables»

«Mai havia sentit res igual», confessa una veïna de la Mina que va sentir des de casa l’intens encreuament de desenes de trets que dos grups de persones armades es van intercanviar entorn de les 22.00 hores d’aquest dimarts entre els carrers Saturn i Venus, a Sant Adrià de Besòs i a prop del límit amb Barcelona. Les baralles amb arma de foc sacsegen el barri cada cert temps, però els veïns consultats per EL PERIÓDICO no recorden un episodi de la virulència d’ahir a la nit.

Alguns individus van obrir foc des de certes finestres dels blocs i d’altres van respondre a trets a peu de carrer, encanonant els pisos i cobrint-se a les cantonadesper esquivar els trets. Algunes bales van travessar finestres i persianes, i han quedat incrustades en parets d’habitatges i s’han localitzat casquets dins de domicilis que van viure la baralla amb pànic.

«Vam passar por a casa, van ser cinc o sis minuts interminables»,comenta una dona. En els vídeos que han circulat entre els habitants del barri, es veu un grup parapetat a l’encreuament dels carrers Ponent i Mar i apuntant en alt, cap als domicilis de Saturn. «No vaig treure el cap per por, perquè els vidres retrunyien. Semblava que estiguessin disparant a casa nostra»,confessa la veïna.

Els Mossos han informat que una persona va resultar ferida molt lleu, per un hematoma al fregar-li una bala. A falta dels resultats de la investigació que la policia catalana ha obert, al barri identifiquen dues famílies, els García i els Cascabeles, com els contendents de la baralla.

«Els García viuen a Saturn i els Cascabeles, a Venus. Hi ha una pugna entre els joves que ve de fa temps», explica un veí, que ofereix una versió coincident amb les altres fonts consultades.

Una «tonteria» entre adolescents

«Va ser una tonteria entre jovenets de 15 a 18 anys, algú l’hi va dir no sé a qui i va saltar la llebre», comenta el mateix veí. «Un havia pegat a un altre i es va armar el xafarranxo», sintetitza una resident a la zona. Les veus consultades vinculen alguns membres de les dues famílies amb altres aldarulls i presumptes activitats delictives.

«Va ser increïble: els trets se sentien des de diversos carrers, hi va haver ràfegues... Va ser sobrepassat», observa un testimoni. «No és normal que es disparin, tampoc que tinguin aquest tipus d’armament», completa.

Un altre habitant del barri adverteix que hauria pogut passar una tragèdia. «La meva neboda just havia baixat a comprar un xauarma i, tot just entrar a casa, van començar els trets», relata. «Ens va agafar a tots a casa, per sort...», sospira una veïna. Afegeix que, des del seu pis, no va sentir cap discussió ni enrenou durant la tarda que precedís el succés en què les armes van sortir a col·lació: «Estava tot calmat. Es va armar de cop».

Notícies relacionades

El Vallès Occidental triplica la seva capacitat de reciclatge

La plaça d’Espanya perdrà dos carrils per obres d’FGC

«Els veïns de la Mina ja no se senten segurs», denuncia una de les persones que atén EL PERIÓDICO. «Tenim els Mossos, però és una vergonya. ¡No fan res! A l’oest, hi havia un xèrif i ell sol controlava el poble. Aquí són un exèrcit només quan volen», retreu. Com en altres ocasions en què una topada altera la Mina, l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, ha tornat a expressar aquest dimecres «la necessitat de recuperar l’espai públic de manera urgent». Ha pregat «mesures excepcionals per al control i la retirada d’armes». «Els veïns i les veïnes han de poder viure tranquils al seu barri i a casa seva», ha manifestat.

«M’ha passat més d’una vegada tornar de pencar i que em parin en una rotonda. ¿Però què fan per evitar això?», planteja un altre resident a la Mina. «La gent n’està farta. ¡Que es matin entre ells i ens deixin! Fa molt temps que sentim trets a la nit. Són trets a l’aire, de gent que va fardant d’armes». Altres fonts han donat fe d’haver sigut testimonis en els últims mesos d’aquest mateix tipus d’ostentació. «¿Que com està avui el barri? Com sempre, amb la seva activitat normal –descriu un habitant del barri–. Abans es tenia una mica més de respecte, però això ja s’ha normalitzat».