BCN registra un rècord de població amb 1,718 milions d’empadronats

Fonts municipals confirmen que es tracta de "la xifra més elevada de la història recent de la ciutat". Les lleugeres pujades i baixades dels últims mesos dibuixen una tendència ascendent que deixa enrere la pandèmia. Amb rotunditat, a més: en dos anys i mig el cens ha crescut un 5,57%, és a dir, hi ha 90.675 barcelonins més.

Quan va arribar el virus, el març del 2020, la capital catalana vorejava els 1,66 milions d’habitants. El confinament i les successives restriccions de mobilitat van propiciar que un bon nombre de barcelonins es refugiessin temporalment en segones residències i en pobles. Una part es va desempadronar. El canvi clau, no obstant, va ser que els fluxos migratoris es van congelar o van quedar al ralentí arreu del món.

Així, la població de la capital catalana va baixar dos anys consecutius. Entre el febrer del 2020 i el març del 2022, el descens va ser de 46.105 (-2,75%). El fre demogràfic va generar una certa inquietud i expectació, si bé més fora del consistori que dins. A finals del 2022 es van reactivar les arribades internacionals i el 2022 va començar una ràpida remuntada, que es va refermar l’any passat.

Més de la meitat, nascuts fora

L’agost del 2023 es va creuar el llindar dels 1,7 milions d’empadronats. Al desembre ja es comptabilitzaven 15.000 persones més. I durant l’any passat el total va oscil·lar fins al rècord del setembre. També ha trencat el sostre històric la dada anual que compila l’Institut Nacional d’Estadística (INE): 1,703 milions en data 1 de gener del 2024.

La clau del creixement és la immigració. El 2023 per primera vegada un 25,4% dels residents tenien nacionalitat estrangera, i sobretot procedien d’Amèrica i Europa, segons l’Anuari de la ciutat recentment difós. L’increment interanual d’aquest segment d’empadronats va arribar al 10,4%. Tot i que encara no s’ha assentat en la imatge que els barcelonins tenen de la seva ciutat, la nova normalitat és que més de la meitat dels residents han nascut fora de la ciutat.

Els increments de població solen ser símptoma de l’atractiu d’un territori, però també comporten reptes molt importants. A Barcelona suposa una pressió més per al mercat de l’habitatge, afligit d’una oferta massa escassa i cara per satisfer la demanda local. També tensa el transport públic, que està en uns màxims històrics.

El repartiment per districtes

El repartiment per districtes d’aquest creixement té també substància. L’Eixample continua líder i deixa enrere el seu històric quart de milió. Ja allotja 276.113 ànimes. Li trepitja els talons Sant Martí, que ja era segon i ara escurça distàncies amb el creixement del 22@ i el litoral: 251.031 persones.

El tercer és de nou Sants-Montjuïc, a menys de 6.000 veïns d’assolir els 200.000. N’ha guanyat gairebé 30.000 des que va començar el segle i encara creixerà més amb el boom de la Marina del Prat Vermell. Una mica per sota es disputa una discreta carrera: Nou Barris accelera i gairebé atrapa Horta-Guinardó. Els dos territoris voregen els 181.000 empadronats, amb una diferència de només 32 habitants.

Notícies relacionades

La Milla d’Or friqui

El deteriorament revolta els socis de les pistes de tennis de Barcelona 92

La lliga següent és la de Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi, amb 156.820 i 152.811 persones censades, respectivament. Els barris acomodats van aconseguir avançar l’antic veïnat industrial entre el 2015 i el 2019, però es van veure molt llastats per la pandèmia. De fet, amb prou feines ara recuperen el padró precovid. En canvi, Sant Andreu, una de les poques àrees amb terreny edificable, ha agafat impuls els últims tres anys.

La taula baixa la componen Gràcia (126.713 persones), Ciutat Vella (112.602) i les Corts (84.033). Destaca l’evolució del districte històric, estretament vinculada als cicles econòmics i migratoris. Va viure un espectacular creixement els sis últims anys de bombolla immobiliària: va incorporar més de 20.000 empadronats entre el 2000 i 2006, a costa d’incrementar encara més la densitat. La llarga crisi li va costar 15.000 empadronats i en va recuperar la meitat durant el trienni prepandèmia, caracteritzat per un gran furor turístic. Després d’una davallada per la covid, ha continuat creixent, però encara està a 2.000 veïns del seu sostre històric.