El dolor envaeix Cadaqués

El Bar Boia de Cadaqués era, fins al dia 5 de gener, el local més emblemàtic d’aquesta localitat de l’Empordà. El Boia era més que un bar. Podia escriure un barcelonejant cada vegada que m’asseia a la seva terrassa. No obstant, la llei de costes, que ningú sap qui va redactar, ha estat per sobre de la voluntat d’un poble i de milers d’amics de Pere Vehí, el propietari del local; del seu fill Manel, que regentava la cocteleria, i de la resta de la família. Doncs sí, el bar on esmorzava Salvador Dalí amb Marcel Duchamp ha sigut tancat per una ordre judicial. I, és clar, quan es produeixen aquestes injustícies, es produeix la reacció popular. Cadaqués plora el tancament del Boia com ho deu fer Dalí des del cel o aquests milers d’estiuejants de Barcelona que el tenien com el seu lloc de referència.

El doctor Bonaventura Clotet, a més de bon amic del Pere, n’era un dels habituals. Després de córrer els seus deu quilòmetres diaris, parava sempre al Boia per agafar forces amb un suc de taronja. Clotet ha sigut un dels que ha pujat a Cadaqués només per abraçar Vehí. El periodista i presentador Manel Fuentes era un altre dels que sempre hi anava a esmorzar. La seva indignació a Instagram és una mostra del que sent per aquests fets.

Pere Vehí té més de 1.000 missatges al mòbil, l’Instagram del Boia ha rebut més de 300.000 visites, hi ha articles a la premsa internacional i els veïns s’acosten al local amb llàgrimes als ulls. Els últims empleats, són 26 els que es queden sense feina, estan destrossats. El món de la gastronomia mostra la seva ràbia, i amics de la casa, com els xefs Ferran Adrià, Paco Pérez, Mateu Casañas o Albert Raurich, estan indignats pel tancament d’aquest local de gairebé 80 anys.

Aquest mateix estiu, un matí del mes d’agost, aviat, els pescadors de Cadaqués Isca i Moisès prenien cafè a la mateixa taula on a la nit la cantant Bad Gyal havia degustat un dels fantàstics còctels del Manel. Un dia abans vaig veure Pilar Rahola a mitja tarda amb el polític Albert Batet i amb Quim Forn. Rahola n’era una de les habituals, com fa uns anys ho era l’empresari Javier de la Rosa. Perquè al Boia tothom hi tenia lloc.

Desapareix un bar on anaven des de Josep Pla i Salvador Dalí fins a Bad Gyal i Pilar Rahola, clausurat per una «injusta» ordre judicial

Joan Laporta va ser un altre dels que passava a prendre una copa cada vegada que feia alguna escapada a l’Empordà. El cineasta tristament traspassat Ventura Pons era un altre dels fixos, com ho eren l’actriu Aina Clotet, el seu germà Marc, la també actriu Natalia Sánchez o Marcel Borràs. Els quatre també han mostrat la seva sorpresa i indignació a les xarxes socials.

Doncs sí, un local on acudia Josep Pla quan viatjava al seu Cadaqués o Artur Mas en la seva etapa com a president. Una terrassa on podies trobar-te Isona Passola, la periodista Helena García Melero, l’editor Ferran Rodés o Víctor Font amb el seu amic Jordi Barceló. Em deixo infinitat d’empresaris, polítics i gent de la pintura, com els germans Moscardó. Al Boia la gent s’asseia per observar i parlar de la vida. I, mentre això passava, Pere Vehí entrava, sortia, s’asseia a la teva taula sense perdre la conversa amb la del costat o feia veure que parlava per telèfon per evitar saludar la pesada de torn.

El tancament del Boia, el local més emblemàtic de la localitat, ha deixat orfes els pescadors de Port Lligat, els restauradors del poble i els estiuejants de Barcelona.

Notícies relacionades

Un coworking a punt de ser enderrocat busca mecenes

Els bars estudien com endollar les estufes elèctriques

Vehí, a més de ser la persona de tot el planeta que més coneix la història de Dalí, és un personatge estimat. Amic dels seus amics. Sí, dalinià i tocat per l’aire de l’Empordà, però generós. Ara està tan trist com reconfortat per la infinitat de mostres de carinyo que ha rebut. "Sembla un enterrament. Em ve la gent del poble plorant", em va comentar l’endemà del dolorós tancament.

El tancament del Boia és com tallar una part de Cadaqués. Ha deixat orfes els pescadors de Port Lligat; els restauradors del poble, com el seu amic Rafa Martín, o el productor Quique Camín, un altre dels que esmorzava sempre amb EL PERIÓDICO de paper a la taula. I no només això: ha ocasionat una tristesa tan gran, que hauria d’arribar a qui va firmar l’ordre final. Almenys, perquè se n’assabenti del dolor que ha causat. Amb decisions així, Cadaqués és cada cop menys Cadaqués. Una llàstima.