La Barcelona metropolitana es reafirma com a ‘hub’ europeu d’atracció d’inversions tecnològiques

Uns 6.300 milions de dòlars és la suma que Barcelona i la seva àrea metropolitana van aconseguir atraure en concepte d’in versions tecnològiques aquesta última dècada. L’import se situa molt per sota dels que han captat en aquest mateix lapse temporal Londres (103.100 milions) o Berlín (41.700 milions), si bé ubica la capital catalana com a vuitè ‘hub’ europeu de referència, i el primer espanyol per davant de Madrid –onzena posició europea–, en captació d’ inversions tecnològiques, segons les dades de l’informe ‘State of European Tech 2024’ de la firma de capital risc Atomico.

Entre el 2015 i el 2024, Barcelona va atraure sis vegades més inversions tecnològiques que en la dècada anterior, quan va recollir uns mil milions de dòlars. Només el 2024, la ciutat va ser destí d’ uns 420.800 assistents a congressos i esdeveniments internacionals, entre les quals destaca amb molta diferència el Mobile World Congress. Aquestes fites han sigut posades en valor aquest dimarts 14 de gener per Jordi Valls (PSC), tinent d’alcaldia d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de Desenvolupament Social i Econòm ic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha reafirmat el rol clau de l’AMB en la captació d’inversions i en l’impuls de la reindustrialització i del teixit d’innovació. «L’AMB és una de les principals concentracions urbanes de generació de riquesa d’Europa», ha afirmat Valls.

Al regidor barceloní l’han acompanyat Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la mateixa Cambra. Tots tres han presentat l’informe ‘La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024’, una profusa radiografia de dades sobre el potencial econòmic de la conurbació barcelonina que, ha remarcat Valls, «no vol oblidar-se de la desigualtat existent en l’àmbit metropolità», sobretot en termes de bretxa salarial entre homes i dones (17,8%).

Un altre dels indicadors clau és el del nombre de ‘start-ups’ barcelonines: el 2023, el Barcelona&Catalonia Startup Hub’, un projecte de la Generalitat de Catalunya per posicionar l’ecosistema de les empreses emergents catalanes a escala mundial, va comptar-ne fins a 2.102, unes 80 més que el 2022. Un 86,7% d’aquestes societats, un 3% més que l’any passat, es localitzen ja al territori que cobreix l’AMB, amb predominança de la comarca del Barcelonès (68%), seguida del Vallès Occidental (9,8%), el Baix Llobregat (5,9%) i el Maresme (3,1%).

El factor diferencial de la sanitat i la salut

Una de les particularitats de la metròpolis barcelonina en què repara l’informe de la Cambra de Comerç és la forta especialització en empreses del sector de sanitat i dels serveis socials (gairebé el 60% de les empreses de tot Catalunya) i de serveis a la producció (el 55% de tot Catalunya). De fet, en l’àmbit específic de la salut, Barcelona és l’única ciutat espanyola que es troba en el rànquing EMEA en captació d’inversió global en salut, en el qual ocupa la dotzena posició. A més, Catalunya se situa en tercera posició, només per sota de Suïssa i els Països Baixos, quant al nombre de publicacions per milió d’habitants sobre teràpies avançades en els principals països d’Europa en els últims 10 anys.

La importància de la sanitat i la salut com a pols d’atracció econòmica queda reflectida en alguns dels principals desenvolupaments urbanístics que han guanyat protagonisme a les ciutats de l’AMB. Per exemple, el projecte ‘Porta Diagonal’ d’Esplugues, al voltant de l’Hospital Sant Joan de Déu; el futur pol biotecnològic de l’Hospitalet de Llobregat, o la transformació que Badalona projecta per convertir Can Ruti en un ‘hub’ sanitari de referència a Europa. A alguns d’aquests s’ha referit Valls, que ha valorat les «àrees ja consolidades com el 22@, els hospitals d’alt impacte, els campus universitaris i parcs empresarials, que alhora compten amb quatre pols metropolitans amb potencial de desenvolupament com el delta del Llobregat, l’eix Llobregat, el corredor B-30 i el Besòs».

Notícies relacionades

BCN, segona en el rànquing espanyol del portal The Fork

Educació supervisarà el tancament de la Sant Ferran

Aquestes ciutats metropolitanes, de fet, també acompanyen Barcelona en l’acollida del teixit empresarial català. El 2023, a les ciutats de l’AMB hi havia registrades 110.927 empreses, el 45,3% del teixit empresarial català. De la totalitat d’aquestes empreses, el 78% estaven ubicades en cinc municipis: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat.

«L’AMB representa el 55% del PIB català, cosa que significa que, de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. El desenvolupament d’aquesta metròpolis té un impacte en la totalitat del territori», ha conclòs el president Santacreu, que ha qualificat de «bona notícia» que el PIB per càpita de l’AMB s’incrementés un 35% entre el 2015 i el 2023 (45.000 euros), ja que la dada està «per sobre de la de Catalunya, un 29%, i s’acosta a la de la mitjana europea, un 38%».