Un jaciment arqueològic retarda l’obertura de la nova Audiència al 2030

Cinc anys per a la nova Audiència.

Els antics jutjats de Barcelona, a l’avinguda Lluís Companys, es van tancar el 2009, van trigar vuit anys a començar a enderrocar-se i, des d’aleshores, el solar on s’alçaven espera a ser reocupat. Allà s’aixecarà la nova seu de l’Audiència de Barcelona, que comptarà amb "més de 50 jutjats que han de donar servei en dret de família o laboral", va destacar Collboni. No obstant, l’edificació s’ha vist alterada per "una circumstància no prevista", va recordar Espadaler.

Es va referir al descobriment d’un jaciment arqueològic "rellevant". No és una novetat. Es tracta d’una necròpolis trobada sota terra el 2018, que ja va obligar a paralitzar la demolició i ajornar les previsions inicials d’obertura de les dependències. Les primeres indagacions van apuntar que les restes estaven datades entre el segle VII i IX i es va especular que es tractés d’una de les zones d’enterrament més grans de l’època altomedieval de la ciutat. També van aflorar mosaics i rajoles de la primera planta del Palau de Belles Arts de l’Exposició Universal de 1888, que es va enderrocar el 1942, i els terraplens que envoltaven la Ciutadella.

Espadaler va dir que, en compliment de la llei de patrimoni, la rellevància dels vestigis obliga a "anteposar les exploracions, que seran llargues, d’any i mig o dos anys". "Dilata les obres, però és una circumstància que no podem salvar i aprofitarem mentre els arqueòlegs treballen per reajustar el projecte", va ressaltar. Fins ara es preveia que l’Audiència estigués a punt el 2029, però el conseller va indicar que, una vegada que acabin les prospeccions, es requeriran "tres anys de construcció". Va concretar que es trigarà uns cinc anys perquè la seu estigui acabada, amb la qual cosa l’obertura es posposa cap al 2030. Espadaler va assenyalar que la conselleria disposa de finançament perquè les excavacions comencin aquest 2025. "L’objectiu seria posar la primera pedra el 2027", va dir Collboni.

El centre de tercer grau, a finals del 2026.

Espadaler i Collboni van assenyalar que la futura presó d’homes de la Zona Franca estarà en funcionament "a finals del 2026". Es tracta d’un centre amb capacitat per a 800 presos en tercer grau penitenciari; és a dir, reclusos en règim de semillibertat que només dormen a la presó entre setmana per complir la condemna. Fins ara, el pronòstic era que se’ls traslladés a la Zona Franca l’abril del 2026. El nou centre costa uns 40 milions i comportarà el tancament de la presó de Trinitat Vella, on l’alcalde va recordar que a l’entorn s’estan aixecant dues promocions de vivenda pública i se n’erigirà un altre parell sobre la parcel·la quan la presó s’enderroqui. L’Ajuntament està acabant un edifici amb 41 habitatges i calcula que un altre amb 53 domicilis estigui acabat l’estiu del 2026. "Quan l’antiga presó de Trinitat Vella es buidi, procedirem a enderrocar-la, i mantindrem els elements patrimonials necessaris per preservar la memòria", va dir Collboni. Va afegir que es projecten dos immobles més als terrenys de la presó. No hi ha dates clares de quan estarien disponibles per ser habitats.

La presó de dones, per al 2030.

Justícia fixa la inauguració de la nova presó per a dones el 2030, que s’ha d’erigir també a la Zona Franca. "Estem en condicions d’iniciar les obres el 2026", va dir Espadaler. El nou mòdul comportarà el tancament de la presó de Wad-Ras. Collboni va recalcar que el reallotjament de la presó permetrà "culminar la reivindicació dels veïns de la Vila Olímpica per aconseguir més espai" per a equipaments.

Notícies relacionades

BCN, segona en el rànquing espanyol del portal The Fork

Educació supervisarà el tancament de la Sant Ferran

Promoció dels treballs a la comunitat.

Finalment, el departament i el consistori van manifestar que revisaran el conveni que les dues institucions van segellar fa 17 anys, sobre treballs en benefici a la comunitat que s’ofereixen a les persones que han rebut una condemna i tenen opció d’acollir-se a mesures penals alternatives. "Ja té bastants anys i volem actualitzar-lo per establir plans de treball perquè les persones que compleixen condemnes alternatives puguin desenvolupar treballs a favor de la comunitat, de neteja, manteniment de parcs o moltes d’altres", va expressar Collboni.