L’àrea de BCN es reafirma com a ‘hub’ d’atracció d’inversions tecnològiques

Rosselló serà la principal novetat en la nova configuració viària d’aquesta part de l’Eixample perquè es pretén que bona part del trànsit que puja per Urgell utilitzi aquest carrer, que actualment és de sentit Besòs, per dirigir-se en sentit Llobregat fins a Calàbria i, des d’allà, enllaçar amb Josep Tarradellas. De moment, ha començat a Rosselló la instal·lació de nous semàfors, però no serà fins a la matinada del 19 al 20 gener que es condicionarà la senyalització horitzontal a la calçada.

Rosselló, en qualsevol cas, és un carrer, per les seves dimensions, incapaç d’absorbir la totalitat d’aquests 31.000 vehicles sense vorejar el col·lapse. Per això, el propòsit és que part del trànsit que actualment circula per Aragó amb intenció de pujar després per Urgell ho faci prèviament per Casanova.

El consell general als conductors per part de l’Ajuntament i la Generalitat és que, en cas de ser possible, s’utilitzi el transport públic per als desplaçaments. El nou puzle viari de l’Eixample, afirmen les dues administracions, es resoldrà millor si disminueix el volum de trànsit. Amb tot, s’han acordat mesures suplementàries per si aquest consell cau en sac foradat més del desitjable. S’ampliarà la capacitat de tres carrers.

En el tram d’Entença comprès entre Còrsega i Josep Tarradellas es passarà de dos carrils de circulació i un de bus a tres carrils i un altre de bus, a costa de perdre l’actual cordó de serveis.

A Calàbria, entre París i Londres, els damnificats seran els vianants, perquè per guanyar un carril de circulació s’ha decidit desplaçar el cordó de serveis a la part de la calçada que havia sigut concedida als vianants.

Vigilància

A Gelabert, entre Entença i Josep Tarradellas es passarà d’un a dos carrils de circulació a costa d’eliminar el cordó de serveis del costat muntanya. Aquestes mesures hauran d’anar acompanyades d’una rigorosa vigilància per part de la Guàrdia Urbana, perquè, per exemple, qualsevol parada per a càrrega i descàrrega als carrils de circulació podrà tenir nefastes conseqüències en el conjunt del barri.

Els responsables municipals del disseny d’aquest nou mapa de circulació confien que el resultat sigui satisfactori quan els conductors adquireixin els nous hàbits, perquè a finals de febrer (en principi, el dia 23) Urgell patirà un segon tall total a l’altura de Francesc Macià en sentit descendent, i això requerirà mesures addicionals perquè es tracta d’una ruta que fan servir diàriament uns 18.000 vehicles.

L’objectiu final és construir en aquests dos punts d’Urgell dues estacions del nou trajecte de l’L8 de Ferrocarrils, un projecte que multiplicarà el volum de passatgers i que, sobretot, enllaçarà les dues xarxes d’aquesta xarxa ferroviària avui inconnexes, la del Baix Llobregat i la del Vallès.

Uns 6.300 milions de dòlars (6.120 milions d’euros) és la suma que Barcelona i la seva àrea metropolitana van aconseguir atraure en concepte d’inversions tecnològiques aquesta última dècada. Tot i que l’import se situa molt per sota dels imports inversors que van captar en aquell mateix període Londres (103.100 milions de dòlars) o Berlín (41.700 milions), la capital catalana se situa com a vuitè hub europeu de referència, i el primer espanyol per davant de Madrid –11a posició europea–, en captació d’inversions tecnològiques, segons dades de l’informe State of European Tech 2024 de la firma de capital risc Atomico, amb seu a Londres.

Entre el 2015 i el 2024, Barcelona va atraure sis vegades més inversions tecnològiques que en la dècada anterior, quan va aplegar uns mil milions de dòlars. Només l’any passat la ciutat va ser la destinació d’uns 420.800 assistents a congressos i esdeveniments internacionals, en què va destacar amb diferència el Mobile World Congress. Aquestes fites van ser posades en valor ahir per Jordi Valls (PSC), tinent d’alcalde d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), qui va reafirmar el paper clau de l’AMB en la captació d’inversions i en l’impuls de la reindustrialització i del teixit d’innovació. "L’AMB és una de les principals concentracions urbanes de generació de riquesa d’Europa", va afirmar Valls.

El regidor barceloní va estar acompanyat per Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la mateixa Cambra. Tots tres van presentar l’informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024, una profusa radiografia de dades sobre el potencial econòmic de la conurbació barcelonina que, va remarcar Valls, "no vol oblidar-se de la desigualtat existent en l’àmbit metropolità", sobretot en termes de bretxa salarial entre homes i dones (17,8%).

Nombre de ‘start-ups’

Un altre dels indicadors clau és el del número d’empreses emergents barcelonines: el 2023, el Barcelona&Catalonia Startup Hub, un projecte de la Generalitat per posicionar l’ecosistema de les empreses emergents catalanes a escala mundial, en va comptar fins a 2.102, unes 80 més que el 2022. Un 86,7% d’aquestes societats, un 3% més que l’any passat, es localitzen ja al territori que cobreix l’AMB, amb predominància de la comarca del Barcelonès (68%), seguida del Vallès Occidental (9,8%), el Baix Llobregat (5,9%) i el Maresme (3,1%).

Una de les particularitats en la qual repara l’informe de la Cambra de Comerç és la forta especialització en empreses del sector de sanitat i dels serveis socials (gairebé el 60% de les empreses de tot Catalunya) i de serveis a la producció (el 55% de tot Catalunya). De fet, en l’àmbit específic de la salut, Barcelona és l’única ciutat espanyola que es troba en el rànquing EMEA en captació d’inversió global en salut, a la 12a posició. A més, Catalunya se situa en tercera posició, per darrere de Suïssa i els Països Baixos, en nombre de publicacions per milió d’habitants sobre teràpies avançades als principals països d’Europa en els últims 10 anys.

La importància de la sanitat i la salut com a pols d’atracció econòmica queda reflectida en alguns dels principals desenvolupaments urbanístics que han guanyat protagonisme a les ciutats de l’AMB. Per exemple, el projecte Porta Diagonal d’Esplugues, al voltant de l’Hospital Sant Joan de Déu; el futur pol biotecnològic de l’Hospitalet de Llobregat o la transformació que Badalona projecta per convertir Can Ruti en un hub sanitari de referència a Europa. A alguns d’ells es va referir ahir Valls, que va valorar les "àrees ja consolidades com el 22@, els hospitals d’alt impacte, els campus universitaris i parcs empresarials, que alhora compten amb quatre pols metropolitans amb potencial de desenvolupament com el delta del Llobregat, l’eix Llobregat, el corredor B-30 i el Besòs".

Notícies relacionades

BCN, segona en el rànquing espanyol del portal The Fork

Educació supervisarà el tancament de la Sant Ferran

Teixit empresarial

Aquestes ciutats metropolitanes, de fet, també acompanyen Barcelona en l’acollida del teixit empresarial català. El 2023, a les ciutats de l’AMB hi havia registrades 110.927 empreses, el 45,3% del teixit empresarial català. De la totalitat d’aquestes empreses, el 78% estaven ubicades en cinc municipis: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat. "L’AMB representa el 55% del PIB català, cosa que significa que, de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. El desenvolupament d’aquesta metròpolis té un impacte en la totalitat del territori", va concloure el president Santacreu, que va titllar de "bona notícia" que el PIB per càpita de l’AMB s’incrementés un 35% entre el 2015 i el 2023 (45.000 euros), ja que la dada està "per sobre de la de Catalunya, un 29%, i s’acosta a la de la mitjana europea, un 38%".