El sector dels pisos turístics afirma que genera un 1,9% del PIB

En plena ofensiva política per controlar i, en el cas de Barcelona, prohibir els gairebé 10.000 pisos turístics amb llicència, el sector torna a contraatacar. Un informe elaborat per la firma de consultoria i auditoria PwC conclou que eliminar les vivendes d’ús turístic a la capital afectaria l’economia local, ja que estableixen que el seu impacte actual és de més de 1.900 milions anuals, cosa que (amb dades del 2023) suposa un 1,9% del seu PIB. El balanç suma efectes directes, indirectes i induïts com la restauració, el comerç, l’oci i la cultura. Afegeix que l’activitat hi contribueix amb més de 40.000 llocs de treball.

Amb el títol Impacte de l’eliminació dels habitatges d’ús turístic a Barcelona, l’estudi encarregat per la patronal de Barcelona Apartur defensa que per cada euro que s’aporta des del sector "es generen 3,5 euros en el conjunt de l’economia", que a més beneficia altres àrees, segons va explicar ahir en la presentació la sòcia de PwC Anna Merino. L’economista va dir que l’eliminació d’aquesta activitat a Barcelona seria com "matar mosques a canonades", després de presentar dades amb què va intentar desmuntar la idea que les vivendes d’ús turístic són responsables de l’augment disparat del preu del lloguer tradicional.

Un "senyor negoci"

Hores després, el comissionat municipal d’Habitatge, Joan Ramon Riera, va replicar que l’ajuntament no pretén posar en risc l’activitat econòmica, sinó que considera que "destinar aquests 10.000 pisos a vivenda habitual també pot beneficiar 25.000 ciutadans" que els utilitzin i al seu torn "generaran activitat econòmica més diversificada".

El portaveu va apel·lar al fet que el sector sigui "raonable", davant la crisi habitacional, i va emfatitzar que els pisos en qüestió es van construir i van vendre per ser utilitzats per residents. "És un senyor negoci", va dir amb sorna, si després d’una inversió de 257 euros en la llicència permet a cada pis turístic generar quatre llocs de treball.

I és que aquesta és una de les tesis de l’alcalde Collboni, i també de la Generalitat i el Govern central, bolcats ara en mesures per al seu control i reducció. Així que Apartur, que fa uns mesos ha passat a l’ofensiva per mirar d’evitar l’erradicació d’aquest negoci, n’ha disseccionat la repercussió econòmica a la ciutat. No obstant, alguns economistes presents a l’acte han qüestionat aspectes metodològics de l’anàlisi.

El president d’Apartur, Enrique Alcántara, va destacar els 665 euros que genera en el PIB cada usuari de pisos d’ús turístic i en va valorar l’aportació a l’economia de l’urbs, desvinculant-lo dels problemes de la vivenda.

Per àmbits, el document conclou que la contribució indirecta i induïda pels pisos turístics en la restauració és de 331 milions, seguida pel comerç amb 181 milions i de 134 milions en matèria d’oci i cultura. La tesi és que cada lloc de treball creat per un pis turístic en genera 4,4 en el conjunt de l’economia.

Efectes col·laterals

Desgranant els efectes col·laterals que beneficien altres sectors, es detalla que segons els seus càlculs "el 65% de les despeses dels usuaris d’apartaments turístics es destinen al comerç i a la restauració local, sectors intensius en generació d’ocupació".

Amb un auditori ple de propietaris i gestors de pisos turístics, Merino també va parlar de la reducció d’ingressos públics que comportaria eliminar l’oferta local, ja que la taxa turística que van abonar el 2023 va arribar als 58 milions. Una xifra que el 2024 haurà sigut més gran, a l’incrementar-se aquest impost.

Notícies relacionades

Tanca l’escola Mireia per falta d’alumnes després de 65 anys

Simulacre d’atac químic a Pedralbes

L’argument final que estableix l’informe de PwC és que "els pisos turístics no han influït en l’augment del preu de la vivenda a Barcelona". Per a això es basen en una anàlisi de l’evolució de l’oferta i els lloguers en els últims anys, amb dades d’Idealista. Merino va afirmar que "mentre que el preu del lloguer per metre quadrat a la capital catalana s’ha incrementat un 72% en els últims 10 anys, el nombre de pisos turístics només ha crescut un 2,2%", ja que l’activitat es va regular fa 10 anys i es van limitar noves obertures.

Per a Merino, la investigació demostra que "l’augment del preu de la vivenda ve propiciat per l’estancament de l’estoc de pisos a Barcelona en els últims" alhora que creixia la demanda per l’impuls de l’activitat econòmica de la metròpolis. Una vegada més, el sector esgrimeix que els pisos turístics només representen l’1,2% del parc total de vivenda i "no tenen pes per influir en els preus". Perdre’ls afectaria, va dir també, la competitivitat de Barcelona en matèria de fires, congressos i esdeveniments..