Sense peatge urbà en l’horitzó

El projecte per als pròxims cinc anys no preveu cobrar per entrar a Barcelona amb vehicle privat perquè és una mesura de "dubtosa eficàcia". Tampoc té previst cobrar a les motos per aparcar al carrer.

Sense peatge urbà en l’horitzó
2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les serps d’estiu són aquelles notícies que apareixen a l’agost, quan no passa res, i que s’utilitzen per omplir minuts de televisió o pàgines d’informació. En matèria de mobilitat, hi ha un parell d’assumptes a Barcelona que basculen entre la serp d’estiu, les ganes de discutir i la rumorologia. Es tracta del peatge urbà per accedir amb cotxe a la ciutat i de la possibilitat que les motos paguin per aparcar al carrer. Ahir es va presentar al Saló de Cent el pla de mobilitat urbana 2025-2030, i cap d’aquestes dues mesures hi està prevista, cosa que no vol dir que no n’hi hagi d’altres per, primer, empetitir el nombre de vehicles privats que accedeixen a la capital catalana i, després, alliberar les voreres de motos.

Ja l’any 2018, un estudi de dues universitats catalanes avalava la instal·lació d’un peatge, el mateix que havien fet ciutats com Londres o Estocolm, o com ha aplicat Nova York a principis d’aquest 2025. En aquests anys, la idea de cobrar per entrar amb cotxe a Barcelona ha anat apareixent amb més o menys potència, però sempre en boca d’experts en la matèria que coincidien que és una bona mesura per contenir el vehicle privat. El 2022 van ser entitats veïnals les que es van posicionar a favor de la restricció, i fins i tot Barcelona Global hi va aportar un estudi favorable.

L’Ajuntament, però, amb més o menys grau d’entusiasme, no s’ha mostrat mai disposat a fer el pas. Ara, amb la presentació del pla de mobilitat que ha de regir les decisions en matèria d’espai públic els pròxims cinc anys, la idea del peatge urbà sembla que s’esvaeix del tot. Segons assenyalen fonts municipals, l’eficàcia "és dubtosa" i la implantació no "es contempla ni és necessària". "La regulació de l’estacionament a la ciutat –afina la mateixa veu– és la millor manera de regular l’entrada a la ciutat". Passa que Estocolm, Londres o Nova York són ciutats on va ser o ha sigut molt senzill acotar les zones de control. La capital sueca i Manhattan, per exemple, ho han fet als ponts que donen pas a la concentració urbana.

Més porositat

Notícies relacionades

Barcelona, en canvi, és molt porosa, de manera que tot sembla indicar que, a més de l’aparcament, amb la zona de baixes emissions i l’augment de l’oferta de transport públic metropolità n’hi hauria d’haver prou per seduir una part del mig milió de conductors que diàriament entren a la capital catalana amb el seu vehicle privat.

El pagament per aparcar amb moto al carrer correrà la mateixa sort: no es contempla. Però, tal com estipula el pla de mobilitat urbana 2025-2030, sí que està previst ser més rigorós amb l’aparcament a les voreres, sobretot en els entorns escolars i sanitaris. Queden lluny els últims espeternecs del Govern de Jordi Hereu, quan a mitjans del 2010 es va agafar el Poblenou com a prova pilot per fer fora totes les motos de les voreres. Es van pintar un munt de places d’aparcament de moto al carrer, amb el veterà Paco Narváez com a regidor de Mobilitat i de Sant Martí. Xavier Trias va guanyar les eleccions del maig del 2011, mesos després. Les motos van tornar a les voreres l’octubre d’aquell mateix any.