Andreu Bernadàs: "Si es prohibís sortir als cavalls dels Tres Tombs, molts anirien a l’escorxador"

La recreació històrica del passat traginer, de transport amb cavalls. Fins al 1900 no hi havia res més. Després els motors van fer que el cavall baixés, però no volem que s’oblidi la importància que va tenir des de fa 12 milions d’anys fins al 1900, i volem que la gent conegui el patrimoni històric en carros i carruatges, i que entengui que hi ha 600 animals, la majoria de raça pirinenca, treballant en els Tres Tombs arreu de Catalunya. Som una part de la cultura popular: col·laborem en el Carnaval i els Reis Mags. De fet, estem convençuts que els Tres Tombs són la festa més important de Catalunya.

Enguany van participar en la cavalcada de Barcelona.

Sí. L’hi vam demanar a l’Ajuntament. La primera vegada que se celebra l’arribada dels Reis d’Orient a Espanya és a Alcoi el 1855, però el 1877 es fa la considerada com la primera cavalcada a Barcelona. Vam voler recuperar-la i portem els Reis des del paquebot Santa Eulàlia fins a la Ciutadella, on van pujar a les carrosses. La voluntat és continuar fent-ho. A l’alcalde Collboni li va agradar molt.

¿Un traginer portava gent, mercaderies?

Tot. Era el xòfer d’abans. Hi havia el gremi de mulers, que feien transport a la ciutat, i el de bastaixos, que ho feia al port. Es van barallar i es va decidir que uns farien la festa el diumenge abans de Sant Antoni i els altres, el següent. Per això Sant Andreu ho celebra abans i nosaltres, Sant Antoni, després. Passat el 1714, quan totes les banderes estan prohibides, els dos gremis aprofiten la festa religiosa per sortir amb els estendards del seu sector. Tot i que la festa és més antiga, el 1825 tenim referenciada la primera vegada que s’esmenta els Tres Tombs: el Diari de Barcelona informava que el 17 de gener d’aquell any, dia de Sant Antoni Abat, protector dels animals, se celebra al voltant de l’Escola Pia de Sant Antoni una cavalcada en la qual es fan tres voltes. Una era per una bona collita, una per la salut de les persones i una per la salut dels animals.

I fins ara.

La germandat de Sant Antoni Abat fa la festa a Sant Antoni i Sants, fins al 2007. Sant Andreu va començar fa un segle. El 2007, l’Ajuntament vol que la festa deixi de fer-se el 17 de gener si és laborable, i des d’aleshores només ho fan en data fixa en algunes poblacions amb festes pròpies, com Vilanova i la Geltrú, el Perelló, Puig-reig. Tenim 95 associats, però aquest any només ho celebren 87 localitats. A més, hi ha uns 25 pobles que no estan associats amb nosaltres. També hi ha pobles de Lleida que fan els Tres Tombs amb tractors. Bigues i Riells (Vallès Oriental) ho fa mixt: carros i tractors.

Més enllà de mirar al passat, la federació afirma que el cavall és un transport de futur, per exemple, perquè no contamina.

Els nostres cavalls i els nostres carros no emeten CO2. A Europa hi ha actuacions en alguns parcs naturals en què només entren carros de cavalls, no hi ha cap altret tipus de vehicles. Després hi ha la recollida d’escombraries a petits pobles, com es feia abans.

¿A Barcelona seria viable?

A Ciutat Vella jo ho faria. En alguns pobles de París ho fan carros que porten rodes de goma i van recollint els residus.

¿Què guanyaríem?

Guanyaríem molta més tranquil·litat per als veïns, una recollida selectiva més important, una rebaixa de costos brutal. Però parlem principalment de pobles petits. No sé si en una localitat de la mida de Cerdanyola es podria fer.

Haurien d’haver venut la idea a l’anterior govern de la ciutat, amb Ada Colau al capdavant, per retallar espai al cotxe.

Van ser els primers que es van carregar el cavall. Per un animalisme mal entès, no van renovar la concessió de dos carros que eren a la part baixa de la Rambla i feien un recorregut per Barcelona.

L’animalisme no aplaudeix la seva causa i desconfia del tracte que reben els cavalls.

És la seva crítica, i jo ho nego totalment. Una persona que té un cavall, que se’l compra per sortir amb els Tres Tombs, paga més de 3.000 o 4.000 euros. El manteniment d’un cavall arriba segur als 2.000 euros a l’any. Has de pagar l’assegurança, donar-li menjar, el pinso és molt car. Has de cuidar-lo, tenir-lo en un lloc especial, fer-lo treballar. Un any té 8.760 hores. Si el porto als Tres Tombs, surt 20 vegades a l’any, tres hores cada dia. En total, 60 hores. ¿Una persona que té un cavall tot l’any el treu 60 hores per maltractar-lo? Ens diuen que saliven, que es posen nerviosos, quan és una cosa que els passa als cavalls. No tenen raó quan diuen que pateixen.

¿S’ha reunit per parlar amb els animalistes?

L’anterior junta de la federació catalana va començar a elaborar un protocol de benestar animal. En soc president des del 2018 i vam acabar aquest protocol, a partir del qual la Generalitat va elaborar una guia. El Govern va demanar a diferents entitats animalistes que hi col·laboressin i donessin la seva opinió, i al final la vam presentar, però a l’acte només vam ser la Generalitat i nosaltres. No van venir pel què diran els seus associats, no ho sé. A nosaltres ens graven tot el que fem. Dissabte vinent sortirem de les columnes de Puig i Cadafalch. Ens faran fotos, ens gravaran. Fem el recorregut i tornem allà. De les set del matí a les tres de la tarda, tot està monitoritzat. Si hi ha 90 Tres Tombs a l’any, per 10 hores, surten 900 hores d’activitat. No surten a les xarxes més de quatre minuts de presumpte maltractament. Des del 2018 no hem tingut ni una sola denúncia, excepte una d’un grup a l’Ajuntament de Terrassa fa dos anys. L’Ajuntament va obrir un expedient, hi vam presentar al·legacions i el va tancar. Si els 600 cavalls que hi ha a Catalunya deixessin de participar en els Tres Tombs, no tindrien destí i molts anirien a l’escorxador. Nosaltres som els primers que estem en contra del maltractament.

¿Quina vida tenen els cavalls?

Els cavalls viuen més de 30 anys. No poden sortir als Tres Tombs fins que en tinguin més de quatre i només fins als 25, amb l’excepció de casos en què el veterinari consideri que sí que poden malgrat ser més grans. El veterinari és una figura fonamental per a nosaltres. Alguns cavalls estan en hípiques. Molts participen en cavalcades de diferents localitats catalanes. Es fa equinoterapia. Festes d’altres tipus en què també participen. Hi ha cavalls permanentment en actes. A Barcelona, a Sant Medir. I al Carmel surt un Pare Noel en carruatge.

¿A la ciutat del futur hi hauríem de veure més cavalls?

En alguns espais concrets, sí. Un recorregut turístic es podria fer. No està prohibit anar amb carruatge per la ciutat. Hi pots anar tranquil·lament. Podríem tenir ponis per a nens. És una manera que coneguin la natura.

Notícies relacionades

Un jutge ordena entregar a BCN 90 obres del llegat de Muñoz Ramonet

Un pàrquing de Sant Boi es convertirà en pèrgola fotovoltaica

¿La gent jove s’hi implica?

Necessitem que vingui més gent jove. Cal oferir-los opcions divertides, no únicament que vinguin a treballar.