La violència i la falta de relleu redueixen l’autoritat dels patriarques de la Mina

"Potser la seva intervenció hauria sigut crucial. No hi va haver una autoritat ni ningú legitimat per assumir aquest rol", afirmen fonts coneixedores dels detalls del conflicte, que constata la proliferació d’armament entre persones vinculades al tràfic de drogues en el veïnat. Aquesta particularitat de la baralla que hi va haver en ple carrer és simptomàtica d’un canvi al qual l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, i comandaments dels Mossos d’Esquadra s’han referit després del contratemps: la suposada pèrdua d’influència de la gent més gran i amb pes dins de la comunitat gitana, a qui l’Administració ha acostumat a confiar la pau social en uns carrers arrossegats per la pobresa i l’estigmatització.

"Aquests referents estan fallant", diuen fonts de l’Ajuntament de Sant Adrià. Ho atribueixen al fet que els joves de famílies gitanes que encara es regeixen per aquestes jerarquies ancestrals "estan perdent el respecte" pels tíos, els caps de família infosos de comandament per l’obediència que la comunitat els professa i a qui s’atribueix la capacitat de resoldre disputes.

"La seva autoritat és molt inferior", estima una altra font. Tot i això, rebaixa una pretesa desobediència cap als grans. "Hi ha pocs joves que no s’aixequin quan arriba un gran i no li diguin ‘bona tarda’, sigui de la seva família o no –destaca–. L’ascendència que tenen sobre la resta i dins de la mateixa família és molt important, però a la Mina tenim un buit d’un grup que estigui legitimat" a intercedir en aldarulls.

La mateixa veu recalca que alguns d’aquests patriarques –tal com els anomenen els paios– han mort sense que ningú hagi agafat els mateixos galons o hagi adquirit un influx semblant al dels antecessors. "Hem tingut una crisi generacional –addueix–. Mentre hi havia els que exercien un rol de poder, no hem sigut capaços de trobar un relleu que estigués igual de legitimat".

L’Ajuntament assenyala que els Mossos d’Esquadra han impulsat "la mediació entre famílies gitanes a través dels referents del consell d’avis" de la Mina. Es tracta d’un òrgan formal i reconegut per les administracions per auxiliar a l’hora de resoldre desavinences quotidianes.

Un dels consultats opina que és una estructura "en decadència". "Funcionava als 90 i als primers 2000, però ara no", indica. Afegeix que va agrupar entre una desena i una quinzena de persones "molt respectades", però ha entrat en declivi per absència de substituts. "No s’ha postulat ningú que volgués ocupar aquests llocs de manera estable", afirma.

"Aquests el va posar l’Administració i no els respecta ningú. Aquesta autoritat no s’aprèn, sinó que es neix amb ella", considera una altra persona establerta a la Mina. "Intervenen, però no serveix de res. No els truca ningú", diu. Arran d’una altra baralla a trets entre dues famílies l’abril passat, es van buscar líders gitanos a Barcelona perquè es presentessin al barri a posar-hi pau, una cosa més aviat excepcional.

Una altra veu afirma que, com que són figures adscrites a un programa de mediació a la Mina auspiciat per les institucions, "es desdibuixa l’essència del consell, perquè és l’Administració qui l’escull i no la comunitat que el legitima". "Ha generat una desconnexió de la comunitat amb els mediadors –assenyala–. Hi ha hagut persones relativament joves, d’uns 40 anys, que eren al consell perquè formaven part d’una família determinada, cosa que encara els ha deslegitimat més. Ja no és que els joves no respectin una estructura de poder, sinó que la societat ha canviat, les famílies han canviat, les relacions dins de la comunitat i entre diferents famílies ja no són les mateixes, i fa que el sistema ja no pugui funcionar amb la mateixa eficiència".

El paper tradicional

Les persones consultades coincideixen a assenyalar que l’escalada violenta dels últims esdeveniments al barri, amb armes de foc pel mig, desborda el paper tradicional dels tíos, que tanmateix continuen tenint un paper vàlid en el dia a dia. "Quan hi ha agressions, però, és més complicat", afirmen. "No és que hagin perdut ascendència, sinó que gestionaven altres problemes: una discussió de parella, uns cosins que no es parlen, uns cunyats que s’han barallat... No és el mateix mediar aquí que fer-ho en un tiroteig amb 200 trets", assenyalen. "Abans hi havia un patriarca que deia i posava la llei, però ara no hi és", es lamenten.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

També hi ha qui pensa que les institucions han abusat de confiar en els líders familiars per arreglar sobresalts a la Mina. "Han deixat que el problema sigui cada vegada més gros i ha sortit de mare", recrimina. "Sempre es pregunta pels tíos, però ¿on eren els Mossos quan hi va haver el tiroteig? Els tíos medien, però l’Administració ha de fer que les conseqüències caiguin sobre els que agredeixen", afirma.

La mateixa font es mostra partidària de la intervenció dels grans "mentre no hi hagi trets ni ferits greus". "Travessar aquesta línia vermella és saltar-se l’estructura de convivència, i no parlem de la comunitat gitana, sinó d’organitzacions criminals", assenyala.