Cansament i enuig a la Mina

Les marques de dos trets es mantenen tapades darrere d’una cartolina en una finestra d’un centre de la Mina freqüentat per criatures i famílies del barri. A l’equipament, gestionat per la Generalitat, han recomptat més d’una desena d’impactes de trets als vidres. "Hem demanat que se solucioni, perquè ens sembla contradictori amb el fet de fer sentir que fem un acompanyament emocional en un espai de confiança i seguretat", expressen al Casal Cívic i Comunitari de la Mina, un emblema del teixit entregat a combatre els estigmes en aquest extrem de Sant Adrià de Besòs, enganxat a Barcelona.

Al centre es declaren desubicats després de l’intens tiroteig que dues famílies es van creuar fa un parell de setmanes, que ha tornat a posar el focus sobre les tensions al veïnat i eclipsar els esforços per revertir el clixé de la marginalitat. "Sentim que és un dels pitjors moments quant a violència amb armes de foc que vam viure", asseguren al Casal.

"No recordem episodis com el d’ara, que del no-res s’acabi amb 150 trets", recalquen. "No sabem interpretar què és el que passa i hi ha la sensació que la por s’ha agreujat –prossegueixen–. La comunitat està a la defensiva, hi ha molta irascibilitat i conflictes petits acaben sent molt greus. En els últims mesos, gairebé cada setmana hi ha incidents on pel mig hi ha armes de foc, alguns amb més repercussió mediàtica que d’altres de més petits. La participació, la implicació i el clima han canviat molt al barri".

La virulència de la baralla del 7 de gener ha fet reviure els greuges que han assolat la zona. En una reunió amb una quinzena de persones a l’Associació de Veïns de la Mina, són algunes les que testifiquen haver patit desconfiança i menyspreu al sortir del barri, en especial al buscar feina o al presentar-se com a residents en un lloc on la pobresa i la venda al detall de droga perduren a certs carrers.

"És una xacra que tenim des dels anys 80 i l’arrossegarem fins que l’Administració vulgui", pensen a l’associació, crítica amb les institucions. "Des del tiroteig, no s’han posat en contacte amb les entitats que treballem per canviar la situació –recriminen–. Ens sentim abandonats. Tenim un problema de seguretat, però el problema gros és social. Des del punt de vista socioeconòmic, el barri està enfonsat. Dels més de 10.000 veïns que som, són quatre o cinc famílies les que la fan grossa i se senten impunes. Per molt esforç que fem, si hi ha aquest nucli fosc, el barri no pot tirar endavant".

La comunitat gitana representa entorn del 30% de la població de la Mina. "Dins d’aquest percentatge, hi ha una minoria que dona problemes, però sembla que aquesta sigui la identitat del barri. És molt injust", lamenten veus dels col·lectius calés. "Quan passa un episodi d’aquests, tornem al principi, a ser sospitosos i a pagar-ho fora del barri, a tenir por d’enfrontar-nos al món real que va més enllà de les fronteres invisibles en què se situa la Mina", perceben. "Ens sentim segurs al barri però culpables fora, i és duríssim que sigui així, quan estem en contra del que ha passat –abunden–. La sensació és que estem condemnats a un esforç perpetu, a haver de remar sempre. Hi ha cansament i enuig".

"Tots coneixem casos en què identificar-se amb el fet de ser del barri ha tancat portes. Ser de la Mina no és neutre", avisen a l’equip de Desdelamina, un portal de notícies comunitari que persegueix revertir l’estigmatització. Ho adverteixen en insolències concretes –"alguns paquets no arriben a certs carrers"– i d’altres més subtils, com que l’hotel de quatre estrelles inaugurat fa un any obviï en la seva publicitat que es troba en una cantonada del barri. "Seria bo que fets amb connotacions positives fessin el pas valent d’associar el seu nom a la Mina. Als negocis, les empreses, els esdeveniments esportius i els actes culturals els costa venir aquí. Que només es conegui el que és negatiu és una barrera", reparen.

Joves i armes

Un dels referents positius del barri és l’institut escola La Mina. L’últim aldarull a penes es va notar a les aules, on les absències van ser explicades després de la baralla. "És el cop que menys ha repercutit en el clima del centre. ¿En quina mesura enfonsa la nostra feina? Cada vegada menys", aprecien.

Notícies relacionades

Vint-i-quatre pisos i hores de cua

El festival Llum BCN torna al Poblenou amb horari ampliat

L’institut escola ha sigut reconegut i pres com a exemple per altres centres en zones vulnerables per haver reduït l’absentisme. "Ha deixat de ser normal no venir a classe cada dia, tenim el centre més ple que mai", remarquen.

Després de la baralla, l’Ajuntament de Sant Adrià va alertar que alguns nois tenen accés fàcil a armes. "Hi ha joves que tenen la violència normalitzada i conviuen amb les armes, perquè estan en la família", puntualitzen educadors del barri. Han estret tant el tracte que alguns nois els confessen malestar i deixen entreveure els vincles que els amenacen. "El trist és que no els podem trencar –detecten–. Busquem que trobin sentit a l’educació, treballem valors amb ells i cada vegada passa menys que se sentin observats i diferents, per la qual cosa no senten l’estigma. Però, si la família té armes sobre la taula, ¿què podem fer? És molt complicat".