BCN mantindrà la despesa inversora malgrat la pròrroga pressupostària

"Tenir una pròrroga ens complica la gestió municipal, però no canvia el pla d’inversió que teníem previst. El nostre objectiu és complir el pla d’inversions i amb els compromisos amb ERC", va assegurar el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls, en declaracions als periodistes ahir. Després d’anunciar aquest dilluns que el govern tancava la negociació pressupostària amb els Comuns i consolidava la pròrroga que Collboni ja va firmar al desembre, Valls va detallar els racons del que suposa aquesta pròrroga dels comptes per a les arques municipals.

Despeses no financeres

"Haurem de trobar 178 milions d’euros". Aquest és el punt de partida de la pròrroga pressupostària. Són els milions de menys en despeses no financeres respecte al pressupost plantejat pel govern municipal (un 4,75% menys). Respecte a la pròrroga del 2024, són 142,7 milions menys, un 3,8%. El PSC va decidir no sotmetre el seu projecte a votació al constatar el desacord amb els Comuns i la falta de prou suports perquè prosperés.

L’Ajuntament haurà d’obtenir aquests milions que contempla en el seu projecte per al 2025 mitjançant els ingressos, que Valls no dubta que els tindran i que aniran incorporant les partides de despesa o ingressos que determini. La font dels ingressos seran aportacions de l’Estat, recaptacions, el romanent de tresoreria i un fons de contingència de 90,6 milions d’euros.

Per adaptar la pròrroga al pressupost del 2025 i impulsar els projectes previstos, haurà d’acreditar que compta amb els diners necessaris abans de realitzar una modificació de crèdit, que en alguns casos passarà per la comissió de govern i en d’altres requerirà la seva tramitació en el ple, en el qual serà necessari el consens polític per incorporar més ingressos recaptats, participació en els ingressos de l’Estat o qualsevol altra qüestió que es requereixi.

El govern municipal té clar que la pròrroga dels pressupostos no impossibilitarà impulsar projectes. De fet, tampoc preveu paralitzar-ne cap que estigui ja en marxa. Els seus tres objectius són poder garantir l’estabilitat pressupostària i que no es generi dèficit, complir la norma de despesa i un estalvi brut del 15%. Endeutar-se és una opció que l’executiu local no veu com "una solució". En aquest sentit, Valls va insistir en el fet que hi ha prou instruments, com el romanent d’exercicis anteriors, que actualment arriba als 700 milions d’euros.

Valls va remarcar que l’Ajuntament de Barcelona "té experiència" a gestionar pròrrogues. Des del 2010, ha utilitzat aquest mecanisme vuit vegades: una en el govern de Xavier Trias, dos amb Ada Colau i dos més amb Collboni. Per això, el tinent d’alcalde va voler remarcar que la modificació de crèdit d’aquest any serà inferior a la que hi ha hagut anys enrere. Per exemple, el 2013 hi va haver una modificació de crèdit de 223 milions d’euros (l’11,35% del pressupost prorrogat) i el 2016 el percentatge va ser fins i tot més gran: del 16,33% amb una modificació de crèdit de 372 milions d’euros.

Notícies relacionades

La comunitat xinesa dona la benvinguda a l’any de la serp

La García Márquez encara el final de les obres

Consens imprescindible

Davant aquest escenari, el tinent d’alcalde va demanar a la resta de formacions polítiques del consistori barceloní continuar "amb la cultura" que hi ha hagut sempre per "poder gestionar les pròrrogues de manera correcta i poder complir els objectius que demanen els veïns". Tenint en compte que algunes de les modificacions de crèdit hauran de passar pel ple, el consens polític serà imprescindible per garantir l’estabilitat pressupostària de l’Ajuntament.