"Molta gent se’n va anar del Carmel"

Es van complir ahir dues dècades de l’enfonsament de les obres del metro del Carmel, un succés que va marcar la història del barri i que encara fereix els seus veïns. Tot i que no hi va haver un sol mort, l’esfondrament va deixar sense llar més de 1.200 persones durant mesos, que es van veure de sobte vivint en hotels o en cases de familiars, en un ambient marcat per la por que tornés a passar i anessin caient edificis.

La factura final del Carmel va ascendir a uns 80 milions d’euros, dels quals 60 els van pagar les companyies d’assegurances del Govern català i de les empreses responsables de l’obra. Els 20 restants els va abonar directament la Generalitat.

"Molta gent se’n va anar del barri", afirma l’Antonio, que va viure la tragèdia de primera mà. Aquest record sempre estarà vinculat al naixement del seu net. Quan va tornar de la clínica, ja no va poder entrar al seu carrer. "¿A quin carrer viu? Perquè si viu en aquest ja no entra", li va dir la policia.

"No van calcular bé"

Era el 27 de gener del 2005 quan es va produir un enorme corriment de terres a les obres d’ampliació de la línia 5 del metro, que va provocar un forat de 18 metres de diàmetre i 35 de profunditat, a l’illa de casse delimitada pels carrers Sigüenza, Conca de Tremp i Llobregós i el passatge de Calafell. Malgrat la ferida i el mal record que va deixar, l’Antonio assegura que "l’esvoranc, que va estar de sis a vuit anys tancat", va servir per a una cosa bona. "Ha beneficiat molta gent que no tenia per què beneficiar perquè vivien més amunt i allà no va passar res", afirma amb referència a com veu que ha millorat el barri. El succés va posar en alerta les administracions, tot i que ell ho relativitza. "Van tenir una distracció pel que sigui. No van calcular bé i ja està".

Afectació al mercat

"¿És que no es van adonar que això era un terreny fals? Va ser molt fort, molt fort", recorda el Josep, veí del Carmel des que va arribar el 1967. "Aquí no va morir ningú però jo vaig conèixer una senyora i un altre senyor que van morir del disgust que van tenir". Eren persones grans que havien viscut tota la vida al barri. El Josep recorda especialment l’afectació que el succés va tenir al mercat. "Ha perdut molt. Molta gent se n’ha anat i ara els joves compren al supermercat". Assegura que moltes persones es van quedar amb la por al cos per si tornava a passar, fins al punt que els va impedir continuar vivint al barri i van marxar. Tot i així, constata que el barri ha tingut una millora evident, sobretot en la mobilitat. "No teníem res. Jo treballava a Sarrià i per anar fins allà trigava una hora i quart. Ara hi vaig en 20 minuts, amb metro i autobús".

"No ens va afectar, ni a nosaltres ni a cap familiar, però és igual. Ens continua afectant", explica la María Jesús. "¡Imagina’t!". S’ha trobat amb la Loli i la Mari. Per elles, el barri no ha millorat. "Haurien d’arreglar els carrers, que estem caient cada dos per tres. Aquestes baixades són tremendes", lamenta la Mari. No obstant, reconeix que el metro els va molt bé, els ofereix bona combinació, també els busos. "Però és que els carrers ens maten perquè ens n’anem costa avall".

La Nuri va ser una de les afectades per l’esvoranc. "Ens vam trobar tota la família enganxada: el pis, el magatzem i la botiga. A mi em va agafar la botiga i el magatzem, la casa no, perquè era més amunt", precisa. Als seus pares els va agafar a les portes de la jubilació. "Mira quina jubilació van tenir". El seu pare va ser una de les persones que va avisar de les esquerdes que començava a veure al magatzem. "Alguna cosa passava al carrer Calderón". La sospita li va durar dies fins que finalment es va produir l’enfonsament. "Ho vam passar malament per a res", lamenta. Per ella, es va fer "una divisió molt gran entre veïns i comerciants" i encara no els han reparat el disgust.

Notícies relacionades

Habitatge i democràcia

La marxa lenta dels taxis col·lapsa les rondes de BCN

"El que es va empassar no van ser només carrers i cases, es va emportar vides senceres, molts somnis, la dignitat d’un barri que ja venia ferit de tantes batalles", lamentava Frank Pebrett, veí del Carmel, en una carta publicada en aquest diari.

Per ell, "l’esvoranc no va ser un accident", sinó "el resultat de mirar cap a una altra banda" i d’ignorar els que sempre han viscut "als marges de la ciutat". "Aquí no hi va haver justícia. No hi va haver responsables. Només silenci. I aquest silenci pesa més que la runa que ens va arrasar, relata.