Informe de la patronal
Els creueristes en escala a BCN són els més rendibles fiscalment
Un estudi destaca que els que visiten unes hores la ciutat en una ruta que no s’ha iniciat aquí generen 3,1 euros per persona i dia de despesa municipal, per sota de la taxa turística que abonen.
El consistori «ha d’ampliar la base de cobrament», segons el director de la patronal CLIA

El creuerista en trànsit o escala a Barcelona –el que visita unes hores la ciutat durant una ruta que no s’ha iniciat aquí– s’ha convertit en el turista més injuriat: se li atribueixen popularment una invasió del centre de la capital catalana, una despesa mínima i més molèsties que beneficis. Així que l’últim estudi de l’aportació dels passatgers de creuer del Port de Barcelona impulsat per la patronal CLIA i realitzat pel Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, ha radiografiat l’aportació dels creueristes en termes de taxa turística, per concloure que els que fan escala són els únics que tenen un saldo positiu per a les arques municipals en termes d’impostos.
Segons l’anàlisi, el 2023 van aportar 3,3 euros per persona i dia i van generar una despesa municipal de 3,1. Per contra, el visitant general hauria tingut un saldo negatiu d’1,6 euros diaris de mitjana, en termes fiscals. El document conclou que el conjunt de viatgers de creuer hauran aportat el 2024 (amb dades provisionals) uns 14,5 milions en taxes, dels quals 11,6 serien gestionats directament per l’ajuntament. És a dir, entorn d’un 9,8% sobre el total local recaptat per tot el sector turístic.
L’únic que paga impostos
El consistori ingressa tant el 50% de la taxa turística general (l’altra meitat és per a la Generalitat) com un recàrrec municipal. A la primavera es va incorporar un nou increment que va elevar a entre sis i set euros diaris l’aportació diària de cada passatger, que és més elevada si no pernocta, perquè així es penalitzen les estades curtes. En canvi, la ciutat i el port volen potenciar els creuers amb inici i sortida des de la ciutat (com a port base) perquè és un viatger que deixa més despesa en termes d’allotjament, serveis i compres.
Fa temps que el sector alerta que "el creuerista en escala és l’únic excursionista que paga impostos a Barcelona". No el paguen els que arriben a cotxe, tren o autocar per passar unes hores a l’urbs sense pernoctar-hi, procedents d’altres municipis on s’allotgen. El director de CLIA a Espanya, Alfredo Serrano, va reivindicar que si el consistori –que ha anunciat noves pujades– considera que necessita més ingressos turístics "hauria d’ampliar la base de cobrament i no augmentar la taxa només als creueristes". "I si genera externalitats, la recaptació hauria de dirigir-se a millorar els barris on tenen més impacte els creuers", va afegir.
En aquest sentit, el professor Jordi Suriñach, que ha dirigit l’informe d’AQ-Lab, va detallar una allau de xifres sobre els impostos generals del turista i els particulars del creuerista. Recordant xifres d’un informe del 2019, els passatgers suposaven un 4,1% dels visitants de la ciutat, mentre que generaven el 7,5% de la recaptació de taxes gestionada per l’ajuntament. Fins que no es completi una nova enquesta sobre els hàbits del creuerista que fa nit a la ciutat, amb les dades disponibles s’estima que els usuaris de creuers suposen actualment una mica menys del 5% de la ciutat, mentre que la seva aportació fiscal s’ha incrementat proporcionalment més, d’acord amb les pujades de les taxes.
Suriñach va dimensionar els 11,6 milions que deixen els creueristes a l’ajuntament com a equivalents a la partida municipal anual per a la infància i l’adolescència, o a la població de més edat.
L’informe dissecciona també l’efecte que tindria una altra pujada en el tram del recàrrec municipal, com planeja l’ajuntament. Aquest és actualment de quatre euros per dia, però si arribés a sis la recaptació anual pujaria 20,7 milions, i si s’arribés als vuit euros (com reivindica ERC) serien 25,8 milions.
L’estudi s’endinsa també en el que passa en altres ports de la Unió Europea, que sumen 780 amb activitat creuerística. Un 2,1% imposen impostos turístics específics (el 75% per sota de dos euros), mentre que entre els 10 ports amb més d’un milió de moviments anuals, només l’apliquen tres: Barcelona (al capdavant), juntament amb Palma de Mallorca (dos euros per persona i dia) i Hamburg (de 0,5 a 5 euros segons els vaixells, però només repercutible en el 3% de les seves escales).
Notícies relacionadesDades del 2023
Quant a la balança d’ingressos i despeses que generen els turistes i en concret els creueristes, l’estudi del laboratori econòmic de la UB parteix de dades oficials de Turisme de Barcelona del 2023 (al no estar tancats els resultats del 2024 mentre es realitzava l’anàlisi). S’al·ludeix a 25,2 milions de visitants aquell any, dels quals 15,6 van ser turistes allotjats i 9,6 excursionistes (d’aquests, 1,7 milions eren creueristes en escala i van significar un 2,8% dels visitants acumulats).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Aquest dilluns Dia de pluja a Barcelona: el temporal deixa fortes pluges i fins i tot calamarsa en alguns barris de la ciutat
- Accident greu Més de 30 ferits en una col·lisió entre dos autocars a l’avinguda Diagonal de Barcelona
- Normativa ¿Es pot conduir amb la ITV caducada però amb cita prèvia?
- Noves tecnologies Les novetats de Mossos a l’MWC: un cotxe patrulla hipeconnectat amb un dron al sostre i un predictor de delictes
- L'estafa que està apareixent als mòbils dels clients de CaixaBank
- Fira tecnològica a Barcelona Mobile World Congress 2025, en directe: última hora del MWC i novetats
- Radiografia del 'masking': quan el patiment emocional es fa invisible
- Multimèdia | Guia d’aliments de temporada: març, mes de sembra i de peix fresc
- LA TEMPORADA BLANC-I-BLAVA L’alerta meteorològica obliga a suspendre el Vila-real - Espanyol
- Màxim GOLEJADOR europeu El Barça o el tsunami golejador de Flick