Els creueristes en escala a BCN són els més rendibles fiscalment

Segons l’anàlisi, el 2023 van aportar 3,3 euros per persona i dia i van generar una despesa municipal de 3,1. Per contra, el visitant general hauria tingut un saldo negatiu d’1,6 euros diaris de mitjana, en termes fiscals. El document conclou que el conjunt de viatgers de creuer hauran aportat el 2024 (amb dades provisionals) uns 14,5 milions en taxes, dels quals 11,6 serien gestionats directament per l’ajuntament. És a dir, entorn d’un 9,8% sobre el total local recaptat per tot el sector turístic.

L’únic que paga impostos

El consistori ingressa tant el 50% de la taxa turística general (l’altra meitat és per a la Generalitat) com un recàrrec municipal. A la primavera es va incorporar un nou increment que va elevar a entre sis i set euros diaris l’aportació diària de cada passatger, que és més elevada si no pernocta, perquè així es penalitzen les estades curtes. En canvi, la ciutat i el port volen potenciar els creuers amb inici i sortida des de la ciutat (com a port base) perquè és un viatger que deixa més despesa en termes d’allotjament, serveis i compres.

Fa temps que el sector alerta que "el creuerista en escala és l’únic excursionista que paga impostos a Barcelona". No el paguen els que arriben a cotxe, tren o autocar per passar unes hores a l’urbs sense pernoctar-hi, procedents d’altres municipis on s’allotgen. El director de CLIA a Espanya, Alfredo Serrano, va reivindicar que si el consistori –que ha anunciat noves pujades– considera que necessita més ingressos turístics "hauria d’ampliar la base de cobrament i no augmentar la taxa només als creueristes". "I si genera externalitats, la recaptació hauria de dirigir-se a millorar els barris on tenen més impacte els creuers", va afegir.

En aquest sentit, el professor Jordi Suriñach, que ha dirigit l’informe d’AQ-Lab, va detallar una allau de xifres sobre els impostos generals del turista i els particulars del creuerista. Recordant xifres d’un informe del 2019, els passatgers suposaven un 4,1% dels visitants de la ciutat, mentre que generaven el 7,5% de la recaptació de taxes gestionada per l’ajuntament. Fins que no es completi una nova enquesta sobre els hàbits del creuerista que fa nit a la ciutat, amb les dades disponibles s’estima que els usuaris de creuers suposen actualment una mica menys del 5% de la ciutat, mentre que la seva aportació fiscal s’ha incrementat proporcionalment més, d’acord amb les pujades de les taxes.

Suriñach va dimensionar els 11,6 milions que deixen els creueristes a l’ajuntament com a equivalents a la partida municipal anual per a la infància i l’adolescència, o a la població de més edat.

L’informe dissecciona també l’efecte que tindria una altra pujada en el tram del recàrrec municipal, com planeja l’ajuntament. Aquest és actualment de quatre euros per dia, però si arribés a sis la recaptació anual pujaria 20,7 milions, i si s’arribés als vuit euros (com reivindica ERC) serien 25,8 milions.

L’estudi s’endinsa també en el que passa en altres ports de la Unió Europea, que sumen 780 amb activitat creuerística. Un 2,1% imposen impostos turístics específics (el 75% per sota de dos euros), mentre que entre els 10 ports amb més d’un milió de moviments anuals, només l’apliquen tres: Barcelona (al capdavant), juntament amb Palma de Mallorca (dos euros per persona i dia) i Hamburg (de 0,5 a 5 euros segons els vaixells, però només repercutible en el 3% de les seves escales).

Notícies relacionades

Habitatge i democràcia

La marxa lenta dels taxis col·lapsa les rondes de BCN

Dades del 2023

Quant a la balança d’ingressos i despeses que generen els turistes i en concret els creueristes, l’estudi del laboratori econòmic de la UB parteix de dades oficials de Turisme de Barcelona del 2023 (al no estar tancats els resultats del 2024 mentre es realitzava l’anàlisi). S’al·ludeix a 25,2 milions de visitants aquell any, dels quals 15,6 van ser turistes allotjats i 9,6 excursionistes (d’aquests, 1,7 milions eren creueristes en escala i van significar un 2,8% dels visitants acumulats).