La demolició de l'edifici Venus de la Mina s’endarrereix fins al 2030

L’última previsió fixava que l’edifici s’enderrocaria el 2028, però la Generalitat ho posposa una vegada més. Ara entreveu la demolició el 2030, gairebé tres dècades després que es planifiqués. Fa quatre anys, va assegurar que s’emprendria el 2026 i, fa un parell, va especular que seria possible el 2027. Amb la demora va lligat que els últims veïns a deixar Venus encara hauran d’esperar una mica més de temps a l’immoble, que arrossega un greu deteriorament.

"La voluntat del Govern és accelerar la transformació de la Mina, i ho posarem tot perquè sigui així el més aviat possible però, ara bé, hi ha unes promocions que hem de fer i els procediments són complexos", afirma el secretari general de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno. El Consorci de la Mina –participat per la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià i la Diputació– espera que dos blocs amb 66 pisos on assentar afectats per la demolició comencin a construir-se a principis del 2026 i estiguin llestos el 2028.

A més, compta amb sumar un bloc més que s’hauria d’acabar entre finals del 2029 o, més aviat, el 2030, per donar sortida als últims habitants. Moreno opina que és un termini "raonable" per a "una transformació com la de la Mina". "S’ha fet un treball brutal tots aquests anys", defensa.

Domicilis tapiats

L’edifici previst per a d’aquí cinc anys serà d’allotjament dotacional. Podria allotjar entorn de 50 pisos –una aproximació preliminar– i es reserva per a reallotjaments socials, l’opció per a famílies en situació de vulnerabilitat que no visquin sense interrupció a Venus des de desembre del 2001 o no disposin d’un títol de propietat o lloguer. Hi ha 105 famílies que reuneixen els requisits per traslladar-s’hi amb la condició de propietaris, una mica menys de la meitat del bloc.

Al marge dels habitatges per aixecar, l’operació per buidar el bloc havia d’arrencar el 2024, després d’aprovar-se el pla d’expropiació. Així ho va augurar el Govern l’abril passat, encara a mans d’ERC. Va assegurar llavors que estava en disposició d’indemnitzar 31 famílies que preferien marxar cobrant l’import de taxació dels pisos –97.450 euros en cas de tres habitacions i 121.514 euros per als de quatre– i desplaçar-ne 30 més a habitatges facilitats per l’administració.

No obstant, els resultats han quedat lluny de les expectatives. Des de l’any passat, 15 domicilis s’han tapiat després de ser abandonats a canvi d’una indemnització, a més d’altres dos que són de l’administració i també s’han blindat. Al marge, encara no s’ha produït cap reallotjament, malgrat que es va anunciar que començarien entre el setembre i l’octubre passats.

Ara, la Generalitat governada pel PSC confia que, com a mínim, 47 pisos estiguin deshabitats a Venus abans de l’estiu. L’executiu estima que podrà tancar acords amb 30 famílies més perquè rebin una compensació, de manera que els seus pisos es tapiarien de la mateixa manera que els 17, que s’han revestit cada un amb 800 quilos de formigó armat per prevenir ocupacions. També s’han segellat dos locals.

A part, el Consorci de la Mina calcula que durant aquest primer trimestre del 2025 s’entregaran les primeres claus perquè els afectats de Venus es ressituïn en altres escales del barri. L’òrgan encarregat del projecte disposa de 24 domicilis per a les mudances. Són 19 d’adquirits pel Consorci i cinc més de titularitat pública. A més, ha iniciat una altra ronda per procurar-se 35 habitatges més i ha rebut 49 ofertes, totes a la Mina.

Els mateixos metres

Caut després dels precedents frustrats, el Consorci de la Mina prefereix no pronosticar quants trasllats es produiran en els pròxims mesos. Per ara, 14 famílies han elegit habitatges de l’assortiment disponible i 14 els han rebutjat, al preferir esperar les futures promocions en comptes d’optar per un pis de segona mà. Almenys set casos estan encarrilats de cara a poder firmar els contractes al febrer.

Notícies relacionades

Habitatge i democràcia

La marxa lenta dels taxis col·lapsa les rondes de BCN

Els pisos de nova construcció i els que l’administració compra tenen els mateixos metres quadrats que els de Venus: 61,80 metres justos, la dimensió comuna en gran part del barri. Resulta clau per bescanviar un pis per un altre d’idèntiques dimensions sense cap cost afegit per als residents del bloc que s’ha de demolir, enclavat en una de les seccions censals on es declaren menys ingressos a Catalunya.

L’administració va denegar aquest intercanvi de metre per metre el 2010, quan el gran desallotjament programat a Venus va fracassar. La gran majoria dels veïns no va poder costejar els 34.800 euros més impostos que se’ls van exigir per fugir llavors de la podridura de l’edifici que es va aixecar en el tardofranquisme i abonar la diferència de valor amb uns pisos llavors acabats de construir. Aquests habitatges van acabar sortejant-se per a demandants d’habitatge de protecció oficial i van ser assaltats per ser ocupats il·legalment.