Habitatge i democràcia

L’Ajuntament de Barcelona s’ha marcat la crisi de l’habitatge com la seva prioritat principal. El compromís de l’alcalde, Jaume Collboni, i del govern municipal és fer tot allò que estigui a les nostres mans per garantir el dret a l’habitatge a tots els barcelonins, i de manera molt especial als joves de les classes treballadora i mitjana.

Així és també en el cas de la Casa Orsola, amb llogaters amenaçats de desnonament malgrat que mai han faltat als compromisos de pagament amb la propietat. L’Ajuntament va estudiar l’adquisició de l’immoble el juny del 2021, durant l’anterior mandat municipal, però els informes tècnics i econòmics van considerar que la proposta no complia els requeriments per incorporar la finca al parc públic. Des d’aleshores, tant els serveis municipals d’Habitatge com els del districte de l’Eixample s’han personat en diferents ocasions a l’edifici per fer múltiples comprovacions i prospeccions. S’han atès els veïns, particularment els afectats per l’amenaça del desnonament, i se’ls ha aconsellat sobre els seus drets i les possibles actuacions.

Això és suficient per assegurar que situacions com la que viuen alguns veïns de la Casa Orsola no es repetiran? Segurament que no. La lluita per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat no serà fàcil ni curta. Negar-ho seria demagògia. Però sí que puc afirmar que el govern de Barcelona no defallirà. Barcelona és pionera a Espanya a aplicar la regulació que limita els preus al lloguer, i és pionera al món en la decisió d’eliminar els pisos turístics l’any 2028. Una ciutat que el 2023 va incorporar prop de 2.500 persones al parc d’habitatge públic i que ara duplica la producció de pisos de protecció oficial i passa, així, de 500 habitatges anuals a 1.000. En definitiva, una ciutat amb un govern que fa tot el que està a les seves mans per evitar que situacions dures i injustes com les de la Casa Orsola no es produeixin més.

Notícies relacionades

Roca invertirà 250 milions en el seu nou districte econòmic

Barcelona sedueix els congressos mèdics

I ho fa amb una doble màxima: la primera, l’escolta necessària al que ens demanen els ciutadans. Per primera vegada, l’habitatge s’ha enfilat a la categoria de principal preocupació a Barcelona. Això ens obliga a actuar amb fermesa, perquè l’acció política perd el sentit si no connecta amb les necessitats de la gent. La segona és igual o més important: com repeteix l’alcalde Collboni, la lluita per l’habitatge és, avui, la lluita per la democràcia. Perquè la llibertat i la democràcia siguin reals, cal assegurar a tothom unes condicions materials de vida que permetin exercir els nostres drets amb igualtat i seguretat. No podem tenir un sistema de drets i llibertats sòlid si no som capaços de garantir l’Estat del benestar, i això inclou l’habitatge. Serem els primers a erradicar els apartaments turístics, i també volem ser els primers a desplegar les inspeccions i sancions per combatre amb total fermesa possibles fraus en el lloguer de temporada.

Ens trobem en un moment clau per afrontar la crisi de l’habitatge. És hora de remar en la mateixa direcció i d’assegurar-nos que, junts, som capaços de desplegar l’habitatge com a cinquena pota de l’Estat del benestar. No serà un procés ràpid però no tenim dret al desànim. El compromís és ferm i seguirem endavant per fer accessible el que avui encara no ho és per a molts: un habitatge digne i de qualitat.