L’AMB pagarà 32 milions a Aigües de Barcelona per la ‘guerra de l’aigua’

L’obligació econòmica de l’ens, competent del subministrament d’aigua a Barcelona i 35 ciutats del seu entorn, consta en documentació de finals d’aquest gener a què ha accedit aquest diari. En aquesta es fa un repàs dels processos judicials oberts contra Aigües de Barcelona i es detalla l’origen de la quantia total de 32 milions: 26,3 milions corresponen a la quantitat principal deguda pels costos de sanejament esmentats i 5,7 milions més representen interessos. L’AMB assumeix també el seu canvi de criteri: mentre que Aigües de Barcelona sempre ha reclamat retribució per la seva activitat de sanejament, l’Administració no el va acceptar fins a l’any 2021, quan va començar a abonar el 6% de les despeses directes del sanejament.

Tres processos

El primer d’aquests processos, referit a reclamacions entre el 2014 i el 2018 contra l’AMB per import de 14,8 milions, ja va ser sentenciat en primera instància i en apel·lació pel TSJC a favor d’Aigües de Barcelona, i el Suprem no va arribar admetre el recurs de l’AMB. En el segon, relatiu a reclamacions entre el 2018 i el 2019 (8,3 milions), l’empresa també va obtenir sentència estimatòria i el TSJC va desestimar el recurs d’apel·lació de l’AMB. Finalment, hi ha encara en marxa un tercer litigi per reclamacions del sanejament del 2020 (4,3 milions) que actualment està en suspensió.

Notícies relacionades

L’habitatge escala al segon lloc de les preocupacions dels veïns de l’Hospitalet

El retard en la demolició de l’edifici Venus decep la Mina

L’import total dels 32 milions de deute metropolità representa els últims serrells de la denominada guerra de l’aigua de l’àrea de Barcelona, lliurada entre el govern municipal de la capital que va liderar Colau i l’empresa. L’exalcaldessa també va presidir l’AMB entre el 2015 i el 2023, quan a més els Comuns es van responsabilitzar de la cartera de l’aigua. En aquella etapa, la concessió metropolitana del servei de l’aigua a l’empresa va ser en primer terme declarada nul·la pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la sentència del qual va ser finalment revocada pel Tribunal Suprem. L’alt tribunal va avalar la definitiva validesa d’Aigües de Barcelona, societat mixta que està integrada pel Grup Agbar (70%), Criteria (15%) i l’AMB (15%).

Durant aquest període, els Comuns de Colau van apostar políticament per la remunicipalització del servei de l’aigua i van constrènyer l’empresa amb mesures com un estudi que reduïa sensiblement la seva valoració d’actius, impel·lint-la a abonar uns 210 milions en cas que el Suprem ratifiqués la nul·litat de la concessió, cosa que finalment no va passar. El nou pagament a Aigües de Barcelona de 32 milions d’euros ha causat irritació entre alguns alcaldes metropolitans, disgustats perquè l’AMB hagi de compensar amb un import pròxim al 30% del seu Pla d’Inversions de quatre anys un deute arrelat en una pugna política anterior a l’actual mandat, quan l’AMB està presidida per l’alcalde Jaume Collboni (PSC) amb la vicepresidència executiva del també alcalde Antonio Balmón (PSC).