Casa Berlingieri, la bessona uruguaiana de la Casa Gomis

Una d’aquelles residències és la Casa Berlingieri, un encàrrec del llavors director general de la General Motors a l’Argentina. Impossible no reconèixer la volta catalana que va ser l’avançada de la Casa Gomis (el Prat de Llobregat), l’obra amb la qual va tocar sostre i que l’Estat acaba de comprar per una mica més de set milions d’euros. Aquesta és la història d’una platja a més de 10.000 quilòmetres de la Ricarda, però també és el relat de l’exili, l’esforç, el Mediterrani, l’amistat i la casualitat.

La vida de Bonet és una suma de circumstàncies aleatòries que van modelar la seva trajectòria. Acabada la carrera el juny de 1936, la Guerra Civil el va agafar a París, on va treballar per a Le Corbusier, a qui va conèixer tres anys abans a Atenes, en el Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna. A França va entaular gran amistat amb els col·legues argentins Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy, amb qui va dissenyar la famosa cadira BKF (també coneguda com a "butterfly" per la forma de papallona). Va sentir tanta connexió amb ells, a més de la promesa de terra d’oportunitats, que el 1938 va marxar a Buenos Aires. Poc podia imaginar que aquella aventura duraria 25 anys.

De lluna de mel

Gabriela Asuaga és arquitecta i presidenta de la Unió Veïnal de Punta Ballena, on viu des de fa uns anys. En conversa telefònica amb aquest diari, explica com va sorgir l’amistat entre la família Lussich i l’arquitecte català. La llegenda diu que Antoni Bonet passava la lluna de mel amb la seva dona a l’Hotel Casino Nogaró (Punta del Este), inaugurat el 1938. Allà va conèixer la Milka, una de les vuit filles de l’empresari Antonio Lussich, l’home que va convertir un edèn salvatge de sorra i roca en un frondós i exòtic bosc. "Bonet va arribar a Punta Ballena amb la història molt acotada, i conscient, sobretot, de la importància que tenia l’arbratge per a les descendents de Lussich", que havia mort el 1928. Era l’any 1945. "Quan Bonet dissenya la urbanització, ho fa amb carbonissa gruixuda, amb un traçat sinuós que s’ha traduït a la realitat tal qual", afegeix Asuaga.

Subscriu les seves paraules Jordi Roig, arquitecte i conservador de la Casa Gomis des de 1997. El jove Bonet "ja exhibia una sensibilitat especial per la naturalesa, per això va idear un projecte que no incloïa grans altures, que respectava l’entorn i que situava la carretera lluny de la platja". L’empremta de Bonet a Punta Ballena, enumera Roig, és evident més enllà del pla urbanístic: Casa Booth, Casa Rinconada, la Solana del Mar, Casa Berlingieri.

També va construir una mansió per al doctor Joan Cuatrecasas Arumí, exiliat a Buenos Aires, i va dibuixar la Gallarda, la casa de Rafael Alberti a Punta del Este. Així definia el poeta gadità el 1948 l’arquitecte català: "La clara retina lluminosa d’Antoni Bonet, la seva amagada passió plena de ritme àgil, de perfil, d’alegria, estaven destinades a trobar, i en plena joventut, un lloc com aquest de Punta Ballena, capaç de posar en moviment totes les seves heretades transparències d’arquitecte del Mediterrani".

Roig lamenta que a Punta Ballena no s’hagi tingut la mateixa cura que amb la Casa Gomis, considerada bé cultural d’interès nacional. "La construcció del Prat manté els elements i l’estructura original, mentre que la Casa Berlingieri ha canviat de mans i els nous propietaris van decidir tapar-ne una galeria exterior".

Les alteracions

També una altra de les seves obres uruguaianes més cèlebres, la Solana del Mar, un hotel, ha patit constants alteracions per adaptar-la als usos turístics de la finca. Asuaga admet que sí que hi ha hagut modificacions sobre l’edifici original, però creu que han sigut mínimes i, en general, diu, "s’ha sigut molt respectuós amb l’obra de Bonet".

Però no era el primer cop que Bonet assajava la volta. Entre 1940 i 1942 ja va projectar un grup de quatre cases a Martínez (Buenos Aires) on la volta catalana evidencia el seu segell. Poc queda de la imatge de dalt, ja que l’arc de la dreta és avui un restaurant anomenat Venice Bar. La volta va tornar a brillar a Punta Ballena amb la Casa Berlingieri (1945-1948), però afegint una planta en una zona de la residència on era necessari salvar una duna.

I va rematar amb la Casa Gomis (1957-1963). "El que intentava –assenyala el conservador de la mansió de la Ricarda– era caracteritzar la manera de cobrir el refugi; donar-li una dimensió peculiar, amb vida pròpia. Però és que, a més, amb la Casa Gomis va aconseguir una cosa que sembla una bogeria: voltes que floten com si fossin un parapent". "És el zenit de la seva obra arquitectònica, sens dubte", remata Roig.

Monument històric nacional

Notícies relacionades

La Casa Orsola o el Círculo Ecuestre

La febre pels perfums àrabs puja a l’àrea de Barcelona

La urbanització Punta Ballena va ser declarada Monument Històric Nacional el 2009 per part del Ministeri d’Educació i Cultura de l’Uruguai. La mateixa sort va córrer la casa de la Solana del Mar. El 2017 s’hi va sumar la Casa Berlingieri, però no per la seva arquitectura, sinó per la volta, l’autoria de la qual (perquè era el responsable de l’estructura) s’atribueix a l’enginyer civil Eladio Deste. Uruguaià, per descomptat.

A Antoni Bonet li queda el consol, per ara, d’haver doblegat tot un aeroport internacional a aquest costat de l’Atlàntic. La pregunta ara és: ¿fins quan.