El propietari de la Casa Orsola, fart de les crítiques: «Acabaré venent la finca»

Albert Ollé, empresari barceloní i propietari de Lioness Inversiones, ha trencat el seu silenci aquest dilluns amb una carta oberta i escrita en primera persona, titulada ‘Carta del propietari de Casa Orsola’. Hi denuncia haver sigut víctima d’«insults i atacs» arran de la compra de l’immoble el 2021, amb l’objectiu de transformar-lo en habitatges de lloguer de curta durada. Així mateix, Ollé assegura que la «campanya de desprestigi» contra la seva persona l’ha portat a considerar la venda de l’edifici.

Així mateix, en la seva carta, l’empresari es dirigeix directament al professor Josep Torrent, primer inquilí a qui intenta desnonar, i qüestiona la seva decisió de recórrer al Sindicat de Llogateres en lloc de dialogar directament amb ell.

Ollé defensa la seva versió sobre el conflicte en el següent escrit:

«En els últims dies, el meu nom ha aparegut en més d’un miler de publicacions. No obstant, tinc seriosos dubtes que aquesta carta rebi la mateixa difusió per part dels mitjans. Potser perquè la meva versió no encaixa en el relat dominant, però és important situar el conflicte en el seu veritable context.

Vull començar agraint al Síndic de Greuges i a l’Ajuntament el seu intent –tot i que potser una mica tardà– de propiciar un diàleg per trobar solucions. Fa mesos que el buscàvem, però millor tard que mai.

El que la majoria de publicacions no expliquen és que van ser els mateixos inquilins els que es van dirigir a nosaltres directament per buscar una solució. Per exemple, la Sra. Josefa (en pau descansi) havia de renovar el seu contracte per 450 euros mensuals, però d’això no se’n parla. Tampoc es diu que un altre veí, després d’haver sigut sorprès introduint okupes a la finca, va rebre una renovació del contracte quan el seu pare, avergonyit, va intercedir per ell.

Però el que realment vull posar sobre la taula és una qüestió de valors.

El Sr. Josep Torrent mai va voler parlar amb mi directament. Sempre ho va fer a través d’una plataforma que es fa dir Sindicat de Llogateres. Ara, després de més de tres anys de confrontació, ha aconseguit que ell sigui l'heroi i jo, segons sembla, el criminal. O més ben dit, el «buitre criminal»,com li agrada anomenar-me a la portaveu d’aquesta plataforma.

Durant tres anys, l’edifici de Casa Orsola ha sigut objecte de campanyesde desprestigi, ocupacions il·legals i fins i tot actes vandàlics que han fet malbé un patrimoni modernista que jo volia preservar. Les portes trencades, les parets pintades i els espais comuns abandonats no són símbols de justícia social, sinó de la incapacitat per conciliar drets i deures. ¿Aquest és el model de lluita que es vol legitimar?

Em pregunto, Sr. Torrent, quins valors transmet als seus alumnes quan defensa valors com el lloguer i l’ocupació. Quan justifica que no es puguin pagar menys de 700 euros per un àtic amb 60 metres de terrassa a Consell de Cent amb Calàbria. O quan un altre veí, que hauria pogut continuar treballant per no perdre la seva condició de vulnerable, sap que aquesta mateixa feina li impedeix accedir a un lloguer si ho vol. L’esforç i el treball són valors que haurien de ser pilars fonamentals de la nostra societat, però sembla que cada vegada tenen menys importància.

S’ha parlat molt de vulnerabilitat, però s’ha de diferenciar entre els qui la pateixen i els qui la instrumentalitzen. Un altre veí no explica que li vam oferir dos habitatges, un fora i un altre dins de Casa Orsola, i els va rebutjar. En els últims dies se’ns ha exigit un lloguer de 700 euros sense pujades durant set anys. En canvi, el Sr. Torrent, en el seu relat, es presenta com una víctima, i disfruta d’una estabilitat que molts altres inquilins de Barcelona no poden permetre’s. Des d’aquesta posició, monopolitza el relat de la pobresa mentre menysprea el dret a la propietat responsable.

Dissabte vaig tornar al barri on vaig créixer, a la ronda de Sant Pau, a veure el Síndic. Allà, els meus pares em van ensenyar aquests valors que avui veig trepitjats per una part de la societat que prefereix assenyalar, criminalitzar i exigir sense assumir cap responsabilitat.

Després de rebre tota classe d’insults i atacs, suposo que finalment acabaré venent la finca. Paradoxalment, quan això passi, és possible que es trobin amb un autèntic voltor que no tindrà cap interès a preservar el patrimoni ni a arribar a acords. Jo, en canvi, només volia mantenir de manera sostenible un edifici modernista que forma part de la història de Barcelona.

Sr. Torrent, no sé si demà o la setmana que ve deixarà Casa Orsola, però en la seva recent carta culpava el Sr. Collboni, el president Illa o el Sr. Sánchez de la seva situació. Potser, en lloc de buscar culpables, hauria de reflexionar si la seva situació no és conseqüència d’haver confiat en aquells que van prometre milers d’habitatges socials i no en van construir gairebé cap, o d’haver votat pels qui van imposar l’obligació del 30% de protecció oficial, i van paralitzar així la construcció de nous habitatges a Barcelona. Ara tots en paguem les conseqüències.

Notícies relacionades

Barcelona multa 452 usuaris de patinet aquest cap de setmana

Els Mossos investiguen el presumpte homicidi d’un home a Badalona

En una societat en què els valors fonamentals es dilueixen, ens podem preguntar: ¿qui són els veritables voltors?

Arreveure, i molta salut».