Els veïns apel·len al Papa i a l’alcalde perquè les clarisses continuïn a Pedralbes

L’única manera d’aconseguir que es quedin és que arribin a Pedralbes dues monges clarisses perquè arribin a la xifra mínima perquè la comunitat es mantingui: cinc persones. També n’hi podrien arribar tres o quatre i que alguna de les tres que avui segueixen allà encara, sor Isaura, sor Pilar i sor Immaculada, se’n vagi. Però en tot cas si no hi ha cinc monges no hi ha abadessa ni continuïtat possibles.

Tres cartes

La mobilització per la continuïtat de les clarisses al monestir barceloní es va concretar, dies enrere, en l’enviament de tres cartes. Una al papa Francesc, una al cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i una altra a l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni. Omella va respondre tant per carta com mitjançant una conversa telefònica amb una de les persones que defensen la continuïtat de les clarisses. El cardenal va remarcar l’afecte que diu sentir per les monges de Pedralbes però va afegir que no és a la seva mà revertir la decisió que se’n vagin a Vilobí d’Onyar, i que aquesta correspon a sor Clara, cap visible de les clarisses i abadessa del monestir gironí.

No falta qui considera que Omella podria haver fet més pel futur de les clarisses de Pedralbes, però hi ha un enuig més gran amb Collboni. El primer mosqueig amb el socialista té una raó senzilla: els promotors de la continuïtat de la comunitat de Pedralbes no han rebut cap resposta per la seva banda. El segon mosqueig està vinculat amb l’argumentació de la missiva que se li va enviar, que era diferent de les altres dues.

El respecte a Elisenda de Montcada

La carta al Papa, enviada per una persona que resideix als EUA, li demanava que prengués mesures en l’assumpte per evitar que les clarisses deixin la ciutat. La carta a Omella l’informava de la missiva enviada al Papa i li demanava la seva intercessió. La carta a Collboni tenia una particularitat: li recordava els compromisos adquirits per Barcelona amb el monestir de Pedralbes ja en temps de la seva fundació, quan el Consell de Cent es va comprometre a donar el seu suport i protecció.

És a dir, la missiva remarcava que el consistori té una responsabilitat amb la comunitat religiosa. La vinculació és innegable, i no es redueix a la visita anual de la delegació municipal que cada 12 de febrer, dia de Santa Eulàlia. Perquè el consistori té un acord renovat per 75 anys el 2022 , quan era alcaldessa Ada Colau i primer tinent d’alcalde, Collboni. Un acord pel qual el consistori es comprometia a fer-se càrrec, com ja feia, de les despeses de l’equipament i va acordar un pressupost anual, que per a aquell any ascendia a 1,7 milions d’euros.

Segon intent amb el Papa

El pacte implica que la comunitat aporti els béns artístics del monestir i cobri un lloguer del consistori. L’acord té una vigència de 75 anys. En vista d’aquesta relació, els veïns del monestir consideren que l’alcalde hauria d’haver intervingut perquè les clarisses seguissin a Barcelona.

En el cas del Papa, i en vista que a la primera no hi va haver èxit ja que no ha arribat resposta per la seva banda, se li ha enviat una segona carta en la qual de nou se li demana que intervingui en l’assumpte. Queden menys de 10 dies per al trasllat de les tres monges clarisses i menys d’una setmana perquè aquestes rebin per última vegada la visita de l’alcalde i els regidors. No sembla fàcil que el pla previst es modifiqui. A hores d’ara començaria a semblar un miracle.

Convocatòria

Notícies relacionades

El Papa declara «venerable» Antoni Gaudí i fa el primer pas per a la seva beatificació

El vedat al lloguer de temporada afectarà la població flotant

Per la seva banda, el grup de partidaris que les clarisses es quedin han concretat la seva convocatòria amb un text en què criden a trobar-se «a les portes del monestir» de 9.30 a 10.30 a 10.30 a 12 de febrer, dia de portes obertes amb motiu de la celebració de Santa Eulàlia. L’escrit recorda que la reina Elisenda de Montcada, dona del rei Jaume II el Just, que va fundar el monestir el 1327, va acordar amb el Consell de Cent que protegiria les clarisses.

«Per això demanem als nostres representants municipals actuals, hereus d’aquest compromís, que defensin ara els interessos de les monges de Pedralbes i que no trenquin la paraula donada pels seus predecessors», afirma un text que convoca a l’acte, i que afegeix: «Volem donar suport i donem suport a les monges clarisses i el seu desig de no abandonar casa seva. Nosaltres no mirarem a un altre costat ni les deixarem soles».