"Vivim amb la incertesa"

Les famílies del carrer dels Pirineus desallotjades fa un any per risc d’ensorrament no poden assumir l’elevat cost de les obres de reforma de l’immoble. L’Ajuntament de Santa Coloma busca alternatives que abarateixin el preu sense comprometre la qualitat i la seguretat.

Desallotjament al carrer dels Pirineus de Santa Coloma, fa un any. | MANU MITRU

Desallotjament al carrer dels Pirineus de Santa Coloma, fa un any. | MANU MITRU

2
Es llegeix en minuts
A.A. / G. S.

La preocupació és la tònica entre la trentena de famílies dels números 9 i 11 del carrer dels Pirineus de Santa Coloma de Gramenet que van ser desallotjades per risc d’ensorrament a finals de febrer del 2024. La raó és la "impossibilitat", argumenten diversos veïns que van contactar amb EL PERIÓDICO, d’assumir el cost de les obres de reforma de l’immoble, que ascendeixen a un cost d’entre 71.645 i 87.031 euros.

"Aquesta derrama és completament inassumible per a nosaltres", explica des de l’altra banda del telèfon una veïna de 57 anys que demana quedar en l’anonimat. Juntament amb el seu marit, feia 20 anys que estava al seu pis de 60 metres quadrats. Gairebé un any després "vivim amb la incertesa de no saber quina solució ens donaran ni què serà de les nostres vides", assenyala la dona, visiblement angoixada.

L’Ajuntament de Santa Coloma assumeix el problema de no haver desencallat encara la reforma del bloc, malgrat que la responsabilitat de la rehabilitació recau legalment sobre les comunitats de propietaris. És una de les rehabilitacions urgents que estan encallades a l’àrea de Barcelona. El desembre passat, el consistori es va reunir amb els veïns i va presentar les conclusions d’un informe sol·licitat al Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), l’organisme competent en rehabilitacions a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una era l’elevat cost de les obres.

Davant el neguit veïnal, l’Administració local s’ha compromès ara a buscar alternatives més barates que la del CMH sense perjudicar la qualitat i la seguretat de les obres. "Som conscients que els veïns no poden assumir el cost de la reforma i estem treballant per buscar alternatives", va assegurar a aquest diari l’alcaldessa Mireia González.

L’immoble va ser construït el 1968 i pateix de greus problemes estructurals. "Som davant una estructura de baixa qualitat amb un material de baixa durabilitat i una execució deficient", diu l’informe del CMH. No "es pot garantir la seguretat estructural dels sostres de l’edifici", afegeix.

El diagnòstic dels mals de l’immoble passa per la presència de "ciment aluminós" a les semibiguetes de tots els sostres, i es van detectar "130 biguetes amb lesions greus, principalment esquerdes provocades per la corrosió de l’acer que s’expandeix i produeix despreniments al formigó". Per això "es considera imprescindible procedir al reforç estructural dels sostres de l’edifici", així com al "reforç de l’estructura vertical" de l’immoble, donat que amb l’existent "no n’hi ha prou per suportar les càrregues que s’hauran de transmetre".

Notícies relacionades

El reallotjament provisional

De les 29 famílies reallotjades provisionalment, tres viuen en pisos d’amics o familiars; dues, en pisos propietat de la Sareb; dues, en pensions o apartaments costejats per l’Ajuntament; tres més, en pisos facilitats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya; vuit, en habitatges de l’empresa pública Gramepark, i les onze restants, en habitatges de propietat municipal. "Des del minut u hem estat al costat de les famílies i en coordinació amb l’administrador de la comunitat", va explicar a aquest diari el primer tinent d’alcaldia de Santa Coloma, Toni Suárez (PSC). Els veïns consultats reconeixen la implicació municipal per donar-los empara. La casuística entre les famílies afectades és heterogènia. Algunes paguen l’allotjament temporal, i d’altres, no.