La botiga que fa riure

Els veïns del barri es paren en sec a xafardejar amb menys dissimulació que l’inspector Clouseau. Segueixen com zombis l’olor de nou. Treuen el cap per la porta com qui revisa les obres del seu pis. És el xafardeig d’aquesta setmana a Sant Antoni: Tamarit, 148. Diries que és una altra llibreria nova. Fins que comences a veure més gent amb la boca oberta que en una foguera de La isla de las tentaciones. Es veuen prestatgeries plenes de caques de pega, espelmes per resar Seinfeld, petites manetes per aplaudir sarcàsticament. Tan aviat hi trobes els horòscops d’El Mundo Today com un escenari de stand up o una vidriera rere la qual estan gravant algun pòdcast de hihi-haha. I, quasi sense adonar-te’n, acabes abduït per unes ulleres amb nassot i bigoti.

"La gent es pensa que és un negoci nou –s’encongeix d’espatlles l’Abi–. No, no, ja estava aquí, ja estava al barri, en dos carrers". Set anys va estar La Llama a Villarroel, 34. Allà va començar La Ruina de Tomàs Fuentes i Ignasi Taltavull, recent Ondas al millor pòdcast que ara omple teatres. I el Nuevo paradigma, de Natza Farré i Judit Martín. Va néixer com la primera botiga del món especialitzada en humor. Ha demostrat ser un negoci bastant seriós. Acaben de mudar-se a un local el doble de gran: 200 metres quadrats de riure. Avui n’és la inauguració oficial. Hi ha open mic a les 12.30 h. S’ha convertit en un punt de trobada amb efecte gag. L’epicentre de l’humor a Barcelona. "És com Lourdes", comparen els seus acòlits amb fe miraclera. Destinació de peregrinació obligada. Un oasi amb coixins de pets per a qualsevol fan de la comèdia. Fins i tot té un himne. El va compondre Ziru, il·lustrador de Cartones Perros. "És com si Déu s’hagués convertit en un local –resumeix la cançó–, traient la violència intrínseca i tot allò de l’àmbit espiritual".

Darrere hi ha tot un Llamavers: tenen 28.900 seguidors a Instagram, canal de Telegram amb més de 300 membres, newsletter amb 25.000 subscriptors, Twitch, revista (Ratachillona). La marca s’ha expandit a una escola online de comèdia –La Llama School– i a un festival –La Llama Fest–, que sempre acaba amb sold out. El proper festival –13, 14 i 15 de març– ja quasi ha esgotat els abonaments malgrat que encara no se n’ha publicat el programa. "La gent compra les entrades a cegues, i això és increïble", encara se sorprenen l’Abi i el Kike.

Abigail Enrech. Abi. L’Abi a qui van dedicar l’Ondas Tomàs Fuentes i Ignasi Taltavull. És la propietària de La Llama. Això vol dir que és capaç d’aconseguir-te des d’un T-Rex de dos metres fins a un lloc de treball. Els còmics la veneren com si fos la mare Teresa de Calcuta. "Es necessita un camp d’entrenament per fer múscul i seguir endavant", es justifica ella, traient ferro al tema.

Tot i que no se’l veu gaire per la botiga, per allà al darrere hi ha Kike García, la meitat del diari satíric El Mundo Today. És el "llibreter consort", com diu ell, parella de l’Abi i cofundador de La Llama. Amb una mica que els segueixis a les xarxes, juraries que treballen 45 hores al dia.

"Ara mateix estem tots incòmodes perquè no sabem on són les coses i ens falta rodatge", somriu el Kike. ¿Què faran ara? "El mateix, però més", responen. A la nova botiga hi ha més llibres, més productes-acudit, zona de pòdcast (se’n gravarà un al dia) i taula quilomètrica per a clubs de lectura (dimecres ja va començar el de Kiko Amat). Al fons han instal·lat un escenari de stand up amb 40 cadires. L’objectiu és acollir tres xous a la setmana. De moment, cada dimarts pujaran Raquel Hervás i La Prados per al seu pòdcast Pena y Pánico. "Cal vestir-lo una mica més", s’excusa el Kike. Serà un regal de La Ruina, agraeixen. "Escenari La Ruina –somriu l’Abi–. O potser hauríem de dir Ruïna d’escenari".

La zona de pòdcast la cedeixen a tothom qui vulgui provar. "Hi ha gent que porta un dossier –l’Abi remena el cap–. ¿Hi ha humor en el teu pòdcast? –els pregunta– Sí. ¿Creus que tens coses a dir? Sí. ¿No ets nazi? D’acord. Jo, al final, el que vull és que la gent provi".

Un ‘hub’ d’humor i tonteries

"M’ha canviat la vida", va agrair fa temps Adri Romeo. Va començar a La Llama i ara es dedica a la comèdia, com Irene Minovas i Ana López. Hi ha qui parla de la "generació de La Llama". "És un hub –resumeix el Kike–. És un hub d’humor i tonteries. Nosaltres el que pretenem és millorar la vida cultural de la ciutat, fer teixit de barri i guanyar diners, que no som altruistes".

Notícies relacionades

Fontcuberta, Clos i Lacuesta capitanegen el Festival Llum

El final de la ‘golden visa’ accelera les vendes i fa pujar els preus

Hi ha clients habituals que venen a comprar amb ànsia d’addictes. Aquí les bosses s’omplen de bigotis d’emergència, sarigues d’oficina, cabres virals que criden. Molts són productes d’estudis petits liderats per dones. No, no els trobaràs a Amazon.

¿Els hits de La Llama? Petites manetes que s’ajusten als dits i ventalls per anar de boda que es queixen de les "putes bodes". És l’única botiga on es venen els llibres d’El Mundo Today i els productes de La Ruina. També venen milers i milers d’antipostals: "Greetings from Barcelona", es llegeix en una que té la Sagrada Família al peu de foto. Típic, si la imatge no fos de la torre Eiffel. "És la botiga a la qual voldríem anar –resumeix el Kike– però que hem hagut de muntar per a nosaltres".