Barcelona, ¿terra de lloros i cotorres?

Fa més d’una dècada era habitual sentir el cant aspre i repetitiu de les cotorretes pitgrises passejant per sota dels arbres barcelonins. Però el que no era normal era veure-les a terra, competint per les engrunes amb els coloms, fins llavors els reis de les places. En canvi, ara és freqüent veure el seu plomatge verd sense haver d’alçar la mirada cap a les copes. "Aquest canvi de conducta explica molt bé la capacitat d’adaptació de certes espècies", diu Joan Pino, ecòleg expert en espècies invasores, i director del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

En els últims temps, a Barcelona s’han arribat a veure fins a set espècies de lloros i cotorres. Tres d’elles s’hi han assentat de manera fixa (la cotorreta pitgrisa, la cotorra de Kramer i l’aratinga mitrada). Ho han aconseguit dues més, però de manera més dispersa, i sembla que estan en declivi (l’aratinga capblava i l’aratinga nyandai). I fa temps que dues més, que es van arribar a veure a la ciutat, no hi apareixen (el lloro del Senegal i l’aratinga de màscara roja).

En la famosa pel·lícula de John Sturges, els set magnífics miraven d’expulsar malfactors liderats pel Calavera. Però en aquest cas, amb els lloros establerts a Barcelona, es pot dir que les coses funcionen al revés. En lloc dels set magnífics, se’ls podria catalogar dels set exòtics, tot i que algunes cotorres i aratingues ja no són només exòtiques, sinó que també s’han convertit en invasores: són elles les que amenacen la biodiversitat autòctona.

"És possible que la flexibilitat ecològica d’aquestes espècies sigui un factor clau", assenyala Pino. "Però també el seu cervell, de grans dimensions, com el dels còrvids, les pot haver ajudades", afirma. És a dir, garses, gralles i corbs, com els lloros i les cotorres, tenen més possibilitats de triomfar en nous ambients, fins i tot en els més hostils com poden ser els entorns urbans, que no pas els altres ocells per la mida del cervell. "Diversos estudis científics demostren que els ocells amb cervells grossos tenen una capacitat més gran d’emmotllament", remarca l’expert.

Però, ¿per què algunes de les cotorres s’han adaptat tan bé i d’altres no tant? Jordi Prieto, de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife), admet que no sempre es pot saber del cert: "Sovint costa fer prediccions sobre com evolucionaran les poblacions perquè s’ha demostrat que qualsevol d’aquestes espècies exòtiques es pot convertir en invasora en poc temps". "Però també hi ha casos en què un ocell no triomfa.

Tema complex

"Podríem dir que la cotorreta pitgrisa s’ha adaptat bé perquè no és amazònica i no requereix un clima equatorial, però això ho desmenteixen l’aratinga mitrada i la cotorra de Kramer", precisa Pino per mostrar la complexitat de la qüestió. Els periquitos, per exemple, s’han alliberat i s’han escapat de casa molts cops. Però no han arribat mai a reproduir-se ni sobreviure.

"Com més vegades ho intentes, però, més possibilitats hi ha que l’expansió tingui èxit", avisa amb referència al mecanisme de les invasions en els ecosistemes. "Qualsevol espècie pot ser invasora si ho intentem prou", recalca Pino. En el cas de les cotorres i els lloros, som els humans els que, alliberant exemplars de manera repetida, hem facilitat que la conquesta de nous territoris sigui una realitat per a aquests ocells, explica Pino.

Prieto, a més, alerta de les conseqüències per a l’avifauna local: "S’ha vist que hi ha ocells, per exemple mallerengues i picots garsers grossos, que són expulsats del seu territori quan les cotorres de Kramer ocupen les cavitats dels arbres per nidificar".

Impacte econòmic

L’ornitòleg també avisa que la invasió pot acabar causant impactes en l’economia. "Quan les cotorretes pitgrises s’estenguin per la plana de Lleida, és possible que causin danys a l’agricultura, ja que aprofiten petites branques per construir els nius", assenyala.

Notícies relacionades

El Rei del selfie

Encallat el veto als ‘souvenirs’ ofensius

Serà llavors, pronostica, quan ens en adonarem que aquests lloros i cotorres, per molt vistosos i bonics que siguin, causen problemes. "Les espècies invasores –recorda Prieto– són la segona causa de pèrdua de biodiversitat".

El repte de l’Administració és evitar que s’arribi a aquest punt i aplicar accions per garantir la supervivència els animals autòctons. I, si pot ser, mirar de limitar la presència d’aquests set exòtics que alguna vegada han voltat per Barcelona perquè les seves poblacions, malgrat els colors alegres de les plomes, no vagin a més.