La (cara) nova vida de Godó i Trias

A aquests 100 milions s’hi haurà de sumar també un cànon de 527.000 euros anuals que els promotors hauran d’abonar a les arques municipals mentre s’allargui la concessió a priori durant 50 anys –més uns altres 25 possibles de pròrroga–, i sempre que no hi hagi incompliments que portin a una ocasional rescissió del contracte. A més, el pla continua superant els diferents processos administratius i, tal com també ha pogut confirmar aquest diari, la Generalitat ja té el projecte per transformar la fàbrica en "un museu d’art físic i digital multidisciplinari".

Ara, la previsió és que aquest expedient es tracti en la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona del mes d’abril, de cara a la seva aprovació definitiva. Aquest és l’últim tràmit administratiu que el pla ha de superar abans de poder demanar llicència d’obres i començar els treballs. Unes tasques encara pendents de definir al cent per cent i que hauran d’iniciar-se i executar-se amb certa prestesa, ja que el centre cultural haurà d’entrar en funcionament, a tot tardar, a mitjans del 2028.

Fonts de Stoneweg prefereixen no entrar encara en detalls sobre el cost final i simplement assenyalen que el pla "continua avançant" i que, ara, s’està "afinant el projecte tècnic i cultural".

L’Ajuntament de la segona ciutat de Catalunya va aprovar el planejament de forma provisional en el ple de desembre, així que la pilota cau ara a la teulada de l’Administració catalana perquè aquesta avaluï i doni la llum verda final al pla que proposa Stoneweg, conegut per projectes com el fallit spin-off de l’Hermitage a Barcelona.

Metropolità

Tal com recorden els documents exposats públicament durant els últims mesos, el projecte manté una voluntat d’obrir la fàbrica a la ciutadania perquè es pugui transitar i, a més de l’oferta cultural, ajudi a millorar la connexió entre els barris de Santa Eulàlia i Gornal. La idea és que els espais expositius i col·leccions s’ubiquin, principalment, als soterranis de les naus, mentre que la part superior aculli un altre tipus d’ofertes.

A més, des d’un inici, el projecte ha buscat generar un espai d’àmbit metropolità –l’objectiu és superar els 550.000 visitants anuals durant els primers 15 anys del projecte–, aprofitant també l’impuls de l’anomenat Districte Cultural hospitalenc, la proximitat amb la capital catalana i equipaments de rellevància local i internacional, com el recinte de la veïna Fira Gran Via, encarregat d’allotjar fires com ara l’ISE, celebrada aquesta mateixa setmana, o també el Mobile World Congress.

El futur equipament podrà acollir diferents usos, tot i que principalment es preveu que aculli funcions socioculturals i docents. També manté la possibilitat d’usos assistencials i sanitaris, tot i que aquests són herència de l’anterior pla especial urbanístic que es va dissenyar amb l’objectiu que la fàbrica adoptés un centre dedicat a la medicina tradicional xinesa. Un projecte que es va quedar pel camí. Això sí, la concessionària tindrà prohibit donar-li usos d’hospitalització o ingrés hospitalari, així com residencials, siguin permanents o temporals, residències d’estudiants o colivings.

Un segle d’història

La fàbrica Godó i Trias, edifici catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL), té ja més d’un segle d’història. Es tracta d’un edifici modernista amb una superfície total de més de 15.000 metres quadrats aixecat el 1903 i que, des dels seus orígens, va estar vinculat a la indústria tèxtil. Propietat de l’Ajuntament de l’Hospitalet des del 2002, la fàbrica va cessar la seva activitat el 1986.

La cessió de la fàbrica a Stoneweg ha causat irritació entre els grups polítics de l’oposició de l’Hospitalet des del principi. Unes reticències que van tornar a posar-se sobre la taula durant el Ple municipal del mes de desembre passat, en la qual l’únic partit que va votar a favor del projecte va ser el del Govern local, el PSC. Vox es va abstenir, mentre que ERC, el PP i els Comuns van votar en contra. No obstant això, els vots a favor del PSC i l’abstenció de Vox van ser suficients perquè el Ple acabés aprovant el projecte de forma provisional i es pogués traslladar la documentació a la Generalitat.

Notícies relacionades

¡Balena a la vista!

El Zoo inaugura una exposició centrada en la biodiversitat

Manuel Domínguez, líder dels Comuns a la ciutat, va insistir que, després de conèixer més detalls del projecte, al seu grup no li semblava malament, però sí que va criticar la intenció que aquest centre cultural s’ubiqui en un "bé patrimonial que hauria d’estar a disposició de la ciutadania". "El que no ens sembla bé és que es faci una concessió per 50 anys d’una joia modernista a una empresa privada", va insistir Domínguez.

Molt més durs es van mostrar des de la secció local d’ERC. Jaume Graells, portaveu dels republicans, va insistir que el seu grup es negava a cedir aquest espai a "una empresa que persegueix el màxim benefici especulatiu amb la cultura i que no té una trajectòria solvent com a gestora en el camp de les arts visuals".