Les senyores del Tramvia Blau

Disposades a tot, alegres, entregades, voluntarioses. La Tina, l’Angie i la Lis són tres dones que destil·len una desacomplexada i fantàstica maduresa. El 28 de gener del 2018 es van trobar en un bar de la plaça del Doctor Andreu per acomiadar el petit tramvia del Tibidabo. A les 19 hores, van sortir al carrer per presenciar l’arrencada de l’últim viatge de baixada fins a la cotxera, al carrer de Bosch i Alsina. Van cridar a pulmó que calia salvar-lo, fins i tot el van perseguir els primers 50 metres. Tot amb un punt surrealista. Es van convertir, per mèrits propis, en les Senyores del Tramvia Blau. Aquest diari va poder gravar-ho tot, però aquell dia no hi va haver manera de trobar-les i han sigut necessaris set anys per fer-ho.

Vestides de blau

Angie González regenta juntament amb la seva parella, Deme Gómez, una empresa de rutes en sidecar per Barcelona. Angie&Deme Dreams, es diu el negoci. Seva és la moto que apareix a la foto. D’un blau una mica més clar que el del tramvia, però blau. Les tres dames es van presentar, sense que aquest diari els demanés res en concret, vestides de blau, amb joies de color blau, ungles blaves, la moto blava. I un cartell sobre el far del sidecar, obra d’un amic andalús, en el qual es llegeix: "Salvem el Tramvia Blau", el crit que les va catapultar a la fama local aquell trist diumenge del 2018, quan el menut ferrocarril es va acomiadar, segons va al·legar l’Ajuntament, per motius de seguretat.

"Junto al Merbeyé / a mis pies, mi ciudad", canta Loquillo a Cadillac solitario. En aquest mític bar, emblema d’una Barcelona en extinció, es van trobar les tres dones per casualitat. L’Angie va pujar amb el Deme per fer fotos amb els sidecars i el tramvia. I Tina Vives i Lis Fonts havien quedat per prendre alguna cosa. Totes van pujar amb la idea d’honrar el Tramvia Blau el dia del seu últim servei. Al veure’s (la Lis i l’Angie ja eren amigues), van compartir taula i conversa. Fins que va arribar l’hora. "Vam sentir la campana del tramvia, ens vam mirar i vam dir: ‘Què, ¿fem alguna cosa? ¿La fem grossa?’. I vam decidir sortir a acomiadar-lo a la nostra manera".

Abans que arrenqués van regalar uns tímids balls acompanyats d’un cant coral amb palmes. Primer van recórrer a un clàssic, "¡El tramvia serà sempre nostre!" de difícil musicalitat, per després passar al seu lema més conegut: "¡Salvem el tramvia!". S’animaven. Darrere d’elles, el Deme amb el mòbil, gravant i patint com una mare en un parc aquàtic: "¡Compte, compte! ¡Davant no! ¡No us acosteu al tramvia!". Sobra dir que no li van fer ni cas. A l’interior del ferrocarril, una vintena d’afortunats escoltava les paraules del maquinista: "Moltes gràcies per haver vingut, tenen l’honor de fer l’últim viatge de baixada, espero que no sigui l’últim", deia un emocionat Lauren Quer, un veterà de TMB, empresa pública que es va fer càrrec del Tramvia Blau a principis dels 80.

Ball i persecució

El Lauren, aficionat a les maquetes i propietari d’un preciós Tramvia Blau en miniatura, va col·locar la catenària i va girar la maneta. No va fer falta que la Lis, la Tina i l’Angie es posessin d’acord. Van començar a córrer com esperitades i allà la cosa es va desmarxar. Es va perdre la coordinació. La Lis llançava petons des de la part més exterior i continuava cridant a favor d’amnistiar el tramvia. L’Angie ocupava el centre del camp i només aconseguia llançar uns brams de desconsol. I la Tina, potser la més atlètica i de llarg la més reservada, s’agafava a una barra lateral i saltava, com si mirés de frenar-lo.

"Se’ns n’anava part dels nostres records, de la nostra infància", recorda la Tina. "Era la primera atracció quan pujaves al Tibidabo de petita, de fet era la meva preferida. El meu pare volia pujar amb cotxe, però jo li deia que ni parlar-ne, que preferia el Tramvia Blau", afegeix la Lis. "Hem de cuidar més les coses emblemàtiques. Els cellers, el comerç de tota la vida... Si no, ens convertirem en una ciutat qualsevol del planeta, sense cap peculiaritat", remata l’Angie.

Notícies relacionades

Barcelona comença a desmantellar les antigues ocelleries de la Rambla

L’església de Sant Sever reobre després de cinc anys de restauració

En un moment de la persecució, just quan passa una moto de cara, es veu com s’aturen. Avinguda avall s’escorrien gairebé 120 anys d’història. "La veritat –sosté l’Angie– és que llavors vam pensar que no tornaríem a veure’l mai més". Poc podien fer, però allà van quedar els seus crits, en representació de bona part dels barcelonins. "Torre Baró va tenir la lluita del 47, aquí tenim la del Tramvia Blau", fa broma el Deme.

En això se suposa que està el consistori, que per fi té sobre la taula el projecte executiu per recuperar el Tramvia Blau, que inclou la reforma de l’avinguda del Tibidabo. No ha transcendit, però la factura superarà folgadament els 20 milions quan el 2018 es parlava d’11. Amb els pressupostos del 2024 prorrogats per a aquest any, el govern de Jaume Collboni, en el cas de voler impulsar el projecte, hauria d’aconseguir el plàcet del ple municipal: 21 vots dels 41 seients que formen el conclave. O qui sap: ¿col·laboració publicoprivada.