Collboni es compromet a recolzar el retorn de les clarisses a Pedralbes

Amb motiu de la celebració de Santa Eulàlia, l’alcalde encapçala la visita anual a les tres religioses que queden al monestir, i que aquest dissabte seran traslladades a Vilobí d’Onyar. "Estem convençuts que tornareu", afirma.

Collboni es compromet a recolzar el retorn de les clarisses a Pedralbes
3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va encapçalar ahir la tradicional visita que ell i els regidors de l’Ajuntament fan a les clarisses del monestir de Pedralbes amb motiu de la celebració de Santa Eulàlia. Aquesta vegada no era una visita qualsevol: les tres clarisses que queden al recinte religiós el deixaran dissabte, dia en què seran traslladades a un altre monestir de les clarisses a Vilobí d’Onyar.

Sor Pilar, de 90 anys; sor Immaculada, de 75, i sor Isaura, de 66, es convertiran així en les últimes habitants del monestir de Pedralbes 699 anys després que fos fundat per la reina Elisenda de Montcada. Sí, és cert que en cinc ocasions les monges van sortir-ne temporalment, essencialment a causa de conflictes bèl·lics. Però aquesta vegada el trasllat és definitiu, tot i que, cert, res indica que no pugui revertir-se algun dia. Perquè això passi, a Pedralbes hi ha d’haver un mínim de cinc monges, dues més de les que hi havia ara. Sor Montserrat Casas, última abadessa de Pedralbes per ara, va morir al maig, i sor Adoración, a l’agost.

"Punt i a part"

Collboni va voler enviar un missatge considerablement rotund en el parlament que va fer a la sala Capitular del monestir, durant el que va afirmar: "Estem convençuts que tornareu, que això no és un punt final, sinó un punt i a part". L’escoltaven sor Immaculada i sor Isaura, la monja fotògrafa, visiblement afectada per la situació.

Sor Pilar no va participar de la trobada, a causa de la seva edat i el seu estat de salut. "Ens agradaria que aquests canvis no fossin definitius. Que la decisió sigui reversible", va dir l’alcalde, que va afegir que quan "s’obri la porta" a aquest retorn comptarà amb el suport del consistori. També va deixar clar que la decisió que les religioses se’n vagin ha sigut presa per l’ordre de les clarisses: "Una decisió que només podem respectar".

Mentre Collboni insistia que el retorn de les clarisses és més que probable, un grup de veïns del pròxim barri de Sarrià que portava pancartes anava aclamant des de fora de la sala aquest missatge, tot i que també es van colar xiulets. "No buidem de vida el monestir de Pedralbes. Conservem el llegat humà i històric de les clarisses de Pedralbes", deien les pancartes. Concentrats fora de l’edifici, els activistes per la continuïtat de les clarisses van entregar una carta a l’alcalde.

Potser per la presència dels participants en aquesta reivindicació, la visita municipal d’aquest any a Pedralbes va ser una mica més tensa. Cert és que hi havia molts més assistents, com ho és també que les precaucions i el control sobre els assistents es va elevar.

Per part de les religioses van participar en l’acte les ja esmentades sor Isaura i sor Immaculada, sor Clara, abadessa de Vilobí d’Onyar i cap visible de les clarisses, i sor Elena, una altra clarissa. Sor Immaculada va prendre la paraula per repassar la trajectòria del monestir, i va assenyalar el problema que hi ha darrere que Pedralbes es quedi sense monges, la falta de vocacions: "Les noies no han sentit la crida per consagrar-se a Déu".

Les visites seguiran

Notícies relacionades

L’alcalde va remarcar que es mantindrà la missa de 12 els diumenges, i que serà aquell el moment en què, malgrat que ja no hi hagi clarisses al monestir, es podran portar ous a Pedralbes per demanar que no plogui en els casaments.

Collboni va recordar així mateix que al març es podrà veure una exposició de fotos de sor Isaura, sens dubte l’assistent més trista a aquesta última visita al monestir habitat. Perquè les visites seguiran, va remarcar el socialista, que va precisar que aquell dia es convidarà les clarisses a acudir al recinte. Una cosa lògica i pràctica: si no, no hi hauria ningú a qui visitar.