Els més buscats

La policia va detenir 3.600 vegades en un any els 452 multireincidents més actius a Barcelona

Macrodispositivo de los Mossos junto a la seguridad de TMB en el metro de Barcelona

Macrodispositivo de los Mossos junto a la seguridad de TMB en el metro de Barcelona

4
Es llegeix en minuts
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

Els furts continuen sent el delicte estrella a Barcelona. Tot i que l’any passat van baixar les denúncies, és la tipologia criminal més habitual a la ciutat, ja que un de cada dos delictes que es cometen és un furt. Segons les dades ofertes per la Junta Local de Seguretat de Barcelona el 2024 van baixar un 6,3% respecte al 2023, es van registrar 94.517 furts a la ciutat i se segueix amb el descens dels últims anys després que arribessin a superar els 100.000.

Aquest tipus de lladres aprofiten la distracció de les víctimes i no utilitzen la violència. Un 41,7% dels furts van tenir lloc al carrer, un 30,6% dins d’ un comerç i un 23,3% en el transport públic. Per acabar amb aquest tipus de delinqüent, elsMossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana apliquen des de fa anys el denominat pla Tremall que es desenvolupa per les zones més freqüentades de la ciutat, principalment transport públic o llocs turístics, i combina patrullatge uniformat per dissuadir i agents de paisà.

Dins del pla Tremall l’any passat es van detenir 3.598 vegades els 452 multireincidents més actius dela ciutat, als quals se’ls atribueix 9.114 delictes, principalment furts i robatoris violents. Les cinc persones més detingudes a Barcelona l’any passat sumen 189 arrestos i 354 antecedents. 

El balanç del pla Tremall del 2024 és d’un 5,2% detinguts menys que l’any anterior, un 13,7% més d’investigats, un 31% més d’identificats, un 17% d’hores de patrullatge i un 3,3% de mésresolució de delictes. Segons la Junta Local de Seguretat, les tres tipologies delictives que afronta el pla Tremall (furts, robatoris violents, amb força en domicili i en interior de vehicle) s’han reduït un 8%. En concret l’any passat es van produir 10.667furts i robatoris violents i amb força menys que el 2023.

Radiografia del robatori violent

Els robatoris violents són la quarta tipologia delictiva patrimonial més denunciada a Barcelona, per darrere del furt, les estafes (7,1% de denúncies sense comptar les telemàtiques) i els danys (6,8%). El 2024 el robatori violent es redueix en un 8,4%, davant el 2023, cosa que significa 1.158 assalts greus menys a Barcelona. Per contra, s’han efectuat 3.366 detencions de 2.179 delinqüents diferents. El perfil de l’autor és una única persona (52,2% dels casos) que actua a la via pública (81,1%), no porta armes (85,5%), i s’emporta un telèfon mòbil (41,9%), una bossa o una cartera (21%) mitjançant una estrebada (61%), que no causa cap lesió a la víctima. 

En el pla específic de robatoris en vivenda a Barcelona s’ha saldat amb 14,8% més de detinguts el 2024 respecte al 2023, un descens del 18% dels investigats, un increment del 61% dels identificats i un augment de la resolució del 2% dels casos. Respecte a les actuacions específiques contra delictes en el transport públic les detencions han baixat un 10,3%, els investigats han pujat un 14,6% i els identificats han augmentat un 20,6%

L’any passat van augmentar els dispositius de seguretat a la ciutat per acabar amb aquest tipus de delinqüència. Els Mossos es coordinen amb Guàrdia Urbana, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Policia Portuària i seguretat privada per evitar la presència d’aquests criminals que aprofiten les aglomeracions per actuar. A més, a l’obrir Mossos l’àrea de custòdia de detinguts de Ciutat Vella, que funciona juntament amb les Corts, s’ha reduït el temps d’espera de les patrulles que traslladaven sospitosos i s’incrementa la seva presència al carrer.

Els Mossos posen com a exemple d’aquesta coordinació entre serveis centrals, comissaries de districte i altres forces de seguretat el dispositiu Lambreta que en sis mesos ha permès requisar més de 150 patinets elèctrics a multireincidents que els utilitzaven per cometre el robatori, el transport de droga o escapar després del delicte.

166 narcopisos

Durant l’any 2024, s’han desmantellat 166 punts de venda i consum de droga i s’han tornat 47 domicilis als seus propietaris a Barcelona. El nombre de detinguts per tràfic de drogues ascendeix a 343 durant l’any passat. Durant aquest període, també s’han requisat 379 quilos de marihuana, 357 quilos d’haixix, 21 quilos de cocaïna, 15 quilos de MDMA, 7 quilos d’amfetamines, 1,7 quilos de ketamina, 408 grams de crac i 98 grams d’heroïna. 

Els responsables de Mossos i Guàrdia Urbana remarquen que es fa una estratègia conjunta en diversos fronts com la investigació que ha permès desmantellar els narcopisos o la vigilància i recuperació d’immobles ocupats que després abandonen els narcotraficants. També assenyalen que l’estreta col·laboració amb l’administració de justícia ha comportat que les ordres d’entrada i indagacions s’atorguin de forma molt àgil.

Notícies relacionades

La Junta Local de Seguretat de Barcelona també ha ofert el balanç del pla daga per requisar armes blanques en espais públics. En concret s’han intervingut 3.371 armes blanques l’any passat, fet que suposa un augment del 30% respecte al 2023 i s’ha identificat el 100% més de sospitosos que les portaven. Dins del pla Daga, han augmentat un 1% els incidents relacionats amb aquest tipus d'armes, tot i que han baixat un 8,8% els robatoris violents en què s’utilitza un ganivet o una navalla per atracar.

La Junta Local de Seguretat de Barcelona ha estat presidida per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, amb la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon; el tinent d’alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior, Albert Batlle; el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; el comissari en cap de Mossos, Miquel Esquius, el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, l’Intendent Major Pedro Velázquez, la comisàaria de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona Montserrat Estruch; el director del Servei de Protecció Civil, Prevención, Extinció d’Incendis i Salvament, Sebastià Massagué, així com representants de la Policia Nacional, Guàrdia Civil, Fiscalia i judicatura.