Conrado Fernández: "Al carrer ja no et treuen la navalla gairebé mai; no és com als anys 80"

Una vegada jubilat, és plausible que Conrado Fernández (Barcelona, 1960) hagi sigut l’últim superintendent de les policies locals de Catalunya. Doctor en Sociologia de formació, parla de tota una vida com a policia local. Ni més ni menys que 42 anys i mig, que van des dels primers balbotejos de la democràcia espanyola al 82 fins a l’actual irrupció de la intel·ligència artificial. La ciutat l’homenatjarà a principis de març al Museu de Badalona. Ell ha demanat que hi siguin tots els alcaldes amb qui ha compartit viatge.

¿Per què es va fer policia?

Hi vaig entrar mentre estudiava, la veritat que una mica de casualitat, i em vaig adonar que m’agrada servir el ciutadà. Teníem moltes ganes de canviar les coses de l’antic règim. Va costar, però vam lluitar per adequar la policia local als principis polítics de la democràcia.

¿Quan va començar de superintendent?

El 2003, quan vaig guanyar la plaça a Badalona. Abans havia estat 12 anys d’intendent a l’Hospitalet, on vaig arribar al 91 després d’haver començat a Badalona al 82. Entre el 2012 i el 2015 vaig ser assessor de la Generalitat.

¿Com ha canviat la seguretat a Badalona en aquests 40 anys?

Els anys més violents van ser els 80, quan va colpejar l’heroïna i eren habituals els robatoris a bancs. La sida va acabar amb la majoria de delinqüents. Un punt d’inflexió important va ser la creació d’una patrulla antinavalles al 83, a partir d’una ganivetada a una nena que va aparèixer morta. El mateix que es fa avui, però fa quatre dècades. Des d’aleshores, la seguretat a Badalona va millorar moltíssim.

¿Badalona és segura?

Tant com qualsevol altra ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Avui hi ha robatoris, i els de domicilis i amb força causen més impacte; però de morts violentes per agressions gairebé no n’hi ha, més enllà de fets que impliquin grups mafiosos. Ara mateix, als carrers de Badalona ja no et treuen la navalla gairebé mai. No té res a veure amb els vuitanta.

¿Ha canviat alguna cosa en la seguretat des de l’arribada d’Albiol a l’alcaldia?

Ha canviat la percepció de seguretat perquè el tema es troba al centre del discurs. Fora d’això, hi ha qüestions que transcendeixen l’àmbit local, com les ocupacions. Ha de canviar el Codi Penal i la implicació dels jutges. Entenc els problemes dels ocupes, però la solució no l’han de proporcionar particulars, sinó l’Estat a través de polítiques de vivenda.

¿Amb quin alcalde s’ha sentit més còmode?

La més amable va ser Maite Arqué. Va ser una mare protectora de tothom. Però tots els alcaldes de Badalona han cregut en la seguretat. Fins i tot, malgrat que potser no ho sembli, Dolors Sabater. No creia en una seguretat despòtica. I això ho comparteixo amb ella. Un cap policial ha de ser el més imparcial possible, sense estar alineat políticament.

¿Quins han sigut els moments més delicats?

Un va ser el clímax del procés el 2017, amb Sabater d’alcaldessa, perquè vam estar en l’objectiu. Es va publicar que ens estaven investigant i va ser dur. Un altre episodi complicat va ser la pandèmia, quan ens vam sentir absolutament sols i sense instruccions. Tot i així, va ser bonic perquè la plantilla va respondre molt bé i vam treballar en equip.

Se sol parlar de turbulències en l’etapa de Miguel Jurado com a regidor de Seguretat.

Deixem-ho que va ser una mala època per un estil de fer les coses que no comparteixo gens.

¿Com s’afronten internament irregularitats d’agents com per exemple deixar-se l’arma al cine o robar pernil?

Deixant clar que són conductes reprovables. I fent un investigació reservada a càrrec d’un comandament per, posteriorment, posar-la en mans de Recursos Humans i aplicar el règim disciplinari. En aquest àmbit hi ha hagut un canvi substancial amb fa anys.

¿Ha afectat a la Guàrdia Urbana la ineficàcia municipal que critica el gerent?

L’Ajuntament està col·lapsat i aquesta ineficàcia afecta, sí. Per exemple, hem tingut moltes dificultats amb els contractes de compres. No tenim administratius malgrat haver-los demanat.

¿S’arribarà algun dia a la pau entre els diferents sindicats policials de la ciutat?

La pugna sindical abaixaria molt la tensió si s’aprovés l’Estatut Únic que demanem [fins fa un any va ser president de l’Associació de Caps i Comandaments de la Policia Local de Catalunya]. Aquest Estatut seria conciliador amb les protestes sobre sous o horaris, per exemple.

Per acabar: ¿quin és el seu horitzó després de la jubilació?

Vull continuar fent classes a la universitat i estic acabant un llibre [ja n’ha publicat alguns, com Mandar en la Policía o Gestión estratégica de la Polícia]. I després ja m’ho plantejaré.

Notícies relacionades

Els amos de Nördic Cerdanya de Puigcerdà compren Luz de Gas

La platja de Sant Adrià reobre avui després de 4 anys tancada per contaminació

¿Potser un nou llibre sobre la policia local?

Sí. ¿Oi que és original? [riu].