"¡Baronessa Thyssen, guardi lloc al seu museu per a la història del Comedia!"

¿Com va començar a treballar al Comedia?

De la mà del meu sogre, que era el gerent del cine.

Vostè llavors ja era un gran amant del cine.

Sí. Jo vaig patir bullying. Sempre. No tenia amics i la meva via d’escapament era anar al cine. En lloc de quedar-me a casa plorant, anava al cine i vivia altres vides.

¿A quin cine anava?

Al Waldorf i al Palau Balañá. Vivíem a l’avinguda Mistral, la meva mare era portera, el meu pare buscava feina. El meu pare havia sigut gerent de La Meca de los Pantalones, a Pelai, i li van dir que obrien a Andalusia i que ell seria l’encarregat. Ens en vam anar cap allà, a Huelva. Si a Barcelona era el nen grassonet, allà, grassonet i català. Doble bullying. La botiga va tancar i vam tornar amb el que vam poder carregar. Vaig arribar a mig curs a Santa Coloma. Més bullying. Després la meva mare va trobar la feina de portera i vam venir a Barcelona. El meu pare llogava moltes pel·lícules, i jo les veia a casa o anava al cine. També llegia molt. El meu somni era convertir-me en escriptor o director de cine. Cada divendres era el primer de la cua i pensava que guai seria treballar en un cine. I anys després vaig aconseguir ser projeccionista.

¿Què feia com a porter?

Tallar entrades, bàsicament. En dos mesos, em van proposar convertir-me en projeccionista. No vaig anar a cap escola: en una setmana em van ensenyar la feina allà mateix. Era una màquina de 35 mil·límetres. Aprens amb els problemes del dia a dia. Es pot trencar la corretja, trencar-se la pel·lícula i cremar-se, com en les pel·lícules, el foc que es va estenent.

Com a ‘Cinema Paradiso’. ¿La seva feina era similar a la del personatge de la pel·lícula italiana?

És el mateix. Vaig veure Cinema Paradiso fa només tres anys, em negava a veure-la, la volia veure quan em jubilés. I quan la vaig veure, vaig pensar: ‘Però si és un documental de la meva vida’. Menys l’incendi, tot el que passa ho he viscut jo.

Aquesta feina, diguem-ne artesanal: expliqui el que feia.

Els dijous arribava la pel·lícula, en diversos rotllos. Havies de muntar-los en un de sol, fer la projecció de prova, per comprovar que està ben fet. La meva primera pel·lícula va ser 99.9 La frecuencia del terror, dirigida per Agustí Villaronga. Estava acollonit. Tenia festa i vaig trucar per preguntar si l’havia muntat bé. Poses la pel·lícula en el sistema de projecció, en plats. És com una gran ensaïmada de pel·lícula que passa pel projector i passa al segon plat. Era com fer de mecànic. Sempre pendent, a la cabina. Això va durar fins al 2005, quan va començar la projecció digital. Per a mi va ser molt traumàtic. Però van mantenir el sistema de 35 mil·límetres fins al 2017, quan ens va comprar Yelmo. L’utilitzàvem en dues sales: la 2 i la 5. Les màquines encara existeixen i són allà.

Vostè té una de les màquines.

Sí. La de la sala 5.

¿Per quant la ven?

No la venc. És una Victoria 5.

¿Quant val?

Res, és per a col·leccionistes. Jo en vaig pagar 300 euros. Perquè se la va quedar un ferroveller, i quan l’anava a desmuntar li vaig dir que per quant me la venia.

La seva vida va canviar quan va arribar l’era digital.

Era una feina gairebé d’informàtic: agafar un disc dur, posar-lo a la màquina, copiar, enganxar, programar i ja està. Quan els que feia més temps que hi eren se n’anaven de vacances m’ocupava de la 2 i la 5 i tornava a ser projeccionista.

Els cines han anat tancant. ¿És un drama o la vida segueix i cal adaptar-se?

És un drama, és un drama que un centre cultural tanqui. Que tanqui un cine és mutilar una part de la cultura de la ciutat.

Una persona de 15 anys li pot dir que veu les pel·lícules a casa tan tranquil·lament.

Però no és el mateix. L’experiència del cine, i del cine clàssic, que s’està perdent molt, i no és la mateixa de les multisales. Abans projectàvem pel·lícules i també veníem crispetes, ara és al revés. I ara vas a veure alguna cosa al cine i en dues setmanes pots veure-la a casa teva.

Hi ha cines que fan un esforç per atraure gent. Es veuen cues en alguns cines.

Per sort, fins i tot queden alguns empresaris que aposten pel cine, com per exemple els del Verdi i els del Phenomena.

¿A quins cines va?

Per desgràcia ja no vaig al cine. Perquè hi ha molt mala educació. És com una maledicció que pateixo: sempre em toca al costat algú que em clava copets, que està amb el mòbil, que surt de la sala i entra. S’ha perdut allò d’anar al cine i guardar silenci. Abans era com anar a l’església. No puc concentrar-me. Per això prefereixo veure la pel·lícula a casa i plorar amb tranquil·litat. M’he comprat una pantalla gegant. Quan hi ha una pel·lícula molt bona vaig al cine. Però si n’és una que no tinc clar si m’agradarà, la veig a casa. L’última vegada que vaig anar al cine va ser al Verdi a veure La zona d’interès.

Fa unes quantes setmanes, va demanar vostè que hi hagi al Museu Thyssen que s’obrirà on eren els Comedia un espai de memòria del cine. ¿Ha tingut alguna resposta?

No, encara no. Continuo recollint firmes. M’agradaria que dediquessin un espai per als projectors, cartells antics, perquè es transmeti la història del cine a les noves generacions, que mereixen saber com era, com va néixer.

No hi ha museu del cine.

A Barcelona, no. Ja he reivindicat que abans del nou Thyssen podria muntar-se el museu del cine en el Comedia.

¿Si li deixessin parlar amb la baronessa, què li demanaria?

Que em cedís un petit espai del nou museu per explicar la història del cine i del Comedia. ¡Baronessa Thyssen, guardi un espai al seu museu per a la història del cine Comedia! Que em deixés entrar en el cine per conservar les peces interessants que segueixen allà. Quan va arribar Yelmo, el 2017, moltes coses van acabar a les escombraries. Unes van ser els dos projectors de 35 mm dels anys 60, Ossa VI, que el ferroveller de torn va trencar a martellades. Hi havia operadors que els queien les llàgrimes veient-ho. Aquell any vaig deixar de ser operador, i vaig passar només a vendre entrades i crispetes.

El cine va tancar les seves portes definitivament el 14 de gener del 2024.

Va ser una pena. En la cerimònia dels Goya es va recordar Santi Herreros, mort l’any passat, gerent del Comedia en l’etapa de Yelmo. Vull recordar també Jaume Sanagustín, el meu sogre, el meu cap, el meu amic, que va morir també l’any passat, a l’agost. Va treballar en el Comedia des del principi, el 1960, va ser-ne el gerent i l’ànima fins que es va jubilar el 2011. Crec que també cal reconèixer-li la trajectòria.

Troba a faltar la feina.

Una de les coses que més trobo a faltar era la projecció de prova que feia els dijous després de tancar. M’anava a comprar sopar, tornava al cine i veia la projecció de prova a la sala 1, sol, sopant. Amb el volum una mica més alt de l’habitual. El cine només per a mi. Trobo a faltar tenir el meu cine. Allà vaig veure totes les pel·lícules de 1997 al 2005. A les tres de la matinada, després de veure Star Wars o Men in black me n’anava a casa en el Nitbus.

¿Es troba pel carrer gent que venia al cine?

De vegades venien gent sense sostre per passar l’última sessió dins de la sala, per no estar al carrer. Algun només dormia. Ara els reconec pel carrer i em reconeixen, i parlem.

¿En què treballa ara?

En l’atenció al visitant de la Pedrera: passi per aquí, agafi l’ascensor.

¿Continua escrivint?

Sí.

S’ha autoeditat.

Aevum l, hijos de la guerra, la primera part d’una trilogia de ciència-ficció que un dia acabaré; una traducció al castellà sense censura del Manual de campo del sabotaje simple, un manual que s’enviava a Europa, a la resistència, durant la Segona Guerra Mundial, és de l’OSS (precedent de la CIA). Té èxit a Amazon: he venut el 1.500. El tercer és Cuando ya no esté, fet durant la pandèmia. Va sobre com una parella s’enfronta a la grip de 1918. Però m’agradaria explicar anècdotes sobre el Comedia.

Notícies relacionades

«Sagrada Mesquita» i «Hospital de Carteristes»: estacions del metro de Barcelona es desperten amb els noms vandalitzats

El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril

¿És un llibre claríssim, no?

Jo llanço la meva proposta: tinc històries que explicar del Comedia i del que és ser projeccionista, i un munt de fotos.