5.589 restaurants traspassats en 5 anys

Cada vegada són menys els clients fidels que van regularment a un restaurant a Barcelona, com antigament. No només perquè l’oferta és tan enorme que la temptació és provar més novetats, sinó perquè és fàcil que quan vulguin repetir es trobin amb un nou relleu. Tal és la vertiginosa renovació de l’oferta hotelera a la ciutat. Des de la pandèmia (2020) 5.589 bars i restaurants han sigut traspassats, mentre que, a part, en aquests cinc anys se n’han obert 761 on abans no n’hi havia, amb noves llicències per a aquesta activitat. En concret, el 2024 van tancar el negoci 1.264 operadors i el mateix nombre els van donar el relleu per provar fortuna. A aquesta xifra se n’hi han d’afegir 224 que van estrenar permís, el doble que un any abans i gairebé al nivell de prepandèmia. Com sempre amb el districte de l’Eixample (42) al capdavant.

L’alta rotació continua marcant el ritme de l’hostaleria a Barcelona, en un context en el qual molts empresaris s’estavellen, però molts d’altres estan disposats a apujar persianes. Les dades municipals a què ha tingut accés EL PERIÓDICO no distingeixen el còmput entre bars i restaurants, però en els dos casos la tendència és a un inferior pes d’operadors locals, davant l’entrada en acció de molts emprenedors forans. Ja l’enquesta sobre l’activitat va revelar l’any passat que quatre de cada 10 establiments estan regentats per estrangers, tant en la versió més modesta amb microinversions als barris per guanyar-se la vida després d’arribar a la ciutat, com en gran format a través d’empreses internacionals que entren a cop de talonari en un destí turístic de primer ordre.

Barcelona acumula 5.589 operacions de traspàs en cinc anys. El passat va mantenir la línia del 2023, i es va acostar a les dades d’abans de la pandèmia. Però en el cas de noves llicències (224), més del doble de les 109 de l’any anterior. Tot i que els plans d’usos de les zones més sol·licitades limiten les opcions d’obrir negocis d’hostaleria si no tenien llicència prèvia, sempre hi ha carrers on complir les restriccions de densitat i distància. Per això fins i tot Ciutat Vella ha sumat una dotzena de novetats, mentre que l’Eixample engreixa la seva quota amb 42 propostes més.

El moviment de l’any passat de traspassos va estar liderat per l’Eixample (el districte amb més establiments i residents), amb 301, que no obstant és la seva xifra més baixa en set anys, tret del 2020 quan l’activitat va estar mig paralitzada. El va seguir Sant Martí, amb 186, a certa distància dels 149 de Sants-Montjuïc, els 146 de Ciutat Vella i els 107 de Sant Andreu.

En el cas de noves obertures en locals que abans havien tingut una altra activitat, la segona posició del 2024 també és per a Sant Martí (34), amb la particularitat que aquest any per primera vegada Nou Barris puja al podi amb 29 estrenes (triplicant la seva dada del 2023), per davant de Sants-Montjuïc (26) i de Sarrià-Sant Gervasi (21, doblant les xifres dels últims anys). Els districtes amb més restriccions per plans d’usos, Ciutat Vella i Gràcia, estan a les últimes posicions amb 12 i 11, respectivament. La regidora de Promoció Econòmica, Raquel Gil, va destacar que "les xifres del 2024 evidencien que Barcelona ja ha recuperat el ritme d’abans de la pandèmia i que la salut de la restauració és bona en el conjunt de la ciutat".

A la primera fila d’observació se situen agències i consultores immobiliàries especialitzades. Des de DHB, assessoria immobiliària per al sector de la restauració i l’hoteleria, el seu director, Francisco del Haro, assenyala que el 2024 va estar marcat per la consolidació de la recuperació que va viure el 2023, amb preus de lloguers estables o a l’alça en algunes zones, però amb una tendència a pagar menys pels traspassos. Les operacions es van tancar per sota dels anuncis, perquè els operadors que agafen els relleus –excepte en petits bars on es perpetua el model de negoci– fan fortes inversions en reformes.

Els traspassos continuen sent alts a les zones top del centre, punts de l’Eixample i litoral, ubicacions destacades en encreuaments, carrers per a vianants o d’alta facturació, precisa l’expert. Destaca la recuperació del Gòtic, després d’una dura postpandèmia, tot i que les retallades a les terrasses van fer perdre interès a molts operadors. Amb tot, Del Haro manté que tres quartes parts de la facturació local es concentren als dos districtes centrals.

Emprenedors forans

Com a tendència, posa en relleu el pes creixent d’empresaris o emprenedors forans. "Més del 70% d’operacions s’estan tancant amb estrangers que volen un projecte propi a Barcelona", manté. Segons la seva experiència, la població autòctona ha perdut l’interès en el sector pels riscos, dificultats, estrets marges, sacrificis horaris que comporta i dificultat per trobar personal, una cosa en la qual coincideix el CEO d’Inmo Olaya, Manuel Olaya.

Notícies relacionades

«Sagrada Mesquita» i «Hospital de Carteristes»: estacions del metro de Barcelona es desperten amb els noms vandalitzats

El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril

Per contra, guanyen múscul les estructures empresarials en forma de grups que s’expandeixen i sumen més i més establiments. Olaya atribueix el "dinamisme" del sector al fet que està molt "marcat per les tendències", cosa que fa que sempre estigui impulsat per canvis cap a nous formats o tipus de cuina en voga. Precisa que "les cadenes o grups volen ser a Barcelona perquè és una ciutat cosmopolita i està de moda", però també aprecia que l’hostaleria "continua generant autoocupació" per a població que arriba de fora i vol establir el seu negoci.

Olaya crida a un control de la qualitat, en vista d’apostes merament econòmiques a la Rambla o la Barceloneta, que desvirtuen l’oferta gastronòmica local però donen ales a arrendaments a preu d’or.