Quirós aposta per l’eix Biopol-Clínic per renovar l’Hospitalet

Sabedors de les oportunitats de negoci i creixement que projecten les dues iniciatives, l’Associació Empresarial del Baix Llobregat i l’Hospitalet (AEBALL) va estrenar ahir un nou cicle de jornades, anomenades Ecosistema de salut i noves oportunitats, amb l’objectiu de "promoure aliances" i "adoptar un enfocament holístic" en el marc dels "nous projectes relacionats amb l’ecosistema de salut" a la zona.

Més enllà de la ciutat

L’alcalde Quirós va ser l’encarregat d’inaugurar les jornades, amb una primera sessió que va versar irremeiablement sobre el futur bioclúster de la Granvia, sustentat en el Pla Director Urbanístic del Biopol, aprovat l’abril del 2024: "Es tracta d’un projecte que va més enllà de la ciutat i de l’àrea metropolitana per ser una oportunitat de país", va dir el regidor socialista.

El va acompanyar en la presentació el president d’AEBALL, Santiago Ballesté: "El Biopol és una peça clau per al nostre futur, així com el soterrament de la Granvia". La importància que l’associació d’empresaris locals dona al bioclúster és tal que ha creat una nova agrupació (AEBALL Salut) amb la idea que "representi totes les empreses del sector de la salut, fomenti la col·laboració, les aliances i els projectes estratègics". També amb l’objectiu de "pressionar les administracions públiques per executar els projectes acordats".

Ballesté va expressar la seva satisfacció sobre l’al·legat de Quirós a favor de la col·laboració de l’administració pública i el teixit empresarial per tirar endavant els projectes en agenda. Quirós va tornar a insistir que la "situació estratègica" de l’Hospitalet no s’explica per la seva proximitat a l’aeroport, sinó per trobar-se en un espai de desenvolupament econòmic: "L’arribada del Clínic al Samontà, tot i que sigui a Barcelona, impactarà molt a l’Hospitalet, ja que permetrà un eix de connectivitat entre la Diagonal i la Granvia."

Les intencions en aquest sentit del govern de Quirós ja van quedar clares en un altre esmorzar amb els empresaris de l’AEBALL l’octubre del 2024, quan va apostar per consolidar un nou eix sud-nord que tindria el centre neuràlgic en el futur intercanviador de la Torrassa. "Ja li he dit a l’alcalde Collboni que connectarem la ciutat de Barcelona pel cor de l’Hospitalet", va sentenciar.

La presentació de l’alcalde va acabar amb un desig: "Aquesta pot ser la dècada de la consolidació i de les oportunitats de futur". Posteriorment, es van succeir tres taules rodones en les quals empresaris, representants dels hospitals i els instituts d’investigació mèdica i regidors van valorar els beneficis que tant l’adveniment del Biopol com del Clínic aportaran a la zona.

Concretament, l’arribada del Clínic a la Diagonal suposarà, d’acord amb la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Esplugues, Montse Zamora, "la tercera gran transformació de la ciutat en el període democràtic", sent la primera la que va urbanitzar la ciutat i la segona la que la va dotar de serveis i equipaments públics. Junt amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, el futur campus del Clínic als terrenys de la UB composa el sector Porta Diagonal, que el consistori defineix com una "nova centralitat metropolitana".

Marxar a l’estranger

Per la seva banda, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Laura García Manota, es va endinsar en la idea de la col·laboració del sector privat: "Cal treure tot el profit a les potencialitats del sud de la ciutat amb totes les institucions. Necessitem tots els sectors". En aquest sentit, Manota va destacar que les universitats formen part dels dos projectes, però va matisar que el consistori també necessita el suport de la formació professional.

Notícies relacionades

Retrat del turista de congressos a Barcelona: europeu, quarantí, multirepetidor i que ja gasta 297 euros al dia

La bicoca i el xat de Collboni

Els ocupadors de companyies relacionades amb el sector de la salut van destacar les potencialitats que prometen el Biopol i l’arribada del Clínic: "Són oportunitats extraordinàries i reals de generar coneixement i que la nostra feina, enfocada en la salut, estigui representada en aquest bioclúster".

En el capítol de queixes, no obstant, els empresaris van lamentar que molts treballadors qualificats del sector es veuen obligats a marxar a l’estranger "perquè els paguen tres vegades més". "Si no hi ha capital, no aconseguirem mai ancorar el talent", van acabar.