Un pla dels Mossos frena les agressions sexuals a Terrassa

El dispositiu s’aplica al carrer de la Rasa, epicentre de l’oci nocturn del municipi, després del repunt d’assalts soferts a principis del 2024 i que van suposar un 44,7% més de denúncies respecte al 2023.

Un carrer de Terrassa. | JORDI COTRINA

Terrassa (Vallès Occidental) va viure un repunt significatiu dels delictes contra la llibertat sexual l’últim any. Segons les dades del balanç de criminalitat del Ministeri d’Interior, les denúncies compilades pels cossos de seguretat –Mossos d’Esquadra, Policia Local, Policia Nacional i Guàrdia Civil– van augmentar en un 44,7% respecte al 2023, i van passar de 83 a 123. En concret, les agressions sexuals amb penetració van créixer un 16,3%, i la resta de delictes d’aquesta tipologia es van disparar un 73,8%. El fenomen va ser especialment xocant en comparació amb municipis de mida similar. Sabadell, per exemple, va reduir les seves xifres en un 31,5% (de 108 a 74 casos); Badalona va experimentar un descens del 10,1%, i Barcelona (+1%) i l’Hospitalet (+4,2%) gairebé no van registrar variacions.

Els Mossos d’Esquadra de Terrassa van detectar ràpidament el focus del problema a finals del 2023: el carrer de la Rasa, epicentre de l’oci nocturn ubicat al centre del municipi. "Ho vam veure de seguida. Vam dir: ‘¿què està passant aquí?’", explica a EL PERIÓDICO Marc Caparrós, cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP). El patró es repetia: tocaments en locals i agressions quan les víctimes tornaven a casa. El problema tenia una ubicació i horaris clars, concentrat en la franja nocturna i en entorns d’alta afluència de persones i consum d’alcohol.

Estratègia global

Aleshores, la comissaria de Terrassa dels Mossos va dissenyar, conjuntament amb l’Ajuntament, la Policia Local, l’empresa de transport municipal i els propietaris de locals de l’oci nocturn, un pla d’acció específic per a la ciutat dins d’un estratègia global contra les violències sexuals en entorns d’oci a Catalunya coneguda com a Pla d’acció contra les violències sexuals en entorns d’oci, impulsat per la Generalitat l’estiu del 2022. Terrassa va adaptar el model a la seva realitat, com també ho van fer Sabadell, Mataró, l’Hospitalet i Badalona, municipis amb zones d’oci localitzades.

Notícies relacionades

El dispositiu de seguretat desplegat al carrer de la Rasa ha sigut "costós, lent, però molt eficient", en paraules de l’intendent Caparrós, per contenir l’escalada de delictes sexuals que alarmava la ciutat. L’estratègia, explica, va començar a donar fruits el març del 2024, després que el gener i el febrer registressin un gruix d’agressions, que han suposat l’increment d’unes 50 agressions aproximadament. Aquest pic delictiu es reflecteix en l’últim balanç del ministeri de criminalitat. Una dada que, segons l’intendent, s’ha de llegir amb matisos.

El pla se sosté sobre un conjunt de mesures en ple desenvolupament, orientades a reduir la "vulnerabilitat de les víctimes als espais públics". Primer, es van identificar els itineraris més transitats, en especial per dones, i es van establir rutes prioritàries amb mapes informatius en comerços i punts clau. La il·luminació en aquests trajectes va ser reforçada per minimitzar punts cecs i la presència policial es va intensificar en les franges horàries més crítiques, coincidint amb el repunt del consum d’alcohol i l’afluència nocturna.

Temes:

Vallès Occidental Badalona Barcelona Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

Retrat del turista de congressos a Barcelona: europeu, quarantí, multirepetidor i que ja gasta 297 euros al dia

La bicoca i el xat de Collboni